Una de les principals propostes del seu programa electoral és la participació ciutadana. Ha parlat, per exemple de la creació del Consell de Govern de Barris. Què me’n pot dir?
D’alguna manera nosaltres la participació l’emmarquem a acostar-nos al ciutadà. El distanciament que hi ha entre política i ciutadania és cada vegada més gran. Per tant, quan parlem de participació estem parlant de feedback. És a dir, que la funció del ciutadà no sigui només el de recepció d’una informació sinó que pugui fer les seves demandes i participar en la política; que prengui part i coneixement de tots els temes que l’afecten.
Per poder-ho explicar d’una manera gràfica, hem volgut començar amb un aspecte que s’anomena el “Consell de Govern de Barris”. Es tracta d’una sèrie de persones que estan en entitats veïnals. Hem pensat en aquesta proposta ja que actualment hi ha una queixa molt gran perquè no hi ha una bona comunicació entre les associacions i el govern municipal. Per tant, el que volem és buscar un nou model on les entitats participin a l’hora de buscar i triar les prioritats i a l’hora d’assignar determinats recursos a les diferents prioritats. Estem parlant bàsicament de: manteniment de via pública, manteniment de parcs i jardins i també de que aquests ciutadans tinguin la informació prèvia de tot el que pugui afectar la seva zona. Vol dir també permisos per activitats: si en algun determinat moment s’ha d’obrir un bar musical... Coses molt concretes perquè la gent se senti identificada i hi participi.
Però on veritablement volem arribar amb el tema de la participació, és a un projecte que ja vam començar amb el nostre anterior mandat. El projecte educatiu de ciutat. Primer es va començar amb el projecte educatiu de pla d’entorn que feia referència a les escoles i al seu entorn social. Ara volem generalitzar aquest projecte a tot el que fa referència al poble i a la relació política – ciutadania. La ciutadania ha de prendre consciencia de ciutadania, ha d’haver-hi un major respecte al bé comú. Ens hem de sentir orgullosos del bé comú.
Vostè va ser alcalde entre els anys 2003 fins el 2007. Després d’aquest darrer mandat de CiU, se n’ha adonat d’alguna mancança del seu anterior mandat que ara voldria resoldre?
A mi no m’agrada fer gaire retrets. Però si que és veritat que alguns dels projectes que nosaltres teníem engegats han anat cap enrere. Un d’ells és el tema de joventut. Morralla porta dos anys tancat. Què passa? Era un lloc on els joves es reunien per poder fer determinades activitats autogestionades per ells mateixos. Era un punt de trobada i de creació.
Quina és l’aposta que fa el PSC per els joves? Es construiran més habitatges de protecció oficial?
Pel que fa els habitatges, nosaltres també vam deixar fet un projecte. Es tractava de la construcció de 22 habitatges, que podien haver estat 26, a la zona de Can Borrell, al costat del centre cívic. Hi havia dos possibilitats de com fer aquests habitatges: habitatges de lloguer (alguns per famílies amb dificultats econòmiques i la resta per gent jove.). Es podien fer a través de dos maneres: a través d’un conveni amb la Generalitat o a través de la pròpia empresa municipal, ja que tenim una empresa d’habitatges. Malauradament no s’ha fet res. Els únics habitatges que s’han fet aquests quatre anys són els que vam deixar signats, que són els habitatges per a persones grans al costat de l’hospital asil Sant Jaume, uns 44 habitatges per a gent gran.
A part d’això, tot el que s’ha de reactivar d’una manera immediata i bé és la oficina de lloguer. Al 2006 hi havia tota una borsa d’habitatges amb unes característiques d’accés pels joves molt determinades i amb un preu més assequible perquè els joves es poguessin emancipar. Ara això s’ha barrejat tot i han sortit perdent els joves ja que, no només eren ells els qui adquirien aquests habitatges. Per tant, com he dit anteriorment, és necessària una reactivació d’aquest sector.
S’ha de tenir en compte també que la prioritat no és construir. Blanes té un número rodó de 30.000 habitatges dels quals només en són ocupats uns 15.000. Els altres són residents esporàdics o buits.
