- La llista on us presenteu amb la fracció socialista té per lema 'L'orgull de ser catalans'. Què us ha portat a donar-li suport?
Bàsicament, hi ha tres motius essencials. Un és el reconeixement de la territorialitat de la Catalunya del Nord dins la regió i del català com a llengua; el segon, la voluntat de crear una oficina regional del català, i el tercer, el suport perquè les plaques de matrícula del departament puguin lluir la senyera. Tot i que la nostra regió no pugui tenir massa competències, creiem que aconseguir aquests punts és possible emmirallant-nos amb exemples com els de Bretanya o Còrsega, que ja ho tenen. De totes maneres, també vull dir que el nostre objectiu, com a CDC, no és formar sempre part d'aquesta regió, sinó aconseguir-ne una de catalana dins aquest departament.
- Vol dir, d'alguna manera, que la Catalunya del Nord s'autogestioni?
Exactament. L'article 72 de la Constitució permet crear col·lectivitats territorials úniques, amb competències territorials i departamentals. A França, la reforma que preveu tot això conclourà l'any 2014; per tant, des d'ara i fins aleshores nosaltres volem militar fort per tenir una regió catalana. Fins ara, sigui quina sigui la majoria que hi hagués a Montpeller, sempre ha anat en detriment dels interessos dels catalans.
- Parli'm de l'oficina regional del català. Quina és la seva proposta?
Al País Basc francès, a Bretanya o a Còrsega, hi ha una estructura administrativa que es cuida de la normalització i l'ensenyament de la llengua. Aquí no existeix cap oficina d'aquestes característiques, i seria important tenir-ne una, que depengués de la regió, i que es preocupés per a la nostra identitat. Ara com ara, l'ajuda que rebem del Llenguadoc-Rosselló és antropològica, perquè no hi ha voluntat ni de preservar el català ni de fer-lo progressar. Per tant, la nostra intenció és tenir aquesta oficina de normalització. I sempre pensant que l'objectiu final, com ja he dit, no és que Montpeller se'n cuidi de nosaltres, sinó que puguem arribar a autogestionar-nos.
- Quins avantatges tindrà per a Catalunya que CDC entri dins el consell regional?
Per a Catalunya, molts. Perquè nosaltres ens situem amb la perspectiva que Convergència sigui qui estigui al Govern d'aquí a poc temps. Per tant, el fet de tenir representants a banda i banda, ens permetrà col·laborar per potenciar les infraestructures, com per exemple que el TGV no només arribi a Perpinyà sinó que connecti amb Europa. A més, també podrem afavorir que les relacions amb Barcelona es facin des de Perpinyà, i no des de Montpeller, o impulsar la col·laboració en l'àmbit de la logística. Per a tot allò en què la proximitat permeti la col·laboració, és important que Convergència tingui els interlocutors vàlids per transmetre aquest discurs a banda i banda de la frontera. Com diria la dita, mai ningú és més ben servit que per ell mateix.
- Sí, però vostès es presenten amb una llista socialista. No és una contradicció, això?
No, perquè aquí la situació política és particular, i no té res a veure amb la de Catalunya. CDC és un partit que té autonomia política per actuar dins de la Catalunya del Nord, i el que hem fet ha estat optar per una aliança amb la llista socialista que s'ha revoltat contra el sistema clientelista i colonial de l'aparell regional. A més, ja hi ha un precedent assentat perquè, abans de les eleccions regionals, nosaltres també ens hem aliat amb els socialistes a l'Ajuntament de Perpinyà, on estem a l'oposició.
- Podríem parlar de sociovergència, doncs?
No m'agrada referir-m'hi així. El que vull deixar clar és que la nostra aliança amb els socialistes no és contranatura. Allò important és que la col·laboració transfronterera, o millor dit, transcatalana, es pugui portar a terme. I guanyi qui guanyi, el fet que estiguem en aquesta coalició ens permetrà treballar-hi sigui quina sigui la situació política que vindrà després. No cal veure cap preàmbul de la sociovergència, a més, perquè nosaltres aspirem a governar sols, si és possible. Però aquí tenim una situació particular, la nostra realitat és diferent de la de Catalunya, i per tant es requereixen respostes diferents.
- Veig que no li agrada que ho hagi definit així...
No és que no m'agradi, és que no té cap sentit parlar de sociovergència. Si hi hagués hagut una altra via per tirar endavant les nostres idees, l'hauríem escollida. Vam provar de tirar endavant una llista conjunta amb Europe Ecologie, però no ens vam entendre. Entre d'altres raons, perquè nosaltres pensem que els seus líders regionals actuen com a jacobins; és a dir, fan declaracions formals sobre la llengua i la cultura, però a l'hora de la veritat és queden buides. Per això ens hem aliat amb qui pensa com nosaltres. A més, també hem de dir que la fracció socialista hauria tingut moltes dificultats si hagués anat sola als comicis, i que també és positiu que CDC els hagi ajudat i pugui portar part d'aquest pes electoral.
