Arrenca el judici contra l'acusat de defenestrar una noia des del balcó d'un sisè pis a Girona

El processat s'enfronta a divuit anys i mig de presó i la defensa posa l'accent en els dubtes que envolten el cas

Després de la tria dels nous membres del jurat popular que s'encarregaran d'emetre el veredicte i dels al·legats de fiscalia i defensa, aquest dilluns a la tarda tornaran al lloc dels fets per fer una reconstrucció del que cada part sosté que va passar. L'acusat, Hafid Ch., no donarà la seva versió del que va passar el matí del 6 de juliol del 2010 fins dimarts al matí. El seu lletrat, Benet Salellas, ja ha avançat que Hafid Ch. manté que és innocent i que ell no va fer caure la noia des d'un sisè pis.

Salellas creu que encara ni tan sols ha quedat acreditat si realment la noia va caure perquè algú la va empènyer o va ser una caiguda accidental. "Si és així, si algú la va tirar, no va ser ell", ha afirmat el lletrat que considera que hi ha més indicis que apunten cap a l'excompany de la noia -que ja tenia antecedents per violència domèstica amb una anterior parella- que proves contra Hafid Ch. Per això, per a la defensa hi ha algunes proves que són "clau" i que aniran sorgint al llarg del judici, com ara els resultats de l'ADN.

A més, Salellas sosté que no hi ha cap mòbil, cap motiu pel qual Hafid Ch. volgués acabar amb la vida de la dona. Segons el lletrat, l'acusat sí que va ser al pis però hi va anar precisament per socórrer la noia, que l'havia trucat per demanar-li ajuda. Per això, Salellas demana que l'absolguin.

Una tesi totalment oposada a la de la fiscalia que sosté que a les 11 del matí del dia 6 de juliol la víctima, una ucraïnesa de 37 anys, acabava d'entrar al pis on feia d'assistenta domèstica, situat al sisè pis del número 4 del carrer riu Ser de Girona. Just en aquell moment, "de manera i circumstàncies desconegudes", l'acusat també va aconseguir accedir a l'interior de l'immoble. Un cop va ser a dins, la víctima, "espantada i nerviosa", va aconseguir distreure Hafid Ch. en una de les habitacions i va amagar les claus del pis al balcó. Després -segons el relat del fiscal- va trucar angoixada per telèfon a una coneguda, demanant-li que alertés la policia.

Va ser aleshores quan Hafid Ch. es va adonar del què feia la noia i, "enfadat", la va llançar pel balcó. Segons recull l'escrit, l'acusat va impedir que la jove es pogués defensar perquè la va agafar per sorpresa, la va immobilitzar amb força i, després d'arreplegar-li el telèfon, la va llançar daltabaix.

La noia va caure des d'una alçada d'uns 22 metres i va morir poca estona després al mateix carrer. El fiscal ressalta que l'acusat, en el moment d'empènyer l'assistenta, tenia "intenció d'acabar amb la seva vida" o bé "era conscient que probablement" la jove no sobreviuria.

El ministeri públic imputa a Hafid Ch. un delicte d'assassinat i un altre de violació de domicili. Demana que se'l condemni a 17 anys de presó pel primer, i a un any i mig pel segon. En matèria de responsabilitat civil, el fiscal sol·licita que el processat pagui una indemnització global de 210.000 euros al pare i als dos germans de la noia, que viuen a Ucraïna, i amb qui la jove mantenia el contacte.

L'acusat o el xicot

El judici per aquest cas s'havia fixat inicialment per al mes de gener, però l'aparició d'un anònim va fer posposar la vista i retornar-la a instrucció. De fet, la investigació del cas s'ha caracteritzat per ser força enrevessada.

Hafid Ch., detingut poca estona després de la mort de la noia, va ingressar a presó el 8 de juliol del 2010. Entre els indicis que van fer empresonar-lo hi havia el fet que, abans de morir, la jove ucraïnesa va fer tres trucades a una amiga alertant que l'acusat l'estava seguint.

Però Hafid Ch. no és l'única persona a qui s'ha relacionat amb aquesta mort. I és que un testimoni, aquell 6 de juliol, va assegurar haver vist fugir l'aleshores xicot de la noia del lloc dels fets. Aquest home, Oleg T., va ser deportat poc després a Ucraïna per la policia espanyola. A més, també se l'havia condemnat per haver maltractat una altra noia amb qui havia mantingut una relació.

Precisament, l'anònim que va fer retardar el judici incriminava Oleg T. L'escrit assegurava que l'ucraïnès, després del crim, havia demanat a companys seus que declaressin davant el jutge que estava fora de Girona, quan en realitat sí que hi era.