Segons les anàlisis forenses, la víctima va morir el dia 4 d'agost del 2008 passades les 4 de la matinada. Per als forenses, la seqüència de les lesions que va rebre la víctima el dia és bastant clara. Primer, va rebre cops a la cara i al cap que li van fer o el puny o amb algun objecte contundent. L'acusat, Juan Carlos Ch. Y., va assegurar en la seva declaració que havia colpejat la noia amb un esprai metàl·lic però diu que només ho va fer a la cara.
Els forenses conclouen que "no es pot descartar" que els cops que té al crani se'ls fes en impactar contra alguna superfície -com la porta del cotxe- quan rebia els cops de la cara. Els perits creuen que aquests cops que va rebre van poder "atordir" la noia fins a "deixar-la grogui". "Indubtablement va perdre capacitat de defensa", ha afirmat el metge forense. Els cops, tot i ser forts, no van ser la causa de la mort.
Va morir per asfíxia mecànica per estrangulament. L'agressor li va posar el seu propi cinturó al voltant del coll i va tibar fins que la noia va morir per falta d'oxigen. Els analistes que van fer les proves d'ADN han explicat en la tercera jornada del judici que al cinturó hi havia dues mostres diferents. Un de restes de sang femenina -que podrien ser de la víctima- i una altra de l'acusat que podria ser saliva perquè la resta biològica apareix en una marca que sembla de mossegada.
Després de matar-la, l'acusat va ficar el cadàver de la noia al maleter i van passar 24 hores fins que es va presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Figueres amb el cadàver encara a la part de darrere del cotxe. Quan li van fer l'autòpsia, el rigor del cos i l'inici de descomposició va impedir veure les marques que va deixar el cinturó al coll i els forenses van corroborar l'estrangulament perquè va provocar una "lesió típica" d'aquestes agressions en el múscul esternoclidomastoïdal.
El perits que van avaluar la imputabilitat de l'acusat han detallat que sempre ha estat una persona orientada, que ha contestat a les preguntes amb coherència i que diferencia perfectament el bé del mal. No han detectat que pateixi cap trastorn mental que pugui afectar les seves capacitats volitives i cognitives ni tampoc que sigui alcohòlic o drogoaddicte. Tot i això, els perits han explicat que no hi ha cap seqüela que pugui desmentir o demostrar que patís un arravatament perquè són estats provocats per un sentiment i que no deixen cap tipus de marca que es pugui comprovar.
La subjectava i no es va poder defensar
El fiscal, Víctor Pillado, manté la petició de 19 anys de presó per assassinat amb un agreujant de parentiu i un atenuant de confessió. L'acusació pública ha afegit al seu escrit de conclusions provisionals que Juan Carlos Ch. Y. no només tenia una relació equiparable al matrimoni amb la noia perquè havien estat anys plegats, sinó perquè havien arribat a conviure un mes i perquè tenia intenció de tenir-hi fills en un futur. A més, també ha ressaltat que en el moment de matar-la subjectava les mans de la noia perquè no es pogués defensar de l'atac.
L'advocada de l'Estat s'ha adherit a la petició de la fiscalia. L'acusació particular, exercida pel lletrat Josep Maria Junyer, també qualifica els fets d'assassinat i eleva la petició a 20 anys de presó. En matèria de responsabilitat civil, el fiscal demana que indemnitzi la mare de la víctima amb 97.000 euros i l'acusació particular que ho faci amb 140.000 euros.
La defensa, exercida pel lletrat Benet Salellas, qualifica els fets d'un homicidi i no d'un assassinat com fan les acusacions. A més, considera que se li han d'aplicar tres atenuants que modificarien la pena de presó a la baixa. Un per obrar amb arravatament perquè considera que va actuar per un atac sobtat de gelosia que va patir pocs minuts abans de matar-la quan va trobar tres condons a la guantera del cotxe. L'altre atenuant que inclou la defensa és per haver confessat els fets quan encara no sabia que hi havia una investigació oberta i un tercer per dilacions indegudes, perquè el cas ha trigat més de tres anys a arribar a judici.
