Recta final del judici contra l'acusat de defenestrar una noia des d'un sisè pis a Girona. Durant la sessió d'aquesta tarda, els forenses han descartat que la víctima se suïcidés o bé caigués des del balcó accidentalment. Per als forenses, només hi ha dues opcions per explicar com va morir la jove ucraïnesa: o bé algú la va llançar daltabaix, o bé ella mateixa va saltar al buit a la desesperada.
L'examen del cadàver va revelar, sense cap mena de dubte, que la noia va morir a conseqüència del fort impacte contra el terra. La jove, que mesurava 1,65 metres i pesava uns 50 quilos, va impactar contra l'asfalt d'esquenes i el seu cos es va trobar a una distància d'uns 7,5 metres de la façana de l'edifici.
Precisament, això és el que porta els forenses a descartar el suïcidi o l'accident. I és que, si s'hagués donat algun d'aquests dos supòsits, la víctima s'hauria precipitat al buit gairebé de manera vertical, i el seu cadàver estaria a molt poca distància del bloc de pisos.
El fet que el cos se'n trobés tan separat és el que fa concloure als pèrits que no es pot descartar l'acció "de terceres persones" en la seva mort. A més, tant els forenses com els agents d'investigació han posat de relleu que, abans de morir, la víctima va rebre -o bé ella mateixa es va donar- "un impuls important".
Ara bé, durant la sessió d'aquesta tarda, els Mossos d'Esquadra que van buscar empremtes al balcó també han explicat una dada reveladora.
I és que, tot i que en una de les cadires que hi havia al balcó es va trobar l'empremta d'una xancleta que portava la víctima, la jove ucraïnesa no podia haver-la utilitzat com a punt de recolzament per saltar. "La cadira no era suficientment estable i, si hagués agafat impuls des d'aquí, s'hauria plegat", ha explicat un dels mossos de la investigació.
ADN sense contrastar
Durant la sessió d'aquesta tarda, també s'ha fet evident una altra de les llacunes en la investigació del cas. I és que l'examen del cadàver va localitzar nombroses restes d'ADN masculí -que no s'ha pogut identificar- en diferents parts del cos (boca, anus i vagina) de la víctima.
A més, aquest ADN també coincidia plenament amb el que hi havia en unes claus que es van trobar al mateix balcó, amagades sota un llistó de fusta. Tot i que l'ADN no coincidia amb el de l'acusat, Hafid Ch., les mostres, però, no es van contrastar amb les de l'aleshores xicot de la víctima.
Es tracta d'un jove ucraïnès que acumulava una sentència anterior per maltractar l'exparella. I que pocs mesos abans de morir la víctima, havia subscrit amb ella una assegurança de vida en virtut de la qual, en cas de defunció, l'altre cobraria 100.000 euros.
Finalment, al judici també s'ha posat de relleu que, a la barana del balcó, s'hi van trobar tres tipus d'empremtes dactilars. Unes no es van poder identificar, el segon grup corresponia a la víctima i el tercer, al processat.
De totes maneres, com han assegurat els mossos, la disposició d'aquestes darreres empremtes es correspon plenament amb el fet que Hafid Ch. s'hagués agafat a la barana per mirar a baix. Precisament, això coincidiria amb la versió de l'acusat ja que- com va explicar- quan va trucar a la policia, perquè no sabia on era la noia, ell mateix va assegurar haver sortit al balcó, recolzar-se a la barana i veure-la estesa al mig del carrer.
Mantenen la petició
Al final de la sessió, ja entrat el vespre, les parts han anunciat les conclusions definitives. Tant el fiscal com la defensa han mantingut la petició inicial. Així, l'acusació pública sol·licita que es condemni Hafid Ch. per un delicte d'assassinat i un altre de violació de domicili, i que en global hagi d'indemnitzar els familiars de la víctima amb 210.000 euros. La defensa demana l'absolució.
