Marc Estarriola.- El personatge de Virginia Hall ha aparegut nombroses vegades al cinema, la televisió i la literatura. La seva fascinant vida com a espia britànica (malgrat ser nord-americana), ha inspirat a milers d'homes i dones per igual arreu del món.
Tanmateix fins a dia d'avui no existia una biografia exhaustiva de la seva persona on s'hi poguessin reviure gran part de les seves aventures i impediments que va sofrir a França en la seva lluita contra els Nazis durant la Segona Guerra Mundial. Si bé és cert que Hall va haver de superar innombrables dificultats que van posar en risc la seva vida, tampoc ho va tenir fàcil abans, durant i després de la guerra pel simple fet de ser una dona brillant.
El masclisme que traspuava la societat arreu del món en aquella època li van donar una dificultat afegida a la seva missió. Companys de guerrilla que la miraven recelosos pel simple fet de ser del "sexe dèbil", militars que no li donaven la rellevància que es mereixia i caps d'Estat que la ignoraven per no ser un home amb pèl al pit. A tot això, calia sumar-li que li faltava una cama i des de ben jove feia servir una pròtesis de fusta.
Sonia Purnell presenta una obra magnífica que es llegeix com si fos una novel·la d'espies al més pur estil Ian Fleming (on la "noia Bond" resulta tenir llicència per a matar) però que, malgrat rebre el premi Plutarch a millor biografia, el text presenta algunes errades notables.
Un dels moments més crítics va ser a finals del 1941 quan es va veure obligada a abandonar França i creuar els Pirineus fins Catalunya per escapar dels nazis que eren molt a prop de capturar-la. Amb la seva cama ortopèdica de fusta va començar en ple novembre una caminada des de Vilafranca del Conflent (França) en direcció al Canigó.
Acompanyada per tres persones més va fer ruta passant per Cornellà de Conflent, Vernet, Pi de Conflent i coronant Mentet (1.800 m), superant trams amb tous de neu de fins a tres metres de gruix. Esgotada va creuar la frontera accedint per Setcases, arribant a Camprodon i fent parada a Sant Joan de les Abadesses on volia agafar un tren cap a Barcelona per amargar-se al consolat nord americà.
Per desgràcia, després de la llarga travessia, el seu aspecte no l'ajudava a passar desapercebuda i va ser interceptada per dos agents de la Guàrdia Civil. La van arrestar i portar immediatament a la presó de Figueres, ubicada a la fortalesa del Castell de Sant Ferran.
Aquí és on l'autora comet l'error de nombrar a "dues líders de l'independentisme català" que van ser privades de llibertat en "una fortalesa militar del segle XVIII amb murs gruixuts de pedra" i que "avui en dia, al 2018, encara es fan servir per a empresonar dissidents", fent referència erròniament a Dolors Bassa i Carme Forcadell que van ser enviades a la presó del Puig de les Basses.
Malgrat aquesta errada, l'obra de Purnell és digne de ser en tota estanteria per retre homenatge a una dona que mai va ser valorada com es mereixia ni tampoc va rebre els reconeixements que un home, hauria tingut amb tots els honors.
