La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat president Javier Marca Matute, recull els fets que els membres del jurat popular van considerar provats en el veredicte que van emetre divendres passat. Que la matinada del 4 d'agost del 2008 el processat, Juan Carlos Chávez Yanez, i la seva exparella estaven plegats dins el cotxe d'ella en un paratge desconegut proper a Figueres quan l'home va començar a colpejar la noia amb un esprai metàl·lic a la cara i al cap i després va agafar el seu cinturó per estrangular-la fins que va morir.
L'home va aprofitar que la noia tenia les seves capacitats de defensa disminuïdes perquè havia quedat atordida amb els cops que li havia donat al cap. A més, la sentència ressalta que la víctima no va tenir possibilitat de defensa perquè estava en un lloc poc transitat, dins un vehicle de dimensions reduïdes i perquè Chávez, després de colpejar-la, la va subjectar per les mans mentre l'estrangulava.
24 hores després d'acabar amb la vida de la noia, Chávez va trucar al servei d'emergències 112 i va conduir el cotxe fins a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Figueres on es va entregar portant el cadàver de la noia al maleter. Quan es va entregar, Chávez no sabia que la policia ja havia obert una investigació per la desaparició de la noia i que precisament ell era el principal sospitós. Per això, la sentència recull el criteri del jurat i aplica a Chávez un atenuant de confessió que implica rebaixar la pena.
El jurat popular va desestimar l'agreujant de parentiu en considerar que la noia i el processat no tenien una relació anàloga al matrimoni perquè havien conviscut poc temps plegats i només per circumstàncies econòmiques. També va considerar no provat l'atenuant d'arravatament després de concloure que el processat sabia què feia i era conscient que estava matant la noia. Finalment, els membres del jurat popular van considerar que el fet que el cas arribés a judici 3 anys i 7 mesos després dels fets no era tant temps com per rebaixar la pena per dilacions indegudes.
El magistrat argumenta en la sentència que un assassinat amb un atenuant de confessió obliga a imposar una pena d'entre 15 anys i 17 anys i mig de presó i, tot i no apreciar l'atenuant per dilacions indegudes, sí que valora que aquest període de temps que ha passat fins que el cas ha d'arribar a judici ha de servir per decantar-se per la pena mínima per assassinat prevista per la llei.
En matèria de responsabilitat civil, la sentència obliga Juan Carlos Chávez Yanez a indemnitzar la mare de la noia amb 60.000 euros. La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L'home va aprofitar que la noia tenia les seves capacitats de defensa disminuïdes perquè havia quedat atordida amb els cops que li havia donat al cap. A més, la sentència ressalta que la víctima no va tenir possibilitat de defensa perquè estava en un lloc poc transitat, dins un vehicle de dimensions reduïdes i perquè Chávez, després de colpejar-la, la va subjectar per les mans mentre l'estrangulava.
24 hores després d'acabar amb la vida de la noia, Chávez va trucar al servei d'emergències 112 i va conduir el cotxe fins a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Figueres on es va entregar portant el cadàver de la noia al maleter. Quan es va entregar, Chávez no sabia que la policia ja havia obert una investigació per la desaparició de la noia i que precisament ell era el principal sospitós. Per això, la sentència recull el criteri del jurat i aplica a Chávez un atenuant de confessió que implica rebaixar la pena.
El jurat popular va desestimar l'agreujant de parentiu en considerar que la noia i el processat no tenien una relació anàloga al matrimoni perquè havien conviscut poc temps plegats i només per circumstàncies econòmiques. També va considerar no provat l'atenuant d'arravatament després de concloure que el processat sabia què feia i era conscient que estava matant la noia. Finalment, els membres del jurat popular van considerar que el fet que el cas arribés a judici 3 anys i 7 mesos després dels fets no era tant temps com per rebaixar la pena per dilacions indegudes.
El magistrat argumenta en la sentència que un assassinat amb un atenuant de confessió obliga a imposar una pena d'entre 15 anys i 17 anys i mig de presó i, tot i no apreciar l'atenuant per dilacions indegudes, sí que valora que aquest període de temps que ha passat fins que el cas ha d'arribar a judici ha de servir per decantar-se per la pena mínima per assassinat prevista per la llei.
En matèria de responsabilitat civil, la sentència obliga Juan Carlos Chávez Yanez a indemnitzar la mare de la noia amb 60.000 euros. La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
