Francesc Pardo ha mostrat la seva satisfacció pel treball que s'ha dut a terme per restaurar i recuperar el tapís, destacant la sensibilitat que ha demostrat l'equip que hi ha treballat que es reflexa "l'estima" amb què s'ha tractat la peça.
Pardo ha indicat, però, que la intenció és que l'obra torni a Girona tan aviat com sigui possible: "Hi havia un principi d'acord per dur-lo a la Catedral a mitjans del mes de març, però hi ha una petició per poder-ho ajornar unes setmanes, és una qüestió que s'està estudiant però ens interessa que per Setmana Santa hi sigui perquè tindrem molts visitants", ha explicat.
Això duu a plantejar el seu retorn entre finals del mes de març i començaments d'abril, tot i que podria allargar-se. El bisbe ha insistit en la importància de la peça "que és un tresor", i ha recordat que la intenció es instal·lar-la en el mateix emplaçament on era però afegint-hi "algunes modificacions tècniques" que fan referència a l'aïllament de la sala i la il·luminació
Més de 256 pedaços afegits
El procés de restauració ha permès deixar al descobert noves dades sobre la creació de l'obra i també de les diferents intervencions de restauració que s'hi han dut a terme amb el pas dels anys, la darrera a la dècada dels setanta. D'aquesta manera s'ha pogut conèixer a fons la naturalesa dels materials originals, datats de fa mil anys enrere, com dels que s'hi han anat afegint amb posterioritat.
Una de les curiosistats que han quedat al descobert és la presència de 256 pedaços afegits que actuen de punt de reforç i que van ser col·locats a les parts amb llacunes o com a base per a les reconstruccions brodades que s'hi han afegit al llarg dels anys. "En treure l'arpillera vam poder observar una sèrie de suports col·locats en les diferents intervencions fetes al llarg dels segles", explica Carme Masdeu, restauradora del centre.
L'equip de restauradors ha reiterat que un dels descobriments més rellevants té a veure amb el color original del tapís que és molt més viu del que semblava. "Ens apropa i ratifica la tesi que aquest art podria haver utilitzat colors molt més vius dels que percebem actualment en les obres recuperades", explica la directora del centre, Àngels Solè.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha acompanyat el bisbe de Girona en una visita al Centre de Restauració de Bens Mobles on s'està recuperant la tela. Durant el seu discurs ha reiterat el valor de restaurar les peces que formen part del patrimoni per projectar-lo. "El que estem fent és donar valor, recuperar la nostra convicció sobre el patrimoni i ho continuarem mantenint perquè tenim la certesa que aquesta és una aposta de riquesa simbòlica, cultural i econòmica", assenyala.
La restauració, que ha sufragat el programa Romànic Obert de l'Obra Social La Caixa, ha suposat una inversió de 136.000 euros.
Un estat de conservació precari
L'equip que ha restaurat el tapís ha destacat la qualitat de la roba original que s'hauria triat expressament per configurar l'obra i que justifica la intervenció que s'hi ha dut a terme.
Així mateix ha explicat que la peça presentava reparacions, afegits i recosits amb una gran acumulació de brutícia i pols en tota la seva superfície i per dins el teixit. A més, amb el pas del temps s'havia anat desgastant el sistema de fixació de la tela de suport o arpillera, de forma que s'havien creat unes tensions que havien traspassat al conjunt del tapís, fet que l'havia malmès deixant zones al descobert que feien perillar la seva estabilitat.
"Després de traslladar-lo a Sant Cugat en vam analitzar el revers i vam treure la tela d'arpillera que duia", comenta la restauradora Carme Masdeu que assegura que es van utilitzar "tècniques no invasives" per analitzar els teixits i veure la incidència de tots els fils que unien l'arpillera a l'original.
D'altra banda, es va detectar que el vestidor de fusta que anava engaxat al tapís també havia incidit negativament en la seva conservació, perquè havia deixat anar un vapor que n'havia oxidat altgunes parts.
El Tapís de la Creació és una de les obres més enigmàtiques del romànic a Catalunya i està datada entre el segle XI i XII. L'obra representa la Gènesis, el calendari i la invenció de la Creu ordenats de forma circular i, a dia d'avui, encara es desconeix el lloc de producció de l'obra i la seva funció. La peça ha estat restaurada en quatre ocasions des del 1878 fins al 1975 i aquesta serà la cinquena restauració.
