79 de les fotografies més destacades de la carrera de Steve McCurry es poden veure des d'aquest dijous a la Casa de Cultura de Girona. Són imatges que el mateix McCurry ha fet enviar des de Nova York i que omplen dues de les sales, a més d'un vídeo sobre com va aconseguir fer la segona fotografia a la nena afganesa Sharbat Gula 18 anys més tard.
McCurry no ha pogut assistir a la presentació de la seva exposició però ha promès a la Diputació de Girona que mentre estigui exposada intentarà passar per Girona. La Diputació de Girona ha organitzat aquesta mostra després que decidís entregar-li el premi LiberPress el 2011.
Aquest matí, l'encarregat d'explicar algunes curiositats sobre la vida i l'obra de McCurry ha estat un company de feina, el fotògraf català establert a Banyoles Tino Soriano, corresponsal del 'Nacional Geographic' a la zona del Mediterrani. Soriano ha destacat que McCurry és una persona "senzilla i propera" i que això es plasma a la seva obra.
El fotògraf nord-americà ha treballat durant molts anys a la zona d'Àsia on ha visitat diversos països Afganistan, Cambodja, Birmània, Colòmbia, Cuba, Japó, Kuwait, Líban, Nigèria, Sri Lanka, Xina o Tailàndia. Durant l'època dels 80 i el principi dels 90 (època de la qual procedeixen la majoria de fotografies de l'exposició), McCurry va treballar sempre amb les pel·lícules de KodaChrome, un rotllo en blanc i negre al qual se li afegeix el color quan es porta a revelar.
Soriano ha destacat que cap de les fotografies d'aquesta època tenen retocs digitals ni s'han fet amb filtres i que la seva força cromàtica recau en l'ús d'aquests rodets de diapositives i també gràcies a com McCurry decideix col·locar els colors dins la mateixa fotografia. "Són imatges d'una època autèntica, quan encara no hi havia contaminació pel tema de la fotografia digital ni els telèfons mòbils", ha destacat Soriano.
Curiositats sobre el retrat de la nena afganesa
El retrat de la nena afgana és la imatge que més projecció ha donat al fotògraf. Soriano ha explicat que el mateix McCurry li va explicar una vegada com la va prendre. Era 1984 i ell es trobava fent fotos en un camp de refugiats afganesos al Pakistan, després de la invasió soviètica. "Em va explicar que va entrar dins una tenda on hi havia moltes nenes i va tenir la sensibilitat de reconèixer-la", ha explicat.
"Em va explicar que va muntar una estratègia per aconseguir que ella sortís amb tot el seu esperit", ha afegit Soriano, que destaca que McCurry sempre li ha dit que fotografia la gent imaginant com li agradaria que li fessin a ell. "Aquesta és la gran màgia dels retrats de'n McCurry", ha assegurat.
Divuit anys més tard, el 2002, McCurry va tornar al mateix poble del Pakistan a buscar aquella nena. La va trobar feta una dona, mare de tres fills, i va tenir molts problemes perquè el marit el deixés fotografiar-la. Al final, va aconseguir que acceptessin que els donés uns diners i l'home va accedir i li va deixar fer la foto. "Ell entenia que li havia de tornar a Sharbat Gula parts dels diners que havia guanyar amb la seva fotografia", ha dit Soriano. De fet, des que McCurry l'havia fotografiat el 1984, mai més ningú l'havia retratat.
Soriano ha explicat que la primera feina darrera una càmera de fotos la va fer durant la Guerra del Vietnam per a un diari. Amb els estalvis que va aconseguir reunir, després va fer la volta al món i es va acabar especialitzant en els països asiàtics. Ha cobert molts conflictes internacionals, com ara la guerra entre l'Iraq i l'Iran, la del Líban, de Cambodja, de les Filipines o la guerra del Golf. També ha estat testimoni dels atemptats de l'11-S a Nova York.
La seva trajectòria li ha reportat nombrosos premis, entre el quals el Robert Capa Gold Medal al millor reportatge fotogràfic a l'estranger i quatre World Press Photo.
McCurry no ha pogut assistir a la presentació de la seva exposició però ha promès a la Diputació de Girona que mentre estigui exposada intentarà passar per Girona. La Diputació de Girona ha organitzat aquesta mostra després que decidís entregar-li el premi LiberPress el 2011.
Aquest matí, l'encarregat d'explicar algunes curiositats sobre la vida i l'obra de McCurry ha estat un company de feina, el fotògraf català establert a Banyoles Tino Soriano, corresponsal del 'Nacional Geographic' a la zona del Mediterrani. Soriano ha destacat que McCurry és una persona "senzilla i propera" i que això es plasma a la seva obra.
El fotògraf nord-americà ha treballat durant molts anys a la zona d'Àsia on ha visitat diversos països Afganistan, Cambodja, Birmània, Colòmbia, Cuba, Japó, Kuwait, Líban, Nigèria, Sri Lanka, Xina o Tailàndia. Durant l'època dels 80 i el principi dels 90 (època de la qual procedeixen la majoria de fotografies de l'exposició), McCurry va treballar sempre amb les pel·lícules de KodaChrome, un rotllo en blanc i negre al qual se li afegeix el color quan es porta a revelar.
Soriano ha destacat que cap de les fotografies d'aquesta època tenen retocs digitals ni s'han fet amb filtres i que la seva força cromàtica recau en l'ús d'aquests rodets de diapositives i també gràcies a com McCurry decideix col·locar els colors dins la mateixa fotografia. "Són imatges d'una època autèntica, quan encara no hi havia contaminació pel tema de la fotografia digital ni els telèfons mòbils", ha destacat Soriano.
Curiositats sobre el retrat de la nena afganesa
El retrat de la nena afgana és la imatge que més projecció ha donat al fotògraf. Soriano ha explicat que el mateix McCurry li va explicar una vegada com la va prendre. Era 1984 i ell es trobava fent fotos en un camp de refugiats afganesos al Pakistan, després de la invasió soviètica. "Em va explicar que va entrar dins una tenda on hi havia moltes nenes i va tenir la sensibilitat de reconèixer-la", ha explicat.
"Em va explicar que va muntar una estratègia per aconseguir que ella sortís amb tot el seu esperit", ha afegit Soriano, que destaca que McCurry sempre li ha dit que fotografia la gent imaginant com li agradaria que li fessin a ell. "Aquesta és la gran màgia dels retrats de'n McCurry", ha assegurat.
Divuit anys més tard, el 2002, McCurry va tornar al mateix poble del Pakistan a buscar aquella nena. La va trobar feta una dona, mare de tres fills, i va tenir molts problemes perquè el marit el deixés fotografiar-la. Al final, va aconseguir que acceptessin que els donés uns diners i l'home va accedir i li va deixar fer la foto. "Ell entenia que li havia de tornar a Sharbat Gula parts dels diners que havia guanyar amb la seva fotografia", ha dit Soriano. De fet, des que McCurry l'havia fotografiat el 1984, mai més ningú l'havia retratat.
Soriano ha explicat que la primera feina darrera una càmera de fotos la va fer durant la Guerra del Vietnam per a un diari. Amb els estalvis que va aconseguir reunir, després va fer la volta al món i es va acabar especialitzant en els països asiàtics. Ha cobert molts conflictes internacionals, com ara la guerra entre l'Iraq i l'Iran, la del Líban, de Cambodja, de les Filipines o la guerra del Golf. També ha estat testimoni dels atemptats de l'11-S a Nova York.
La seva trajectòria li ha reportat nombrosos premis, entre el quals el Robert Capa Gold Medal al millor reportatge fotogràfic a l'estranger i quatre World Press Photo.