Creu que ha estat precipitada la inauguració de la Ciutat Esportiva? Han estat ben aprofitats els diners que s’han rebut des de Madrid?
No. La inauguració no ha estat precipitada. La inauguració ha estat retardada. La ciutat esportiva fa més d’un any que estava acabada. En tot aquest temps el govern municipal ha anat posant excuses per acabar-la d’equipar. Fins i tot es van arribar a posar com excuses “uns degoters” sabent que, en unes instal·lacions de 10.000 metres quadrats, un degoter pot sortir en qualsevol lloc.
A més, el retard va ser perquè el que el govern municipal volia és que fos el senyor Mas qui inaugurés la Ciutat Esportiva i no el senyor Montilla que és qui ha solucionat els temes d’aquesta infraestructura.
El que ens sap greu a nosaltres i on sí que trobem que hi ha hagut precipitació és en la manca d’un pla de dinamització i un pla de gestió d’aquesta Ciutat Esportiva. La Ciutat Esportiva de Blanes és molt més que un pavelló. Si ens la mirem amb uns ulls d’aprofitament i d’oportunitat la Ciutat Esportiva és una oportunitat per a Blanes per fer-hi l’esport de totes les entitats però també per fer-hi estades esportives de clubs internacionals que vinguin aquí pagant, per poder-hi fer fires comercials, concerts...
Aixecar la persiana de la Ciutat Esportiva durant un any ens costarà al voltant d’un milió d’euros. Això vol dir que hem de saber com podem obtenir ingressos d’aquesta Ciutat Esportiva. Per tant el que trobem a faltar és aquest pla d’aprofitament. Ara evidentment a dos mesos de les eleccions tothom corre... El 12 d’abril del 2003 el senyor Mas ja va venir a posar la primera pedra. Quan vam rascar no vam trobar ni la primera pedra.
S’ha parlat en reiterades ocasions que la Ciutat Esportiva podria ser la solució més propera a les mancances econòmiques de Blanes.
Quines ofertes lúdiques, activitats i usos consideren que s’han d’aplicar perquè una obra d’aquesta envergadura resulti rentable? Ara fa pocs mesos es va aprovar el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). En aquest pla, consten tota una sèrie de finques municipals la gestió urbanística de les quals servirà per pagar el préstec de la ciutat esportiva i acabar el parc del mar. Ara tot això està en un paper que se’n diu Pla General que és un document molt important pel municipi. Tot dependrà de com sapiguem vendre aquestes parcel·les, com sapiguem vendre els pisos que es facin en aquestes parcel·les. Segons els tècnics, aquest rendiment ha de ser suficient per pagar el préstec i per acabar les instal·lacions que ens falten.
A més, ja està previst des de fa molts anys muntar-hi un centre comercial. Aquí se’ns presenta un problema legal i és que, a les normatives que tenim establertes fins ara, no ens permeten posar una gran superfície en aquella zona. Jo ja he anunciat moltes vegades que nosaltres, com a ajuntament, si convé hem d’anar a les autoritats europees perquè ens autoritzin aquest centre comercial. Perquè jo entenc que la normativa catalana que ens prohibeix aquest centre comercial contradiu les lleis europees de defensa de la competència. En cas de contradicció hem de saber agafar la que ens convé que, en aquest cas, és la europea.
Respecte l’antic pavelló esportiu i els camps de futbol dels pins, s’ha parlat de la substitució d’aquests per zones verdes, però també han tingut cabuda altres propostes com reservar l’espai per a entitats blanenques o la construcció d’un centre comercial. Finalment, quina ha guanyat?
De la zona que va des del pavelló, des del passeig de la Marina fins el carrer Lluís Companys, uns 60.000 m quadrats, un 50% com a mínim haurà de ser zona lliure. Està previst que hi hagi un parc central molt gran. És el que a mi m’agrada anomenar “el parc del mar” per la seva proximitat a aquest.