Pardo ha indicat, però, que la intenció és que l'obra torni a Girona tan aviat com sigui possible: "Hi havia un principi d'acord per dur-lo a la Catedral a mitjans del mes de març, però hi ha una petició per poder-ho ajornar unes setmanes, és una qüestió que s'està estudiant però ens interessa que per Setmana Santa hi sigui perquè tindrem molts visitants", ha explicat.
Això duu a plantejar el seu retorn entre finals del mes de març i començaments d'abril, tot i que podria allargar-se. El bisbe ha insistit en la importància de la peça "que és un tresor", i ha recordat que la intenció es instal·lar-la en el mateix emplaçament on era però afegint-hi "algunes modificacions tècniques" que fan referència a l'aïllament de la sala i la il·luminació
Més de 256 pedaços afegits
El procés de restauració ha permès deixar al descobert noves dades sobre la creació de l'obra i també de les diferents intervencions de restauració que s'hi han dut a terme amb el pas dels anys, la darrera a la dècada dels setanta. D'aquesta manera s'ha pogut conèixer a fons la naturalesa dels materials originals, datats de fa mil anys enrere, com dels que s'hi han anat afegint amb posterioritat.
Una de les curiosistats que han quedat al descobert és la presència de 256 pedaços afegits que actuen de punt de reforç i que van ser col·locats a les parts amb llacunes o com a base per a les reconstruccions brodades que s'hi han afegit al llarg dels anys. "En treure l'arpillera vam poder observar una sèrie de suports col·locats en les diferents intervencions fetes al llarg dels segles", explica Carme Masdeu, restauradora del centre.
L'equip de restauradors ha reiterat que un dels descobriments més rellevants té a veure amb el color original del tapís que és molt més viu del que semblava. "Ens apropa i ratifica la tesi que aquest art podria haver utilitzat colors molt més vius dels que percebem actualment en les obres recuperades", explica la directora del centre, Àngels Solè.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha acompanyat el bisbe de Girona en una visita al Centre de Restauració de Bens Mobles on s'està recuperant la tela. Durant el seu discurs ha reiterat el valor de restaurar les peces que formen part del patrimoni per projectar-lo. "El que estem fent és donar valor, recuperar la nostra convicció sobre el patrimoni i ho continuarem mantenint perquè tenim la certesa que aquesta és una aposta de riquesa simbòlica, cultural i econòmica", assenyala.
La restauració, que ha sufragat el programa Romànic Obert de l'Obra Social La Caixa, ha suposat una inversió de 136.000 euros.
Un estat de conservació precari
L'equip que ha restaurat el tapís ha destacat la qualitat de la roba original que s'hauria triat expressament per configurar l'obra i que justifica la intervenció que s'hi ha dut a terme.
Així mateix ha explicat que la peça presentava reparacions, afegits i recosits amb una gran acumulació de brutícia i pols en tota la seva superfície i per dins el teixit. A més, amb el pas del temps s'havia anat desgastant el sistema de fixació de la tela de suport o arpillera, de forma que s'havien creat unes tensions que havien traspassat al conjunt del tapís, fet que l'havia malmès deixant zones al descobert que feien perillar la seva estabilitat.
"Després de traslladar-lo a Sant Cugat en vam analitzar el revers i vam treure la tela d'arpillera que duia", comenta la restauradora Carme Masdeu que assegura que es van utilitzar "tècniques no invasives" per analitzar els teixits i veure la incidència de tots els fils que unien l'arpillera a l'original.
D'altra banda, es va detectar que el vestidor de fusta que anava engaxat al tapís també havia incidit negativament en la seva conservació, perquè havia deixat anar un vapor que n'havia oxidat altgunes parts.
El Tapís de la Creació és una de les obres més enigmàtiques del romànic a Catalunya i està datada entre el segle XI i XII. L'obra representa la Gènesis, el calendari i la invenció de la Creu ordenats de forma circular i, a dia d'avui, encara es desconeix el lloc de producció de l'obra i la seva funció. La peça ha estat restaurada en quatre ocasions des del 1878 fins al 1975 i aquesta serà la cinquena restauració.
