L'Ajuntament de Figueres defensa l'aprofitament de l'energia eòlica en aquesta zona però amb un condicionant, que els 32 miniparcs que Gamesa preveu projectar a l'Alt Empordà es concentrin al corredor d'infraestructures del municipi, amb l'AP-7 i la futura traça del TGV, i en alguns municipis adjacents on sigui possible la seva instal·lació. D'aquesta manera, estan en contra d'un model 'dispers'. 'Un dels grans actius de l'Alt Empordà és el paisatge i amb això no hi podem jugar'.
Aquesta és la contribució que hauria de fer la comarca, segons Vila, i 'crec que s'ha tingut en compte en l'estudi que es farà públic el mes de febrer'. Aquesta concentració de parcs suposa que els 68 alcaldes s''autoimposin' la disciplina d'instal·lar els molins en punts concrets i alliberar aquelles zones on l'impacte paisatgístic 'seria pitjor que la generació energètica que s'aconseguiria'.
Davant el fet que alguns municipis ja s'han mostrat partidaris a acollir aquestes instal·lacions pel seu rendiment econòmic i que, per tant, és previsible que no vulguin renunciar a aquest aprofitament, Vila respon que 'és legítim que els ajuntaments ho plantegin així' però que cal enfocar-ho des del punt de vista territorial i no pas municipal. En aquest sentit, veuria 'molt raonable' que els beneficis en forma de cànon que s'obtinguin de l'explotació eòlica es 'comparteixin per polítiques de sostenibilitat que beneficiïn els 68 municipis'. 'Per part de Figueres aquesta generositat hi serà perquè si no, seria molt injust', ha dit.
L'alcalde també ha anunciat que aquest febrer es donaran a conèixer les conclusions de l'estudi de viabilitat i d'impacte ambiental que ha elaborat l'Institut Cerdà per encàrrec del consistori, el Cilma i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. I apunta que 'previsiblement els resultats aniran cap aquí', afirma Vila.
El projecte de Gamesa, que es troba encara en una fase inicial de tramitació, preveu la instal·lació de dos aerogeneradors de 184 metres d'alçada (120 metres de torre i pales de 64 metres de longitud) i de 4,5 MW de potència cadascun a 32 municipis. Això fa un total de 64 aerogeneradors que evacuaran l'energia amb línies elèctriques soterrades de 30 kV cap a la subestació de Santa Llogaia d'Àlguema de la MAT.
Aquesta és la contribució que hauria de fer la comarca, segons Vila, i 'crec que s'ha tingut en compte en l'estudi que es farà públic el mes de febrer'. Aquesta concentració de parcs suposa que els 68 alcaldes s''autoimposin' la disciplina d'instal·lar els molins en punts concrets i alliberar aquelles zones on l'impacte paisatgístic 'seria pitjor que la generació energètica que s'aconseguiria'.
Davant el fet que alguns municipis ja s'han mostrat partidaris a acollir aquestes instal·lacions pel seu rendiment econòmic i que, per tant, és previsible que no vulguin renunciar a aquest aprofitament, Vila respon que 'és legítim que els ajuntaments ho plantegin així' però que cal enfocar-ho des del punt de vista territorial i no pas municipal. En aquest sentit, veuria 'molt raonable' que els beneficis en forma de cànon que s'obtinguin de l'explotació eòlica es 'comparteixin per polítiques de sostenibilitat que beneficiïn els 68 municipis'. 'Per part de Figueres aquesta generositat hi serà perquè si no, seria molt injust', ha dit.
L'alcalde també ha anunciat que aquest febrer es donaran a conèixer les conclusions de l'estudi de viabilitat i d'impacte ambiental que ha elaborat l'Institut Cerdà per encàrrec del consistori, el Cilma i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. I apunta que 'previsiblement els resultats aniran cap aquí', afirma Vila.
El projecte de Gamesa, que es troba encara en una fase inicial de tramitació, preveu la instal·lació de dos aerogeneradors de 184 metres d'alçada (120 metres de torre i pales de 64 metres de longitud) i de 4,5 MW de potència cadascun a 32 municipis. Això fa un total de 64 aerogeneradors que evacuaran l'energia amb línies elèctriques soterrades de 30 kV cap a la subestació de Santa Llogaia d'Àlguema de la MAT.