On ara hi ha l’estació d’autobusos i els camps de futbol hi va una parcel·la d’uns 6.000 metres quadrats on es poden edificar dos equipaments. Tots dos han de ser destinats a hotels. Probablement un serà un hotel i l’altre un apart hotel. Com que el terreny és públic, això serà en regim concessionat; això vol dir que l’empresa que vulgui fer això haurà de pagar un lloguer a l’ajuntament.
De tota la resta de la peça hi ha una altra part important que es pot posar on vulguem, per fer-hi un equipament públic, que podria ser, per exemple, un espai d’aigües. I sobre el què farem amb les actuals instal·lacions, el meu parer és que les hem de sanejar totes i treure’n les que siguin obsoletes. Segons el meu criteri, es podrien aprofitar alguns dels pavellons per fer activitats a l’hivern. L’habitatge està prevista a la parcel·la on ara aparquen els camions. Cal dir però que, la prioritat ara mateix és sortir de la crisis i amortitzar la ciutat esportiva.
Quina considera que ha de ser la relació entre el sector hoteler i turístic del municipi i l’Ajuntament?
Ha de millorar moltíssim. Nosaltres, fa just ara una setmana i mitja, ens reuníem amb uns 50 empresaris, de tot tipus, la majoria del sector turístic i allà va sortir aquest tema. Nosaltres els vam proposar el tema del Concert Econòmic i Social com un punt de trobada de tots els interessos econòmics del municipi per poder tractar conjuntament l’estratègia que hem de seguir. Els empresaris van estar d’acord en crear aquest Concert Econòmic i Social. En el sector turístic en particular hem de treballar-hi molt perquè, és evident que si Blanes ha fet i durant els propers anys haurà de seguir fent un esforç tant gran de despesa econòmica per construir i mantenir la Ciutat Esportiva, el que tots volem és que el rendiment econòmic de les estades dels esportistes que venen aquí d’altres llocs es quedi al nostre municipi, i que s’emplenin els hotels d’aquí i que, aquests hotels contractin persones de Blanes i que, si pot ser, comprin els productes a Blanes.
És evident que en aquest moment Blanes només té un hotel obert tot l’any, que és el Costa Brava i hem de fomentar que es vagin obrint més. Si hem de treure càrregues econòmiques municipals per incentivar que hi hagi establiments que durant els mesos d’hivern estiguin oberts encara que no tinguin gent ho farem. El que no pot ser és que, quan vingui un club a fer una estada esportiva se n’hagi d’anar a Santa Susanna o a Lloret de Mar.
Considera que cal ampliar-se l’hospital comarcal?
L’ampliació del Comarcal es va començar el 2006 i va acabar el 2008. Es va ampliar tot el tema d’urgències... Jo crec que no cal una ampliació del comarcal. El que cal és optimitzar molt més els serveis perquè, si ens mirem l’aspecte d’assistència sanitària en global, en aquests últims anys hem guanyat un nou centre de salut que és el CAP2 de la Plantera, molt potent, a més del cap que ja teníem. S’han ampliat les urgències de l’hospital comarcal i, cada vegada més, l’estada hospitalària dels pacients tendeix a reduir-se perquè hi ha intervencions que abans requerien una setmana i ara es redueixen a intervencions ambulatòries.
A més, hi ha un altre aspecte: segurament ens hem d’anar educant tots per tenir una millor salut i no un hospital millor vol dir millor salut. La millor salut hauria de començar cada dia amb un mateix. Comença cuidant el menjar, l’activitat física... Al presidir un organisme de salut estic molt “empapat” d’aquests temes.
Així doncs, podríem dir que, el gran repte que tenim els propers anys és fomentar un canvi d’estil de vida entre la ciutadania i posar la salut pública a dins de casa de la gent. La gent ha de saber que salut pública no vol dir pastilles ni operacions. Salut pública vol dir que un mateix incorpori uns hàbits de vida que no li puguin portar la malaltia.
Reclamarà amb urgència la construcció de l’escola de Sa Forcanera? I que hi ha de la urbanització de la zona?
La construcció de l’escola Sa Forcanera, tal com s’ha portat i tal com ha anunciat el Govern de la Generalitat que es paralitzaven totes les escoles de tot Catalunya és una vergonya.
