Nervis, il·lusió i temor; barreja de sentiments el primer dia que els nens poden sortir a passejar

L'Anna és una mare del barri del Mercadal de Girona que avui ha intentat recuperar la normalitat

  • L'Anna posant bé la masacareta al seu fill Pau, aquest matí a la plaça U d'Octubre de Girona. M. Estarriola
    L'Anna posant bé la masacareta al seu fill Pau, aquest matí a la plaça U d'Octubre de Girona
    Fotos: M. Estarriola
  • La família, passejant pel Pont de les Peixateries Velles de Girona, aquest matí. M. Estarriola
    La família, passejant pel Pont de les Peixateries Velles de Girona, aquest matí
    Fotos: M. Estarriola

En Pau té tres anys acabats de fer i avui està neguitós perquè després de més de 40 dies confinat avui podrà sortir al carrer a passejar amb la seva mare.

L'Anna P. és una mare soltera de 31 anys que resideix al barri del Mercadal de Girona i de bon matí s'han preparat per sortir a donar una de les primeres voltes pel barri que des d'avui permet el Govern central a tots els menors de 14 anys.

L'Anna, en declaracions a El Gerió Digital, explica com de dures han resultat les darreres setmanes per tal de tenir al seu fill entretingut, "ha estat una bogeria, les botigues estan tancades, no tenim material suficient per a fer manualitats o activitats, no té deures al ser tant petit i amb els horaris capgirats és molt complicat tenir-lo distret", ha apuntat.

Si bé és cert que en Pau ho ha "portat bastant bé" segons apunta la seva mare, també "té ganes de sortir" tot i que creu que li serà difícil; "Ara li costarà perquè sap que hi ha el virus" explica preocupada ja que tampoc troba mascaretes que se li ajustin. "No n'hem trobat d'infantils, en tinc de tres tipus; una quirúrgica, una de més bàsica de paper i una de normal FFP1. Li pots ajustar les tires però totes li pugen als ulls i li fan nosa".

Preparats, llestos, ja!

Després de llevar-se d'hora i esmorzar, l'Anna i en Pau s'han preparat per sortir al carrer. Ple d'emoció, agafa la seva bicicleta i la du corrents fins la porta, disposat a trepitjar l'asfalt.

Després de baixar per l'ascensor, amb molta cura de no tocar ni les parets ni els botons de l'elevador comunitari, arriben a la plaça U d'Octubre. Son quarts de deu del matí i no hi ha encara cap altre família passejant a la vista. Tot plegat canvia pocs minuts més tard, quan un pare i la seva filla creuen la plaça patinant i assaborint l'aire del diumenge.

En Pau té ganes de anar amunt i avall, la plaça se li fa petita així que l'Anna, intentant complir amb les restriccions de temps i de distància (no més d'una hora i ni un quilòmetre més enllà de la seva residència), allarga la caminada fins a plaça Independència. Allà dues persones que passegen els seus gossos la veuen i saluden amb il·lusió; "quina alegria poder tornar a veure nens al carrer" diu una dona.

El recorregut segueix pel Pont de Sant Agustí per desembocar a la Rambla i, d'allà, tornar a casa passant pel Pont de les Peixateries Velles que enllaçarà amb el carrer de les Hortes que els deixarà de nou a la plaça U d'Octubre.

En Pau s'ha pogut passejar i l'Anna airejar, intentant recuperar la normalitat perduda des de que va entrar en vigor l'estat d'alarma. Tots dos s'adonen (un amb més consciència que l'altra), que tot plegat pot resultar complicat, però els somriures de totes les persones amb qui s'han anat creuant pel carrer els fa pensar que, de ben segur, temps millors vindran.