Ovació tancada en l'estrena de 'Desitjar viure en un país sense vent' de Ferran Joanmiquel. La sala la Planeta va quedar amb pocs seients lliures per acollir el primer passi de l'obra que narra les situacions de dos turistes, atrapats al mig del desert amb el seu guia, després de tenir un accident contra un arbre. Aquest és el punt de partida d'una trama que compta amb la complicitat dels diàlegs per donar forma a un contingut que es desenvolupa arran d'un fet extraordinari, l'aparició d'un arbre al bell mig de la immensitat del desert. L'obra, és una metàfora sobre la vida i rep diverses influències del món de la literatura com és el cas del 'Petit Príncep' de Saint- Exupéry, com també de la novel·la ‘El cel protector’ de Paul Bowles. També s'hi observen traços kafkians al llarg de la mateixa.
L'argument és de caire oníric amb alguns tocs de comèdia que fa una introspecció dels personatges quan aquests es troben sols. Els quatre actors que desgranen la trama, en cap moment abandonen l'escenari al llarg de la representació. El treball d'il·luminació és fonamental per l'espectador que li permeten diferenciar diversos moments de l’obra: quan els personatges estaven sols i allunyats, quan els invaïen els records... L'acció transcorre sota la narració del personatge principal, en Pol, un escriptor i s’estructura com si dels capítols d'un llibre es tractés per avançar en la trama.
La posada en escena es fa damunt un terra de color groc que trasllada l'espectador al desert, amb restes del tot terreny destrossat i amb una ombrel·la al bell mig. Els actors fan ús de molt pocs objectes, fent èmfasi en la força de les paraules, presentant una interpretació bona i creïble per part de tots ells.
Qui ho desitgi encara és a temps de veure a Isidre Hernández, Mireia Vallès, Joffre Huguet, Aniol Fusté i Ferran Joanmiquel avui i demà dissabte a les nou de la nit.
(Aquest text l'ha redactat una estudiant en pràctiques de la UAB)
L'argument és de caire oníric amb alguns tocs de comèdia que fa una introspecció dels personatges quan aquests es troben sols. Els quatre actors que desgranen la trama, en cap moment abandonen l'escenari al llarg de la representació. El treball d'il·luminació és fonamental per l'espectador que li permeten diferenciar diversos moments de l’obra: quan els personatges estaven sols i allunyats, quan els invaïen els records... L'acció transcorre sota la narració del personatge principal, en Pol, un escriptor i s’estructura com si dels capítols d'un llibre es tractés per avançar en la trama.
La posada en escena es fa damunt un terra de color groc que trasllada l'espectador al desert, amb restes del tot terreny destrossat i amb una ombrel·la al bell mig. Els actors fan ús de molt pocs objectes, fent èmfasi en la força de les paraules, presentant una interpretació bona i creïble per part de tots ells.
Qui ho desitgi encara és a temps de veure a Isidre Hernández, Mireia Vallès, Joffre Huguet, Aniol Fusté i Ferran Joanmiquel avui i demà dissabte a les nou de la nit.