- A més de les que m'esmentava abans, quines coincidències ha trobat amb els socialistes?
Essencialment, la denúncia d'aquest sistema clànic que fa que el nostre departament sigui no només el més pobre de la regió, sinó també de tota França. Estem a baix de tot de l'escala. A més, el sistema polític fa que els qui manin funcionin només per xantatge, comprant els vots de la gent oferint feina o ajudes. Hi ha un clientelisme insuportable, i la llista a la qual CDC dóna suport s'hi ha oposat. Això per si sol, lligat a la defensa de la territorialitat de la Catalunya del Nord i el català, ja és suficient perquè decidíssim aliar-nos-hi.
- Barcelona ha beneït aquesta aliança?
Com no podia ser d'altra manera, l'ha aprovada. Com també van fer el mateix amb l'aliança amb els socialistes a l'Ajuntament de Perpinyà, ara fa un any. A partir del moment en què el nostre partit es posiciona al centre, amb un espai prou ample entre la dreta i l'esquerra, això permet fer aquests acords que no són contranatura. A més, a la nostra regió en particular, el fet que George Frêche hagi estat un anticatalà notori i conegut, fa que una aliança contra la seva política sigui completament legítima.
- Per què és possible aquest acord a la Catalunya del Nord i no a Catalunya?
Perquè hi ha molts fets diferencials. D'entrada, a Catalunya les eleccions se celebren amb un sistema proporcional gairebé integral, i això permet als partits presentar-se i després fer acords. Aquí, a diferència, ja hi ha un llistó molt alt per poder ser present a la segona volta. Això comporta, entre d'altres, que els partits es reagrupin a l'hora d'anar a les eleccions. I a més, deixant de banda el sistema electoral, a Catalunya el PSC i CiU són dos partits d'alternança, concurrents i incompatibles. Les coalicions s'han de fer amb l'un o amb l'altre.
- Després de la polèmica Frêche, que està dividint els socialistes i se n'endu la major part, quines possibilitats veu que CDC tingui representació al consell regional?
Dependrà del resultat de la primera volta, ho ignoro. El que sí puc dir és que, quan encara no se sabia si la llista es formaria o no, tenia intencions de vot del 5%. Una setmana després, ja formada, aquesta era del 10%, i a hores d'ara, amb la candidatura ja dipositada, cal esperar allò que decideixin els electors. Tot i això, el que és segur i innegable és que CDC ha estat ben visible durant la campanya. Per bé o per malament n'han parlat, i això ens ha permès donar-nos a conèixer. No som una llista que ens presentem amb els socialistes com si fóssim una floreta catalana. Ens hi sentim ben representats; penso que el nostre acord polític té cara i ulls i que era el millor que podríem fer per a la Catalunya del Nord.
- Quina opinió li mereix George Frêche, que ha arribat a dir que els catalans el fan –literalment- cagar?
He estat un dels seus enemics més ferms i, a més a més, ell ho sap. Quan va proposar canviar el nom de la regió pel de Septimània, jo vaig ser un dels qui vaig federar el moviment en contra. Opino que Frêche és algú que ha fet molt per a Montpeller, i que s'ha aprofitat de la presidència per enaltir la vila de la qual va ser-ne batlle. Però també crec que és algú que, en un moment donat, va començar a dir 'burricades' i s'ha comportat com un 'dictador'. Ha perdut el sentit de la realitat: és una caricatura del sistema polític, que es beneficia d'una simpatia importantíssima de la gent que votava el Front Nacional, perquè troben que parlava com Le Pehn. Puc dir, per resumir, que George Frêche és algú que ha fet molt per al seu territori i res per als catalans.
- Vostè ha rebut crítiques per haver format part de la FAC i Terra Lliure en el passat...
Tothom sap que en el passat vaig formar part de la FAC i de Terra Lliure, però també tinc clar que em trobo en territori francès i conec molt bé la llei. Mai he estat condemnat per això, i en territori francès acusar algú d'una cosa per la qual no ha estat condemnat, és cometre un delicte de difamació greu. Tothom coneix el meu passat, fins i tot abans d'estar a CDC. Considero, però, que haver-me aixecat contra el franquisme és un plus, perquè en els anys 70 potser érem una cinquantena d'independentistes, i ara veiem com aquella grana que vam sembrar s'ha anat escampant.
Bàsicament, hi ha tres motius essencials. Un és el reconeixement de la territorialitat de la Catalunya del Nord dins la regió i del català com a llengua; el segon, la voluntat de crear una oficina regional del català, i el tercer, el suport perquè les plaques de matrícula del departament puguin lluir la senyera. Tot i que la nostra regió no pugui tenir massa competències, creiem que aconseguir aquests punts és possible emmirallant-nos amb exemples com els de Bretanya o Còrsega, que ja ho tenen. De totes maneres, també vull dir que el nostre objectiu, com a CDC, no és formar sempre part d'aquesta regió, sinó aconseguir-ne una de catalana dins aquest departament.
- Vol dir, d'alguna manera, que la Catalunya del Nord s'autogestioni?
