A la primavera del 2007, Lluís Llach va tancar 40 anys de carrera amb tres concerts a Verges. Poc es pensava, llavors, que uns anys després publicaria la seva primera novel·la, 'Memòria d'uns ulls pintats'. "Si el 2007 quan em vaig retirar m'haguessin dit que escriuria, m'hagués posat a riure", ha dit l'autor en una entrevista a l'Editorial Empúries. Tot i que la novel·la ja serà a les llibreries el 2 de febrer, Llach no ha volgut promocionar el llibre en els mitjans de comunicació.
Quan era adolescent llegia molt, però "amb la professionalització del cantar, quan tenia estones enlloc de llegir escoltava música, feia producció...". "De cop al 2007, vaig tenir el plaer de retrobar-me amb la lectura, em va venir la passió per llegir, tot lo altre és atzar", ha afirmat l'autor. "Per sort, a la meva vida hi intervenen molts atzars, potser sóc una persona que els convido a entrar".
"Un dia comences a escriure i de cop a volta t'entren ganes d'explicar coses, vaig començar així, sense adonar-me'n", ha dit Llach. "Quan has explicat el que, ve l'experiència d'intentar refinar el com i això ha estat un provés meravellós". Tot això li ha arribat "d'una manera totalment inesperada", ha assegurat l'autor, "amb una història que no tenia al cap i que és totalment fictícia".
A 'Memòria dels ulls pintats' Llach hi narra la història de quatre joves, dos nois i dues noies nascuts el 1920, que creixen a la Barceloneta, en un ambient humil i llibertari que s'eixampla amb la proclamació de la República. Les il·lusions i les esperances, però, es veuen truncades amb la Guerra Civil i es veuen afectades, d'una manera especialment tràgica, la relació d'amor i d'amistat entre els dos nois, Germinal i David.
"Sóc una persona de la postguerra i per tant la meva vida, educació i aprenentatge han estat sempre en contacte amb gent que va viure la Guerra Civil i, encara que de lluny, la Segona Guerra Mundial, uns esdeveniments i uns desgavells molt forts", ha explicat. "A mesura que passaven els anys, m'adonava que la gent que m'havia precedit havia viscut unes situacions espantoses, riquíssimes i apocalíptiques alhora", ha explicat, referint-se als seus anys a París. "És un llibre d'amor a aquesta gent", ha conclòs.
Quan era adolescent llegia molt, però "amb la professionalització del cantar, quan tenia estones enlloc de llegir escoltava música, feia producció...". "De cop al 2007, vaig tenir el plaer de retrobar-me amb la lectura, em va venir la passió per llegir, tot lo altre és atzar", ha afirmat l'autor. "Per sort, a la meva vida hi intervenen molts atzars, potser sóc una persona que els convido a entrar".
"Un dia comences a escriure i de cop a volta t'entren ganes d'explicar coses, vaig començar així, sense adonar-me'n", ha dit Llach. "Quan has explicat el que, ve l'experiència d'intentar refinar el com i això ha estat un provés meravellós". Tot això li ha arribat "d'una manera totalment inesperada", ha assegurat l'autor, "amb una història que no tenia al cap i que és totalment fictícia".
A 'Memòria dels ulls pintats' Llach hi narra la història de quatre joves, dos nois i dues noies nascuts el 1920, que creixen a la Barceloneta, en un ambient humil i llibertari que s'eixampla amb la proclamació de la República. Les il·lusions i les esperances, però, es veuen truncades amb la Guerra Civil i es veuen afectades, d'una manera especialment tràgica, la relació d'amor i d'amistat entre els dos nois, Germinal i David.
"Sóc una persona de la postguerra i per tant la meva vida, educació i aprenentatge han estat sempre en contacte amb gent que va viure la Guerra Civil i, encara que de lluny, la Segona Guerra Mundial, uns esdeveniments i uns desgavells molt forts", ha explicat. "A mesura que passaven els anys, m'adonava que la gent que m'havia precedit havia viscut unes situacions espantoses, riquíssimes i apocalíptiques alhora", ha explicat, referint-se als seus anys a París. "És un llibre d'amor a aquesta gent", ha conclòs.
