Satisfacció en el balanç de la primera edició, amb un director del festival agraït pel suport rebut dels espectadors però també dels figuerencs que van acollir el certamen amb "els braços oberts" i amb "entusiasme" inesperat, amb aparadors circenses i fins i tot una cercavila organitzada per una escola de la ciutat amb elements d'aquest art. Una prova de foc que ha servit per situar-lo, tal com s'havien proposat, en la "primera divisió" dels festivals internacionals més importants del circ que hi ha al món que ha aconseguit atraure un públic "molt heterogeni".
Segons la informació recollida en les més de 3.000 butlletes omplertes del total de 9.000 que servien per votar el número preferit del públic i fent una extrapolació del total, s'ha arribat a la conclusió que el 76% dels assistents eren de la demarcació -un 38% de Figueres, un 23,6% de l'Alt Empordà i un 15% de la resta de comarques gironines- i que el restant s'ha repartit de la següent manera: un 9,6% de la resta de Catalunya; un 4,69 de la resta de l'estat espanyol i un 8,94% procedent de l'estranger.
Entre les xifres del balanç, hi ha que de les 14.635 entrades a la venda, se'n van ocupar un total de 14.432, el que vol dir una ocupació del 98,6% de mitjana en les deu representacions i fins a un 100% en el cas de les actuacions que es van fer a la carpa principal. Destaca també que hi va haver un total de 2.988 nens d'escoles de l'empordà que, juntament amb els acompanyats, van assistir a dues representacions gratuïtes.
La meitat dels costos coberts amb el taquillatge
Amb una voluntat de ser "transparents" i possibles interpretacions, que podrien parlar de "grans beneficis econòmics", el seu director ha volgut puntualitzar que el taquillatge ha servit íntegrament per cobrir la meitat del total de les despeses, que han ascendit a un total 285.000 euros, i la resta s'ha cobert amb el mecenatge i els ajuts públics. Al seu moment, ja es va dir que la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme de Girona, hi aportaven 20.000 euros respectivament; l'Ajuntament de Figueres, amb 25.000 euros; i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà amb 1.500 euros. En total, un centenar entre administracions i empreses que han contribuït a una part del seu finançament.
Un "salt mortal" superat amb nota
Matabosch ha fet un símil amb el món del circ i ha reconegut que la primera edició ha estat un "salt mortal molt complicat" en el context de crisi actual, on "els festivals consolidats desapareixen o pateixen retallades importants", que podria haver estat "impossible" si no hagués estat per aquest suport institucional i empresarial. En aquest sentit, ha recordat que la iniciativa partia com a un projecte privat, a través de la Fundació que ha creat amb seu a Figueres, la Circurs Art Foundation.
Per la seva banda, l'alcalde de la ciutat, Santi Vila, ha felicitat el director per l'"èxit" i el "risc" assumiat, i ha assenyalat que els números avalen la seva "viabilitat econòmica" així com la qualitat artística que s'ha pogut veure a la pista, sense oblidar que ha aconseguit l'interès del públic general però també dels professionals del sector que volien descobrir "nou talent". També ha assenyalat que la Generalitat té previst fer una aportació econòmica en les pròximes edicions.
Ara faltarà seguir els contractes que signin els artistes participants per veure com evoluciona la seva "carrera europea" que ha començat en aquest festival. Cal recordar que la seva "marca" és la de ser la plataforma de números de circ inèdits en les pistes Europees i aquest és el segell que es mantindrà en les pròximes edicions.
Alguns canvis per a les pròximes edicions
Amb l'experiència, s'ha vist que caldrà algunes modificacions, com ara incorporar el taquillatge numerat de les entrades per evitar els problemes sorgits en aquesta primera edició, amb persones que ocupaven seients amb jaquetes i bosses i que van ser un maldecap per als acomodadors. També han vist que caldrà incrementar les dimensions de la carpa principal, perquè se'ls ha fet petita. Amb tot, no arribaran a les 3.000 localitats que té el Circ de Montecarlo, el de referència i el més antic, però en un terme mig. Actualment, era d'unes 1.500 localitats. Calculen que centenars de persones es van quedar sense entrada per no haver reaccionat amb més temps.