Si el govern anterior s’havia compromès a tot un llistat d’equipaments d’escoles, d’hospitals, de presons, el que no pot ser és que el govern passi de 100 a 0. Jo això no m’ho crec. Jo el que demano en el cas del Sa Forcanera és que es prioritzi i que ens expliquin a Blanes quines són les prioritats de les escoles que té la Generalitat perquè no em crec que no en pugui fer ni una. Que ens expliquin, de totes les escoles que han deixat penjades, quants alumnes tenen, de quants barracons disposen...
Crec que això és una estratègia del govern de convergència per fer veure que el govern anterior ho havia fet tot molt malament i poder-se penjar la medalla dels nous equipaments que surtin. Tant de bo sigui això. Però que s’afanyin. A mi m’és igual qui es pengi la medalla... mentre es faci.
Què ha passat amb TVBlanes? Quina ha estat la problemàtica que ha comportat la desaparició d’aquesta? Els blanencs ja no tornaran ha gaudir d’una televisió local?
La televisió de Blanes s’ha perdut. Ara hi ha la televisió per Internet i això si que crec que ho volen tirar endavant. El problema de la televisió és que sobre el paper i legalment hem perdut la llicència que acabava a principis de novembre de l’any passat. No se sap si la podrem recuperar. S’ha vist molt clarament que aquest tema no interessava al govern actual. El tema comunicatiu i de feedback amb el poble no interessava i s’ha deixat perdre la televisió de Blanes.
Fa poc hem conegut una nova faceta seva com a escriptor amb la publicació del llibre “Remuntar Blanes”. Ens en pot fer cinc cèntims?
Remuntar Blanes és una reflexió feta a partir de la meva experiència no només en política. Ara porto 12 anys en política municipal però, des de que tinc coneixement he estat sempre embolicat amb entitats. Dec tenir algun virus que em fa tenir aquests neguis de participar amb entitats. Així doncs és un llibre,una reflexió que neix d’aquesta experiència. D’aquest neguit meu que em fa veure que no anem bé. No anem bé perquè hi ha una crisi general que ens està afectant a tothom però també hi ha una crisis molt important a nivell local: la gent està desanimada, tenim un govern inactiu, unes entitats desmotivades que veuen que el govern no els dóna ànims. Tota aquesta despreocupació, com a dirigent polític a mi em preocupa molt. S’ha ajuntat una crisi institucional, una crisi econòmica. Quan vaig començar a escriure’l que va ser a finals de l’estiu passat, la meva motivació era aquesta; La visió del got “mig buit”, del pessimisme que viu amb nosaltres. El que jo pretenia era fer una crida per dir: Ara que ja sabem de sobres quins són els problemes que ens amoïnen, hem de fer alguna cosa per solucionar-los. Canviar aquesta visió negativa per una d’optimista.
Preguntes ràpides
Un àpat: Arròs negre.
Una beguda: Vi negre. Un Pinya de Rosa.
Un llibre: Algo va mal de Tony Jud.
Una pel·lícula: Qualsevol d’aventures
Una cita o trobada ideal: A mi el que m’agrada és conversar. Una xerrada com aquesta entrevista per exemple: un cafè, unes galetones i fer-la petar.
El dia més feliç de la seva vida: Crec que n’he tingut molts. A nivell personal, el naixement dels meus fills i a nivell polític, quan veus que les teves aspiracions i allò per el que has lluitat es fa realitat.
El primer que fa al llevar-se: escoltar les notícies a cadena SER. Després amb el mòbil miro les notícies de Blanes, mandrejo una miqueta fins a dos quarts de vuit que m’aixeco, m’afaito i vaig per feina.
Un hobby: La cuina
Un amulet: Una nou que em va regalar un militant del meu partit que té quatre nervis.
Un ídol: Jesús de Nazaret. Perquè per mi va ser el primer socialista. És una persona que creia en la justícia social. Creia en les persones i ho donava tot per elles. Més enllà de les connotacions religioses. Aquí jo no hi entro. M’agrada l’estereotip d’estar al servei de la societat.
