El magistrat ha decidit suspendre el judici que havia d'enfrontar el cunyat i la vicepresidenta de l'empresa perquè ha estimat una al·legació presentada pels advocats de l'empresa càrnia. En aquesta al·legació, argumenten que hi ha manca d'informació -i que això podria derivar en indefensió- i demanen a la part denunciant que aporti més detalls.
Concretament, l'empresa vol saber perquè l'exempleat ha ampliat la denúncia no només a Casademont sinó també a una altra empresa, Becsa S.A, per considerar que forma part del mateix grup d'empreses. El jutge ha donat quatre dies a l'advocat de l'exempleat per aportar nova informació. Haurà de ser la jutgessa titular de la sala la que determini la nova cita per al judici.
En declaracions als mitjans de comunicació, l'exempleat, Ferran O.M., ha assegurat que no va ser acomiadat per motius laborals ni econòmics i ha relatat que durant onze anys ha estat "vexat". "Em deixaven sense feina, em donaven feines ridícules que eren un escarni davant del personal ja que jo havia arribat a ser el director d'operacions", ha declarat. Per la seva banda, ni la vicepresidenta de Casademont ni els seus advocats han volgut fer declaracions i s'han limitat a defensar que les causes de l'acomiadament van ser objectives.
Demanda la cunyada després de 31 anys a l'empresa
Ferran O. M. va interposar una demanda acusant la seva cunyada d'acomiadament improcedent i de violar els drets fonaments dels treballadors. Sosté que durant anys el van estar "humiliant" i "vexant" a escala professional. Després de 31 anys treballant a l'empresa i ocupant càrrecs destacats, el demandant considera que la decisió d'acomiadar-lo la va prendre Adriana Casademont per motius "personals" i no laborals.
El demandant relata que va entrar a l'empresa l'any 1980 de la mà del seu fundador, Jaume Casademont, qui sempre "havia demostrat tenir molta confiança" en la seva feina i, a més, era el seu sogre. Segons relata en la demanda, durant anys va treballar com a adjunt de direcció i va assumir càrrecs importants com la direcció industrial de l'empresa desenvolupant projectes "importants" de progrés de l'empresa.
El detonant de l'enrariment de les relacions, segons Ferran O. M., va ser l'interès d'Adriana Casademont per l'empresa i per seguir les passes del seu pare. Segons el demandant, de seguida el va veure com un "rival" en la pugna pel poder i va anar pressionant el seu pare fins al punt d'obligar-lo a "decidir" entre un i altre. "Tot i que la meva intenció no va ser mai la d'assolir la gerència de l'empresa", relata el demandant.
L'any 2000 és el moment en què, denuncia, comencen les "vexacions". "Va començar a fer-me la vida cada vegada més difícil", assegura el demandant que comenta que primer el van obligar a canviar-se de despatx, després el van desproveir de totes les seves funcions obligant-lo a estar "literalment de braços creuats", després li van treure la plaça d'aparcament i també van rebaixar-li el sou un 33%. A més, comenta, també hi va haver atacs per "desacreditar" la seva reputació professional i impedir la seva "promoció laboral".
El denunciant reclama que l'indemnitzin amb 150.000 euros pels danys morals soferts a causa d'aquests onze anys de vexacions en l'àmbit laboral. A més, també considera que s'ha de declarar nul l'acomiadament perquè no hi ha cap causa objectiva que recolzi l'argument que utilitza l'empresa quan diu que l'acomiadament va ser per motius econòmics i de reestructuració empresarial. Si es declara nul i l'empresa no el vol readmetre, l'advocat de l'exempleat demana que se li pagui una indemnització de 45 dies per any treballat sense cap màxim. En el moment de ser acomiadat, Ferran O. M. va cobrar 45.000 euros ja que se'l va indemnitzat amb 20 dies per any treballat amb un màxim d'un any de sou.
Concretament, l'empresa vol saber perquè l'exempleat ha ampliat la denúncia no només a Casademont sinó també a una altra empresa, Becsa S.A, per considerar que forma part del mateix grup d'empreses. El jutge ha donat quatre dies a l'advocat de l'exempleat per aportar nova informació. Haurà de ser la jutgessa titular de la sala la que determini la nova cita per al judici.
En declaracions als mitjans de comunicació, l'exempleat, Ferran O.M., ha assegurat que no va ser acomiadat per motius laborals ni econòmics i ha relatat que durant onze anys ha estat "vexat". "Em deixaven sense feina, em donaven feines ridícules que eren un escarni davant del personal ja que jo havia arribat a ser el director d'operacions", ha declarat. Per la seva banda, ni la vicepresidenta de Casademont ni els seus advocats han volgut fer declaracions i s'han limitat a defensar que les causes de l'acomiadament van ser objectives.
Demanda la cunyada després de 31 anys a l'empresa
Ferran O. M. va interposar una demanda acusant la seva cunyada d'acomiadament improcedent i de violar els drets fonaments dels treballadors. Sosté que durant anys el van estar "humiliant" i "vexant" a escala professional. Després de 31 anys treballant a l'empresa i ocupant càrrecs destacats, el demandant considera que la decisió d'acomiadar-lo la va prendre Adriana Casademont per motius "personals" i no laborals.
El demandant relata que va entrar a l'empresa l'any 1980 de la mà del seu fundador, Jaume Casademont, qui sempre "havia demostrat tenir molta confiança" en la seva feina i, a més, era el seu sogre. Segons relata en la demanda, durant anys va treballar com a adjunt de direcció i va assumir càrrecs importants com la direcció industrial de l'empresa desenvolupant projectes "importants" de progrés de l'empresa.
El detonant de l'enrariment de les relacions, segons Ferran O. M., va ser l'interès d'Adriana Casademont per l'empresa i per seguir les passes del seu pare. Segons el demandant, de seguida el va veure com un "rival" en la pugna pel poder i va anar pressionant el seu pare fins al punt d'obligar-lo a "decidir" entre un i altre. "Tot i que la meva intenció no va ser mai la d'assolir la gerència de l'empresa", relata el demandant.
L'any 2000 és el moment en què, denuncia, comencen les "vexacions". "Va començar a fer-me la vida cada vegada més difícil", assegura el demandant que comenta que primer el van obligar a canviar-se de despatx, després el van desproveir de totes les seves funcions obligant-lo a estar "literalment de braços creuats", després li van treure la plaça d'aparcament i també van rebaixar-li el sou un 33%. A més, comenta, també hi va haver atacs per "desacreditar" la seva reputació professional i impedir la seva "promoció laboral".
El denunciant reclama que l'indemnitzin amb 150.000 euros pels danys morals soferts a causa d'aquests onze anys de vexacions en l'àmbit laboral. A més, també considera que s'ha de declarar nul l'acomiadament perquè no hi ha cap causa objectiva que recolzi l'argument que utilitza l'empresa quan diu que l'acomiadament va ser per motius econòmics i de reestructuració empresarial. Si es declara nul i l'empresa no el vol readmetre, l'advocat de l'exempleat demana que se li pagui una indemnització de 45 dies per any treballat sense cap màxim. En el moment de ser acomiadat, Ferran O. M. va cobrar 45.000 euros ja que se'l va indemnitzat amb 20 dies per any treballat amb un màxim d'un any de sou.