I finalment, estudiaran compartir les despeses del trasllat del material i les tramitacions amb els futurs circs que acullin les grans atraccions vistes per primer cop al Castell de Sant Ferran. "Això ens permetria anar més enllà", segons Matabosch, que ha reconegut haver estat molt difícil a nivell tècnic el transport del material d'algunes companyies, amb diferents mitjans com ara camions i avions.
Segons la informació recollida en les més de 3.000 butlletes omplertes del total de 9.000 que servien per votar el número preferit del públic i fent una extrapolació del total, s'ha arribat a la conclusió que el 76% dels assistents eren de la demarcació -un 38% de Figueres, un 23,6% de l'Alt Empordà i un 15% de la resta de comarques gironines- i que el restant s'ha repartit de la següent manera: un 9,6% de la resta de Catalunya; un 4,69 de la resta de l'estat espanyol i un 8,94% procedent de l'estranger.
Entre les xifres del balanç, hi ha que de les 14.635 entrades a la venda, se'n van ocupar un total de 14.432, el que vol dir una ocupació del 98,6% de mitjana en les deu representacions i fins a un 100% en el cas de les actuacions que es van fer a la carpa principal. Destaca també que hi va haver un total de 2.988 nens d'escoles de l'empordà que, juntament amb els acompanyats, van assistir a dues representacions gratuïtes.
La meitat dels costos coberts amb el taquillatge
Amb una voluntat de ser "transparents" i possibles interpretacions, que podrien parlar de "grans beneficis econòmics", el seu director ha volgut puntualitzar que el taquillatge ha servit íntegrament per cobrir la meitat del total de les despeses, que han ascendit a un total 285.000 euros, i la resta s'ha cobert amb el mecenatge i els ajuts públics. Al seu moment, ja es va dir que la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme de Girona, hi aportaven 20.000 euros respectivament; l'Ajuntament de Figueres, amb 25.000 euros; i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà amb 1.500 euros. En total, un centenar entre administracions i empreses que han contribuït a una part del seu finançament.
Un "salt mortal" superat amb nota
Matabosch ha fet un símil amb el món del circ i ha reconegut que la primera edició ha estat un "salt mortal molt complicat" en el context de crisi actual, on "els festivals consolidats desapareixen o pateixen retallades importants", que podria haver estat "impossible" si no hagués estat per aquest suport institucional i empresarial. En aquest sentit, ha recordat que la iniciativa partia com a un projecte privat, a través de la Fundació que ha creat amb seu a Figueres, la Circurs Art Foundation.
Per la seva banda, l'alcalde de la ciutat, Santi Vila, ha felicitat el director per l'"èxit" i el "risc" assumiat, i ha assenyalat que els números avalen la seva "viabilitat econòmica" així com la qualitat artística que s'ha pogut veure a la pista, sense oblidar que ha aconseguit l'interès del públic general però també dels professionals del sector que volien descobrir "nou talent". També ha assenyalat que la Generalitat té previst fer una aportació econòmica en les pròximes edicions.
Ara faltarà seguir els contractes que signin els artistes participants per veure com evoluciona la seva "carrera europea" que ha començat en aquest festival. Cal recordar que la seva "marca" és la de ser la plataforma de números de circ inèdits en les pistes Europees i aquest és el segell que es mantindrà en les pròximes edicions.
Alguns canvis per a les pròximes edicions
Amb l'experiència, s'ha vist que caldrà algunes modificacions, com ara incorporar el taquillatge numerat de les entrades per evitar els problemes sorgits en aquesta primera edició, amb persones que ocupaven seients amb jaquetes i bosses i que van ser un maldecap per als acomodadors. També han vist que caldrà incrementar les dimensions de la carpa principal, perquè se'ls ha fet petita. Amb tot, no arribaran a les 3.000 localitats que té el Circ de Montecarlo, el de referència i el més antic, però en un terme mig. Actualment, era d'unes 1.500 localitats. Calculen que centenars de persones es van quedar sense entrada per no haver reaccionat amb més temps.
I finalment, estudiaran compartir les despeses del trasllat del material i les tramitacions amb els futurs circs que acullin les grans atraccions vistes per primer cop al Castell de Sant Ferran. "Això ens permetria anar més enllà", segons Matabosch, que ha reconegut haver estat molt difícil a nivell tècnic el transport del material d'algunes companyies, amb diferents mitjans com ara camions i avions.