Una millora per a Blanes: Recuperar la moral. Deixem estar el ciment i recuperem la confiança, l’autoestima.
D’alguna manera nosaltres la participació l’emmarquem a acostar-nos al ciutadà. El distanciament que hi ha entre política i ciutadania és cada vegada més gran. Per tant, quan parlem de participació estem parlant de feedback. És a dir, que la funció del ciutadà no sigui només el de recepció d’una informació sinó que pugui fer les seves demandes i participar en la política; que prengui part i coneixement de tots els temes que l’afecten.
Per poder-ho explicar d’una manera gràfica, hem volgut començar amb un aspecte que s’anomena el “Consell de Govern de Barris”. Es tracta d’una sèrie de persones que estan en entitats veïnals. Hem pensat en aquesta proposta ja que actualment hi ha una queixa molt gran perquè no hi ha una bona comunicació entre les associacions i el govern municipal. Per tant, el que volem és buscar un nou model on les entitats participin a l’hora de buscar i triar les prioritats i a l’hora d’assignar determinats recursos a les diferents prioritats. Estem parlant bàsicament de: manteniment de via pública, manteniment de parcs i jardins i també de que aquests ciutadans tinguin la informació prèvia de tot el que pugui afectar la seva zona. Vol dir també permisos per activitats: si en algun determinat moment s’ha d’obrir un bar musical... Coses molt concretes perquè la gent se senti identificada i hi participi.
Però on veritablement volem arribar amb el tema de la participació, és a un projecte que ja vam començar amb el nostre anterior mandat. El projecte educatiu de ciutat. Primer es va començar amb el projecte educatiu de pla d’entorn que feia referència a les escoles i al seu entorn social. Ara volem generalitzar aquest projecte a tot el que fa referència al poble i a la relació política – ciutadania. La ciutadania ha de prendre consciencia de ciutadania, ha d’haver-hi un major respecte al bé comú. Ens hem de sentir orgullosos del bé comú.
Vostè va ser alcalde entre els anys 2003 fins el 2007. Després d’aquest darrer mandat de CiU, se n’ha adonat d’alguna mancança del seu anterior mandat que ara voldria resoldre?
A mi no m’agrada fer gaire retrets. Però si que és veritat que alguns dels projectes que nosaltres teníem engegats han anat cap enrere. Un d’ells és el tema de joventut. Morralla porta dos anys tancat. Què passa? Era un lloc on els joves es reunien per poder fer determinades activitats autogestionades per ells mateixos. Era un punt de trobada i de creació.
Quina és l’aposta que fa el PSC per els joves? Es construiran més habitatges de protecció oficial?
Pel que fa els habitatges, nosaltres també vam deixar fet un projecte. Es tractava de la construcció de 22 habitatges, que podien haver estat 26, a la zona de Can Borrell, al costat del centre cívic. Hi havia dos possibilitats de com fer aquests habitatges: habitatges de lloguer (alguns per famílies amb dificultats econòmiques i la resta per gent jove.). Es podien fer a través de dos maneres: a través d’un conveni amb la Generalitat o a través de la pròpia empresa municipal, ja que tenim una empresa d’habitatges. Malauradament no s’ha fet res. Els únics habitatges que s’han fet aquests quatre anys són els que vam deixar signats, que són els habitatges per a persones grans al costat de l’hospital asil Sant Jaume, uns 44 habitatges per a gent gran.
A part d’això, tot el que s’ha de reactivar d’una manera immediata i bé és la oficina de lloguer. Al 2006 hi havia tota una borsa d’habitatges amb unes característiques d’accés pels joves molt determinades i amb un preu més assequible perquè els joves es poguessin emancipar. Ara això s’ha barrejat tot i han sortit perdent els joves ja que, no només eren ells els qui adquirien aquests habitatges. Per tant, com he dit anteriorment, és necessària una reactivació d’aquest sector.
S’ha de tenir en compte també que la prioritat no és construir. Blanes té un número rodó de 30.000 habitatges dels quals només en són ocupats uns 15.000. Els altres són residents esporàdics o buits.