Demà al matí, les parts emetran els seus informes i, després, el tribunal entregarà al jurat popular l'objecte del veredicte. A partir d'aleshores,els nou membres del tribunal popular es retiraran a deliberar.
L'examen del cadàver va revelar, sense cap mena de dubte, que la noia va morir a conseqüència del fort impacte contra el terra. La jove, que mesurava 1,65 metres i pesava uns 50 quilos, va impactar contra l'asfalt d'esquenes i el seu cos es va trobar a una distància d'uns 7,5 metres de la façana de l'edifici.
Precisament, això és el que porta els forenses a descartar el suïcidi o l'accident. I és que, si s'hagués donat algun d'aquests dos supòsits, la víctima s'hauria precipitat al buit gairebé de manera vertical, i el seu cadàver estaria a molt poca distància del bloc de pisos.
El fet que el cos se'n trobés tan separat és el que fa concloure als pèrits que no es pot descartar l'acció "de terceres persones" en la seva mort. A més, tant els forenses com els agents d'investigació han posat de relleu que, abans de morir, la víctima va rebre -o bé ella mateixa es va donar- "un impuls important".
Ara bé, durant la sessió d'aquesta tarda, els Mossos d'Esquadra que van buscar empremtes al balcó també han explicat una dada reveladora.
I és que, tot i que en una de les cadires que hi havia al balcó es va trobar l'empremta d'una xancleta que portava la víctima, la jove ucraïnesa no podia haver-la utilitzat com a punt de recolzament per saltar. "La cadira no era suficientment estable i, si hagués agafat impuls des d'aquí, s'hauria plegat", ha explicat un dels mossos de la investigació.
ADN sense contrastar
Durant la sessió d'aquesta tarda, també s'ha fet evident una altra de les llacunes en la investigació del cas. I és que l'examen del cadàver va localitzar nombroses restes d'ADN masculí -que no s'ha pogut identificar- en diferents parts del cos (boca, anus i vagina) de la víctima.
A més, aquest ADN també coincidia plenament amb el que hi havia en unes claus que es van trobar al mateix balcó, amagades sota un llistó de fusta. Tot i que l'ADN no coincidia amb el de l'acusat, Hafid Ch., les mostres, però, no es van contrastar amb les de l'aleshores xicot de la víctima.
Es tracta d'un jove ucraïnès que acumulava una sentència anterior per maltractar l'exparella. I que pocs mesos abans de morir la víctima, havia subscrit amb ella una assegurança de vida en virtut de la qual, en cas de defunció, l'altre cobraria 100.000 euros.
Finalment, al judici també s'ha posat de relleu que, a la barana del balcó, s'hi van trobar tres tipus d'empremtes dactilars. Unes no es van poder identificar, el segon grup corresponia a la víctima i el tercer, al processat.
De totes maneres, com han assegurat els mossos, la disposició d'aquestes darreres empremtes es correspon plenament amb el fet que Hafid Ch. s'hagués agafat a la barana per mirar a baix. Precisament, això coincidiria amb la versió de l'acusat ja que- com va explicar- quan va trucar a la policia, perquè no sabia on era la noia, ell mateix va assegurar haver sortit al balcó, recolzar-se a la barana i veure-la estesa al mig del carrer.
Mantenen la petició
Al final de la sessió, ja entrat el vespre, les parts han anunciat les conclusions definitives. Tant el fiscal com la defensa han mantingut la petició inicial. Així, l'acusació pública sol·licita que es condemni Hafid Ch. per un delicte d'assassinat i un altre de violació de domicili, i que en global hagi d'indemnitzar els familiars de la víctima amb 210.000 euros. La defensa demana l'absolució.
Demà al matí, les parts emetran els seus informes i, després, el tribunal entregarà al jurat popular l'objecte del veredicte. A partir d'aleshores,els nou membres del tribunal popular es retiraran a deliberar.
