Presó per a l'home que va ferir l'exparella amb un tornavís a Blanes i li va calar foc al pis

El condemnat, Antonio Ruiz Pedrajas, s'enfrontava inicialment a més de 45 anys de presó però al final hi passarà nou anys i tres mesos

Els fets que ara s'han sentenciat van tenir lloc el 27 d'abril del 2010. Aquell dia -com recull l'escrit- Pedrajas va esperar la seva exparella a l'entrada del bloc on vivia la noia, situat al carrer Pablo Neruda de Blanes.

Cap a tres quarts de quatre de la tarda, la noia va sortir de casa seva. Pedrajas, però, no va deixar ni que trepitgés el portal. Tant bon punt va obrir la porta, l'acusat la va empènyer cap endins altra vegada, es va treure un tornavís d'entre la roba i la va començar a punxar.

Segons recull la sentència, Antonio Ruiz Pedrajas també va picar l'exparella "per tot el cos" i, mentre ella provava de desempallegar-se'n, "la va agafar pels cabells i la va llançar contra una paret". Alertat pels crits de la víctima, un jove que passava pel carrer va intentar socórrer la noia, passant un braç a través de la finestra del pis.

Pedrajas, però, li va clavar diversos cops el tornavís perquè retirés la mà. Fins al domicili també hi van anar dos dels germans de la víctima, a qui una veïna va avisar. Quan els germans van entrar al pis, gràcies a unes claus que la noia va aconseguir llançar per la finestra, Pedrajas també els va agredir amb el tornavís i es va enfrontar amb ells.

Els dos germans, però, van aconseguir treure la víctima de l'interior del domicili enmig de tot l'enrenou. Abans que els Mossos d'Esquadra poguessin detenir Pedrajas, però, l'acusat va calar foc als baixos on vivia l'exparella.

Calar foc al pis

L'home es va mig atrinxerar a l'interior del pis, va arreplegar tot el que va poder (roba, cortines, alguna joguina i papers) i va fer tres pilons a l'interior de l'habitatge. Després, els va encendre i també va obrir la clau de pas del gas.

Quan els agents van entrar al pis, com recull la sentència, l'acusat estava "alimentant les fogueres". Els mossos van aconseguir reduir-lo i endur-se'l emmanillat, però Pedrajas els va oposar resistència i va forcejar amb ells. Quan el van treure del pis, l'acusat va amenaçar l'exparella i, cridant, "va dir que la mataria quan sortís de la presó", recull la sentència.

Nou anys i tres mesos

Per tots aquests fets, Pedrajas s'enfrontava inicialment a una pena de més de 45 anys de presó. L'Audiència de Girona, però, l'ha acabat condemnant a nou anys i tres mesos. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García, considera Pedrajas autor de tot un reguitzell de delictes -sis, en concret- i d'una falta de lesions.

Entre els delictes pels quals se'l condemna hi ha diverses lesions, una violació de domicili i un d'amenaces greus. A més de la pena de presó, l'Audiència obliga a Pedrajas a pagar una multa de 840 euros i li prohibeix acostar-se a menys de 100 metres de la seva exparella durant un termini de 8 anys.

En matèria de responsabilitat civil, la Secció Quarta -que es va fer càrrec del cas- imposa al condemnat el pagament d'una indemnització global de 2.041 euros (pels objectes que va destruir amb l'incendi i les lesions que va fer amb el tornavís).

La sentència no és ferma i, en un termini de cinc dies, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. De totes maneres, l'advocat de la defensa, Gregori Martínez, ja ha anunciat que no recorrerà perquè considera que la decisió és ajustada a dret

L'advocat es mostra "satisfet" perquè, entre d'altres, dels quinze anys que se li demanaven a Pedrajas per l'incendi, al final la pena imposada són 1 any i 8 mesos. A més, Pedrajas també s'enfrontava a onze anys per temptativa d'assassinat, però la sentència rebaixa aquesta qualificació i li imposa tres anys per un delicte de lesions agreujades amb parentiu.

Tot i que l'Audiència considera que en el cas concorren els agreujants de reincidència i parentiu, també estima per al condemnat un atenuant de drogoaddicció. L'advocat està satisfet d'aquest extrem perquè "millorarà el tractament penitenciari" del seu client. Com a consideració final, Gregori Martínez puntualitza que considerava la demanda inicial de més de 45 anys "desproporcionada, exagerada i, fins i tot, una mica sensacionalista".