Creu que ha estat precipitada la inauguració de la Ciutat Esportiva? Han estat ben aprofitats els diners que s’han rebut des de Madrid?
No. La inauguració no ha estat precipitada. La inauguració ha estat retardada. La ciutat esportiva fa més d’un any que estava acabada. En tot aquest temps el govern municipal ha anat posant excuses per acabar-la d’equipar. Fins i tot es van arribar a posar com excuses “uns degoters” sabent que, en unes instal·lacions de 10.000 metres quadrats, un degoter pot sortir en qualsevol lloc.
A més, el retard va ser perquè el que el govern municipal volia és que fos el senyor Mas qui inaugurés la Ciutat Esportiva i no el senyor Montilla que és qui ha solucionat els temes d’aquesta infraestructura.
El que ens sap greu a nosaltres i on sí que trobem que hi ha hagut precipitació és en la manca d’un pla de dinamització i un pla de gestió d’aquesta Ciutat Esportiva. La Ciutat Esportiva de Blanes és molt més que un pavelló. Si ens la mirem amb uns ulls d’aprofitament i d’oportunitat la Ciutat Esportiva és una oportunitat per a Blanes per fer-hi l’esport de totes les entitats però també per fer-hi estades esportives de clubs internacionals que vinguin aquí pagant, per poder-hi fer fires comercials, concerts...
Aixecar la persiana de la Ciutat Esportiva durant un any ens costarà al voltant d’un milió d’euros. Això vol dir que hem de saber com podem obtenir ingressos d’aquesta Ciutat Esportiva. Per tant el que trobem a faltar és aquest pla d’aprofitament. Ara evidentment a dos mesos de les eleccions tothom corre... El 12 d’abril del 2003 el senyor Mas ja va venir a posar la primera pedra. Quan vam rascar no vam trobar ni la primera pedra.
S’ha parlat en reiterades ocasions que la Ciutat Esportiva podria ser la solució més propera a les mancances econòmiques de Blanes.
Quines ofertes lúdiques, activitats i usos consideren que s’han d’aplicar perquè una obra d’aquesta envergadura resulti rentable? Ara fa pocs mesos es va aprovar el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). En aquest pla, consten tota una sèrie de finques municipals la gestió urbanística de les quals servirà per pagar el préstec de la ciutat esportiva i acabar el parc del mar. Ara tot això està en un paper que se’n diu Pla General que és un document molt important pel municipi. Tot dependrà de com sapiguem vendre aquestes parcel·les, com sapiguem vendre els pisos que es facin en aquestes parcel·les. Segons els tècnics, aquest rendiment ha de ser suficient per pagar el préstec i per acabar les instal·lacions que ens falten.
A més, ja està previst des de fa molts anys muntar-hi un centre comercial. Aquí se’ns presenta un problema legal i és que, a les normatives que tenim establertes fins ara, no ens permeten posar una gran superfície en aquella zona. Jo ja he anunciat moltes vegades que nosaltres, com a ajuntament, si convé hem d’anar a les autoritats europees perquè ens autoritzin aquest centre comercial. Perquè jo entenc que la normativa catalana que ens prohibeix aquest centre comercial contradiu les lleis europees de defensa de la competència. En cas de contradicció hem de saber agafar la que ens convé que, en aquest cas, és la europea.
Respecte l’antic pavelló esportiu i els camps de futbol dels pins, s’ha parlat de la substitució d’aquests per zones verdes, però també han tingut cabuda altres propostes com reservar l’espai per a entitats blanenques o la construcció d’un centre comercial. Finalment, quina ha guanyat?
De la zona que va des del pavelló, des del passeig de la Marina fins el carrer Lluís Companys, uns 60.000 m quadrats, un 50% com a mínim haurà de ser zona lliure. Està previst que hi hagi un parc central molt gran. És el que a mi m’agrada anomenar “el parc del mar” per la seva proximitat a aquest.
On ara hi ha l’estació d’autobusos i els camps de futbol hi va una parcel·la d’uns 6.000 metres quadrats on es poden edificar dos equipaments. Tots dos han de ser destinats a hotels. Probablement un serà un hotel i l’altre un apart hotel. Com que el terreny és públic, això serà en regim concessionat; això vol dir que l’empresa que vulgui fer això haurà de pagar un lloguer a l’ajuntament.