Està previst que demà al matí els lletrats facin els seus informes davant els membres del jurat popular. Després, entregaran l'objecte del veredicte el tribunal popular es retirarà a deliberar fins a pactar un veredicte.
Els forenses conclouen que "no es pot descartar" que els cops que té al crani se'ls fes en impactar contra alguna superfície -com la porta del cotxe- quan rebia els cops de la cara. Els perits creuen que aquests cops que va rebre van poder "atordir" la noia fins a "deixar-la grogui". "Indubtablement va perdre capacitat de defensa", ha afirmat el metge forense. Els cops, tot i ser forts, no van ser la causa de la mort.
Va morir per asfíxia mecànica per estrangulament. L'agressor li va posar el seu propi cinturó al voltant del coll i va tibar fins que la noia va morir per falta d'oxigen. Els analistes que van fer les proves d'ADN han explicat en la tercera jornada del judici que al cinturó hi havia dues mostres diferents. Un de restes de sang femenina -que podrien ser de la víctima- i una altra de l'acusat que podria ser saliva perquè la resta biològica apareix en una marca que sembla de mossegada.
Després de matar-la, l'acusat va ficar el cadàver de la noia al maleter i van passar 24 hores fins que es va presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Figueres amb el cadàver encara a la part de darrere del cotxe. Quan li van fer l'autòpsia, el rigor del cos i l'inici de descomposició va impedir veure les marques que va deixar el cinturó al coll i els forenses van corroborar l'estrangulament perquè va provocar una "lesió típica" d'aquestes agressions en el múscul esternoclidomastoïdal.
El perits que van avaluar la imputabilitat de l'acusat han detallat que sempre ha estat una persona orientada, que ha contestat a les preguntes amb coherència i que diferencia perfectament el bé del mal. No han detectat que pateixi cap trastorn mental que pugui afectar les seves capacitats volitives i cognitives ni tampoc que sigui alcohòlic o drogoaddicte. Tot i això, els perits han explicat que no hi ha cap seqüela que pugui desmentir o demostrar que patís un arravatament perquè són estats provocats per un sentiment i que no deixen cap tipus de marca que es pugui comprovar.
La subjectava i no es va poder defensar
El fiscal, Víctor Pillado, manté la petició de 19 anys de presó per assassinat amb un agreujant de parentiu i un atenuant de confessió. L'acusació pública ha afegit al seu escrit de conclusions provisionals que Juan Carlos Ch. Y. no només tenia una relació equiparable al matrimoni amb la noia perquè havien estat anys plegats, sinó perquè havien arribat a conviure un mes i perquè tenia intenció de tenir-hi fills en un futur. A més, també ha ressaltat que en el moment de matar-la subjectava les mans de la noia perquè no es pogués defensar de l'atac.
L'advocada de l'Estat s'ha adherit a la petició de la fiscalia. L'acusació particular, exercida pel lletrat Josep Maria Junyer, també qualifica els fets d'assassinat i eleva la petició a 20 anys de presó. En matèria de responsabilitat civil, el fiscal demana que indemnitzi la mare de la víctima amb 97.000 euros i l'acusació particular que ho faci amb 140.000 euros.
La defensa, exercida pel lletrat Benet Salellas, qualifica els fets d'un homicidi i no d'un assassinat com fan les acusacions. A més, considera que se li han d'aplicar tres atenuants que modificarien la pena de presó a la baixa. Un per obrar amb arravatament perquè considera que va actuar per un atac sobtat de gelosia que va patir pocs minuts abans de matar-la quan va trobar tres condons a la guantera del cotxe. L'altre atenuant que inclou la defensa és per haver confessat els fets quan encara no sabia que hi havia una investigació oberta i un tercer per dilacions indegudes, perquè el cas ha trigat més de tres anys a arribar a judici.
Està previst que demà al matí els lletrats facin els seus informes davant els membres del jurat popular. Després, entregaran l'objecte del veredicte el tribunal popular es retirarà a deliberar fins a pactar un veredicte.
