El demandant, Ferran O.M., va entrar a treballar a Càrnies Casademont el gener del 1980 i s'hi va estar fins a l'abril d'aquest 2011, moment en què el van acomiadar. Segons sostenia a la denúncia, d'ençà de l'any 2000, se li va començar a fer mobbing amb l'objectiu que abandonés l'empresa.
Entre d'altres, Ferran O.M. sostenia que se li van treure els càrrecs de responsabilitat, que se li va rebaixar el sou un 33%, se'l va enviar a un despatx més petit o no se l'avisava si hi havia alguna reunió important (tot i formar part de la família que dirigeix la càrnia). A més, durant els darrers anys en què va treballar com a comercial, també se li va treure la plaça d'aparcament i no se li va donar un cotxe d'empresa.
Durant el judici, el demandant va sostenir que el seu acomiadament obeïa a "motius personals", perquè la seva cunyada, Adriana Casademont R., el veia com un "rival" a l'hora de dirigir l'empresa. Per la seva banda, tant la consellera delegada com la seva defensa van sostenir que se l'havia fet fora per raons de producció, i que Ferran O.M. no va presentar cap queixa ni reclamació per tots aquests canvis fins després de ser acomiadat.
La sentència, signada per la magistrada Estefanía López, desestima íntegrament la demanda i no dóna credibilitat a la versió del demandant. Al llarg de l'argumentació, la jutgessa desestima punt per punt cadascun dels arguments que sostenia Ferran O.M. contra la seva cunyada.
En cap cas s'acredita mobbing
La sentència conclou que "en cap cas ha quedat acreditat" que s'hagués fet mobbing al demandant, ni que el seu acomiadament obeís a una "conducta tendenciosa o a una pretesa venjança" per part de la vicepresidenta de Casademont. Segons l'escrit, a Ferran O.M. se'l va fer fora durant una reestructuració per motius econòmics, perquè amb l'entrada de la crisi la càrnia va acumular pèrdues superiors a 3,9 MEUR.
Sobre el fet que se li retiressin càrrecs de responsabilitat a Ferran O.M., la sentència indica que el demandant va "acceptar lliurement" el nou lloc de treball. Pel que fa a la reducció de sou, el jutjat resol que aquesta decisió es va adoptar "des de recursos humans" i que, de nou, ell hi va accedir "de manera voluntària".
A més, el text tampoc troba "decisions personals discriminatòries" per part d'Adriana Casademont quan no es convocava el demandant a reunions, se li va canviar el despatx o no se li va donar cotxe d'empresa. Pel que fa a la plaça d'aparcament, la sentència diu que es tracta "d'un fet aïllat" que no prova l'existència d'una situació de mobbing.
Per tot això, la sentència desestima "íntegrament" les demandes per assetjament laboral i acomiadament improcedent i absol Adriana Casademont R. Això sí, al text la jutgessa es fa ressò "de la mala relació familiar existent i palpable durant l'acte del judici" que hi ha entre la vicepresidenta i consellera de la càrnia Casademont i el seu cunyat.
La sentència no és ferma i es pot interposar un recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Entre d'altres, Ferran O.M. sostenia que se li van treure els càrrecs de responsabilitat, que se li va rebaixar el sou un 33%, se'l va enviar a un despatx més petit o no se l'avisava si hi havia alguna reunió important (tot i formar part de la família que dirigeix la càrnia). A més, durant els darrers anys en què va treballar com a comercial, també se li va treure la plaça d'aparcament i no se li va donar un cotxe d'empresa.
Durant el judici, el demandant va sostenir que el seu acomiadament obeïa a "motius personals", perquè la seva cunyada, Adriana Casademont R., el veia com un "rival" a l'hora de dirigir l'empresa. Per la seva banda, tant la consellera delegada com la seva defensa van sostenir que se l'havia fet fora per raons de producció, i que Ferran O.M. no va presentar cap queixa ni reclamació per tots aquests canvis fins després de ser acomiadat.
La sentència, signada per la magistrada Estefanía López, desestima íntegrament la demanda i no dóna credibilitat a la versió del demandant. Al llarg de l'argumentació, la jutgessa desestima punt per punt cadascun dels arguments que sostenia Ferran O.M. contra la seva cunyada.
En cap cas s'acredita mobbing
La sentència conclou que "en cap cas ha quedat acreditat" que s'hagués fet mobbing al demandant, ni que el seu acomiadament obeís a una "conducta tendenciosa o a una pretesa venjança" per part de la vicepresidenta de Casademont. Segons l'escrit, a Ferran O.M. se'l va fer fora durant una reestructuració per motius econòmics, perquè amb l'entrada de la crisi la càrnia va acumular pèrdues superiors a 3,9 MEUR.
Sobre el fet que se li retiressin càrrecs de responsabilitat a Ferran O.M., la sentència indica que el demandant va "acceptar lliurement" el nou lloc de treball. Pel que fa a la reducció de sou, el jutjat resol que aquesta decisió es va adoptar "des de recursos humans" i que, de nou, ell hi va accedir "de manera voluntària".
A més, el text tampoc troba "decisions personals discriminatòries" per part d'Adriana Casademont quan no es convocava el demandant a reunions, se li va canviar el despatx o no se li va donar cotxe d'empresa. Pel que fa a la plaça d'aparcament, la sentència diu que es tracta "d'un fet aïllat" que no prova l'existència d'una situació de mobbing.
Per tot això, la sentència desestima "íntegrament" les demandes per assetjament laboral i acomiadament improcedent i absol Adriana Casademont R. Això sí, al text la jutgessa es fa ressò "de la mala relació familiar existent i palpable durant l'acte del judici" que hi ha entre la vicepresidenta i consellera de la càrnia Casademont i el seu cunyat.
La sentència no és ferma i es pot interposar un recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