De tota la resta de la peça hi ha una altra part important que es pot posar on vulguem, per fer-hi un equipament públic, que podria ser, per exemple, un espai d’aigües. I sobre el què farem amb les actuals instal·lacions, el meu parer és que les hem de sanejar totes i treure’n les que siguin obsoletes. Segons el meu criteri, es podrien aprofitar alguns dels pavellons per fer activitats a l’hivern. L’habitatge està prevista a la parcel·la on ara aparquen els camions. Cal dir però que, la prioritat ara mateix és sortir de la crisis i amortitzar la ciutat esportiva.
Quina considera que ha de ser la relació entre el sector hoteler i turístic del municipi i l’Ajuntament?
Ha de millorar moltíssim. Nosaltres, fa just ara una setmana i mitja, ens reuníem amb uns 50 empresaris, de tot tipus, la majoria del sector turístic i allà va sortir aquest tema. Nosaltres els vam proposar el tema del Concert Econòmic i Social com un punt de trobada de tots els interessos econòmics del municipi per poder tractar conjuntament l’estratègia que hem de seguir. Els empresaris van estar d’acord en crear aquest Concert Econòmic i Social. En el sector turístic en particular hem de treballar-hi molt perquè, és evident que si Blanes ha fet i durant els propers anys haurà de seguir fent un esforç tant gran de despesa econòmica per construir i mantenir la Ciutat Esportiva, el que tots volem és que el rendiment econòmic de les estades dels esportistes que venen aquí d’altres llocs es quedi al nostre municipi, i que s’emplenin els hotels d’aquí i que, aquests hotels contractin persones de Blanes i que, si pot ser, comprin els productes a Blanes.
És evident que en aquest moment Blanes només té un hotel obert tot l’any, que és el Costa Brava i hem de fomentar que es vagin obrint més. Si hem de treure càrregues econòmiques municipals per incentivar que hi hagi establiments que durant els mesos d’hivern estiguin oberts encara que no tinguin gent ho farem. El que no pot ser és que, quan vingui un club a fer una estada esportiva se n’hagi d’anar a Santa Susanna o a Lloret de Mar.
Considera que cal ampliar-se l’hospital comarcal?
L’ampliació del Comarcal es va començar el 2006 i va acabar el 2008. Es va ampliar tot el tema d’urgències... Jo crec que no cal una ampliació del comarcal. El que cal és optimitzar molt més els serveis perquè, si ens mirem l’aspecte d’assistència sanitària en global, en aquests últims anys hem guanyat un nou centre de salut que és el CAP2 de la Plantera, molt potent, a més del cap que ja teníem. S’han ampliat les urgències de l’hospital comarcal i, cada vegada més, l’estada hospitalària dels pacients tendeix a reduir-se perquè hi ha intervencions que abans requerien una setmana i ara es redueixen a intervencions ambulatòries.
A més, hi ha un altre aspecte: segurament ens hem d’anar educant tots per tenir una millor salut i no un hospital millor vol dir millor salut. La millor salut hauria de començar cada dia amb un mateix. Comença cuidant el menjar, l’activitat física... Al presidir un organisme de salut estic molt “empapat” d’aquests temes.
Així doncs, podríem dir que, el gran repte que tenim els propers anys és fomentar un canvi d’estil de vida entre la ciutadania i posar la salut pública a dins de casa de la gent. La gent ha de saber que salut pública no vol dir pastilles ni operacions. Salut pública vol dir que un mateix incorpori uns hàbits de vida que no li puguin portar la malaltia.
Reclamarà amb urgència la construcció de l’escola de Sa Forcanera? I que hi ha de la urbanització de la zona?
La construcció de l’escola Sa Forcanera, tal com s’ha portat i tal com ha anunciat el Govern de la Generalitat que es paralitzaven totes les escoles de tot Catalunya és una vergonya.
