Mishima esclata a l'Auditori de Girona en la presentació de 'L'amor feliç'

El conjunt català inicia la seva gira a la ciutat de Girona amb un públic entregat

Passaven gairebé deu minuts de les nou de la nit quan la formació catalana amb David Carabén al capdavant, Marc Lloret als teclats, Dani Vega a la guitarra, Xavi Caparrós al baix i Alfons Serra a la bateria apareixien a l'escenari entre l'eufòria d'un auditori ple a vessar que demanava a crits posar fi al silenci de la banda dels darrers mesos.

La formació barcelonina aconseguia penjar el cartell "d'entrades exhaurides" en el primer concert de la gira del seu nou disc, "L'amor feliç" que iniciava a Girona, donant el tret de sortida així, a la gira catalana que els portarà per més de 20 poblacions com Barcelona, València i Palma de Mallorca, entre d'altres.

El concert, que no va arribar a l'hora i mitja de durada es va inicar amb l'aclamada "Tornaràs a tremolar", peça del seu disc "Ordre i aventura" (2010) que els va catapultar al cim dels grups més coneguts dins el panorama musical català i que els va portar a omplir el Palau de la Música Catalana l'any passat. Aquesta però, va ser només una de les moltes cançons dels treballs anteriors que els Mishima van afegir al repertori del concert tot alternant-les amb aquelles del nou llarga durada "L'amor feliç". 

Tot i que no fa ni un mes de la sortida d'aquest últim treball, el públic va corejar totes i cada una de les noves cançons de la formació demostrant així perquè en poc més d'una setmana "L'amor feliç" s'ha col·locat en el número 9 de la llista de discos més venuts de l'Estat espanyol.

El públic reunit ahir a la nit a l'Auditori de Girona va poder gaudir de peces com "Guspira, estel o carícia", "Tot torna a començar", "Els vespres verds", "Els crits", "La vella ferida", "Ningú m'espera", "El camí més llarg" o "No existeix l'amor feliç", sense oblidar-se dels clàssics, i sempre efectius; "Un tros de fang", "Qui n'ha begut" o "Una cara bonica", tot i que molts hi van trobar a faltar el cèlebre "Cert, clar i breu".

Els Mishima van presentar un espectacle sonor fent honor el seu característic so melòdic i dolç però alhora demostrant que son capaços de fer un gir de 180 graus al seu registre habitual executant així un so més dur amb l'ús de les guitarres. Per altra banda no van mancar els efectes lumínics que s'adequaven en tot moment a la temàtica i al so específic de cada peça creant sempre l'atmosfera adequada.

Durant les dues hores de concert va haver-hi temps per les bromes i els agraïments, mostra de la complicitat del públic i una banda que és plenament conscient que deu el seu èxit a l'audiència i a una crítica que s'ha rendit davant la nova producció i que de ben segur no trigarà a recomanar el seu directe: una posada en escena explosiva on hi ha moments per l'emoció, el cant, el ball i els somriures.

Si el públic sortia satisfet de la primera experiència mishimiana amb el nou disc, la banda no va ser-ne una excepció i David Carabén ja va cridar als quatre vents durant la seva actuació i davant l'efusiva rebuda per part del públic que "començar la gira a Girona, ha sigut tot un encert".

(Aquesta crònica ha estat redactada per una estudiant en pràctiques de la UdG)