Si el govern anterior s’havia compromès a tot un llistat d’equipaments d’escoles, d’hospitals, de presons, el que no pot ser és que el govern passi de 100 a 0. Jo això no m’ho crec. Jo el que demano en el cas del Sa Forcanera és que es prioritzi i que ens expliquin a Blanes quines són les prioritats de les escoles que té la Generalitat perquè no em crec que no en pugui fer ni una. Que ens expliquin, de totes les escoles que han deixat penjades, quants alumnes tenen, de quants barracons disposen...
Crec que això és una estratègia del govern de convergència per fer veure que el govern anterior ho havia fet tot molt malament i poder-se penjar la medalla dels nous equipaments que surtin. Tant de bo sigui això. Però que s’afanyin. A mi m’és igual qui es pengi la medalla... mentre es faci.
Què ha passat amb TVBlanes? Quina ha estat la problemàtica que ha comportat la desaparició d’aquesta? Els blanencs ja no tornaran ha gaudir d’una televisió local?
La televisió de Blanes s’ha perdut. Ara hi ha la televisió per Internet i això si que crec que ho volen tirar endavant. El problema de la televisió és que sobre el paper i legalment hem perdut la llicència que acabava a principis de novembre de l’any passat. No se sap si la podrem recuperar. S’ha vist molt clarament que aquest tema no interessava al govern actual. El tema comunicatiu i de feedback amb el poble no interessava i s’ha deixat perdre la televisió de Blanes.
Fa poc hem conegut una nova faceta seva com a escriptor amb la publicació del llibre “Remuntar Blanes”. Ens en pot fer cinc cèntims?
Remuntar Blanes és una reflexió feta a partir de la meva experiència no només en política. Ara porto 12 anys en política municipal però, des de que tinc coneixement he estat sempre embolicat amb entitats. Dec tenir algun virus que em fa tenir aquests neguis de participar amb entitats. Així doncs és un llibre,una reflexió que neix d’aquesta experiència. D’aquest neguit meu que em fa veure que no anem bé. No anem bé perquè hi ha una crisi general que ens està afectant a tothom però també hi ha una crisis molt important a nivell local: la gent està desanimada, tenim un govern inactiu, unes entitats desmotivades que veuen que el govern no els dóna ànims. Tota aquesta despreocupació, com a dirigent polític a mi em preocupa molt. S’ha ajuntat una crisi institucional, una crisi econòmica. Quan vaig començar a escriure’l que va ser a finals de l’estiu passat, la meva motivació era aquesta; La visió del got “mig buit”, del pessimisme que viu amb nosaltres. El que jo pretenia era fer una crida per dir: Ara que ja sabem de sobres quins són els problemes que ens amoïnen, hem de fer alguna cosa per solucionar-los. Canviar aquesta visió negativa per una d’optimista.
Preguntes ràpides
Un àpat: Arròs negre.
Una beguda: Vi negre. Un Pinya de Rosa.
Un llibre: Algo va mal de Tony Jud.
Una pel·lícula: Qualsevol d’aventures
Una cita o trobada ideal: A mi el que m’agrada és conversar. Una xerrada com aquesta entrevista per exemple: un cafè, unes galetones i fer-la petar.
El dia més feliç de la seva vida: Crec que n’he tingut molts. A nivell personal, el naixement dels meus fills i a nivell polític, quan veus que les teves aspiracions i allò per el que has lluitat es fa realitat.
El primer que fa al llevar-se: escoltar les notícies a cadena SER. Després amb el mòbil miro les notícies de Blanes, mandrejo una miqueta fins a dos quarts de vuit que m’aixeco, m’afaito i vaig per feina.
Un hobby: La cuina
Un amulet: Una nou que em va regalar un militant del meu partit que té quatre nervis.
Un ídol: Jesús de Nazaret. Perquè per mi va ser el primer socialista. És una persona que creia en la justícia social. Creia en les persones i ho donava tot per elles. Més enllà de les connotacions religioses. Aquí jo no hi entro. M’agrada l’estereotip d’estar al servei de la societat.
Una millora per a Blanes: Recuperar la moral. Deixem estar el ciment i recuperem la confiança, l’autoestima.