Exactament. L'article 72 de la Constitució permet crear col·lectivitats territorials úniques, amb competències territorials i departamentals. A França, la reforma que preveu tot això conclourà l'any 2014; per tant, des d'ara i fins aleshores nosaltres volem militar fort per tenir una regió catalana. Fins ara, sigui quina sigui la majoria que hi hagués a Montpeller, sempre ha anat en detriment dels interessos dels catalans.
- Parli'm de l'oficina regional del català. Quina és la seva proposta?
Al País Basc francès, a Bretanya o a Còrsega, hi ha una estructura administrativa que es cuida de la normalització i l'ensenyament de la llengua. Aquí no existeix cap oficina d'aquestes característiques, i seria important tenir-ne una, que depengués de la regió, i que es preocupés per a la nostra identitat. Ara com ara, l'ajuda que rebem del Llenguadoc-Rosselló és antropològica, perquè no hi ha voluntat ni de preservar el català ni de fer-lo progressar. Per tant, la nostra intenció és tenir aquesta oficina de normalització. I sempre pensant que l'objectiu final, com ja he dit, no és que Montpeller se'n cuidi de nosaltres, sinó que puguem arribar a autogestionar-nos.
- Quins avantatges tindrà per a Catalunya que CDC entri dins el consell regional?
Per a Catalunya, molts. Perquè nosaltres ens situem amb la perspectiva que Convergència sigui qui estigui al Govern d'aquí a poc temps. Per tant, el fet de tenir representants a banda i banda, ens permetrà col·laborar per potenciar les infraestructures, com per exemple que el TGV no només arribi a Perpinyà sinó que connecti amb Europa. A més, també podrem afavorir que les relacions amb Barcelona es facin des de Perpinyà, i no des de Montpeller, o impulsar la col·laboració en l'àmbit de la logística. Per a tot allò en què la proximitat permeti la col·laboració, és important que Convergència tingui els interlocutors vàlids per transmetre aquest discurs a banda i banda de la frontera. Com diria la dita, mai ningú és més ben servit que per ell mateix.
- Sí, però vostès es presenten amb una llista socialista. No és una contradicció, això?
No, perquè aquí la situació política és particular, i no té res a veure amb la de Catalunya. CDC és un partit que té autonomia política per actuar dins de la Catalunya del Nord, i el que hem fet ha estat optar per una aliança amb la llista socialista que s'ha revoltat contra el sistema clientelista i colonial de l'aparell regional. A més, ja hi ha un precedent assentat perquè, abans de les eleccions regionals, nosaltres també ens hem aliat amb els socialistes a l'Ajuntament de Perpinyà, on estem a l'oposició.
- Podríem parlar de sociovergència, doncs?
No m'agrada referir-m'hi així. El que vull deixar clar és que la nostra aliança amb els socialistes no és contranatura. Allò important és que la col·laboració transfronterera, o millor dit, transcatalana, es pugui portar a terme. I guanyi qui guanyi, el fet que estiguem en aquesta coalició ens permetrà treballar-hi sigui quina sigui la situació política que vindrà després. No cal veure cap preàmbul de la sociovergència, a més, perquè nosaltres aspirem a governar sols, si és possible. Però aquí tenim una situació particular, la nostra realitat és diferent de la de Catalunya, i per tant es requereixen respostes diferents.
- Veig que no li agrada que ho hagi definit així...
No és que no m'agradi, és que no té cap sentit parlar de sociovergència. Si hi hagués hagut una altra via per tirar endavant les nostres idees, l'hauríem escollida. Vam provar de tirar endavant una llista conjunta amb Europe Ecologie, però no ens vam entendre. Entre d'altres raons, perquè nosaltres pensem que els seus líders regionals actuen com a jacobins; és a dir, fan declaracions formals sobre la llengua i la cultura, però a l'hora de la veritat és queden buides. Per això ens hem aliat amb qui pensa com nosaltres. A més, també hem de dir que la fracció socialista hauria tingut moltes dificultats si hagués anat sola als comicis, i que també és positiu que CDC els hagi ajudat i pugui portar part d'aquest pes electoral.
- A més de les que m'esmentava abans, quines coincidències ha trobat amb els socialistes?
Essencialment, la denúncia d'aquest sistema clànic que fa que el nostre departament sigui no només el més pobre de la regió, sinó també de tota França. Estem a baix de tot de l'escala. A més, el sistema polític fa que els qui manin funcionin només per xantatge, comprant els vots de la gent oferint feina o ajudes. Hi ha un clientelisme insuportable, i la llista a la qual CDC dóna suport s'hi ha oposat. Això per si sol, lligat a la defensa de la territorialitat de la Catalunya del Nord i el català, ja és suficient perquè decidíssim aliar-nos-hi.
- Barcelona ha beneït aquesta aliança?
Com no podia ser d'altra manera, l'ha aprovada. Com també van fer el mateix amb l'aliança amb els socialistes a l'Ajuntament de Perpinyà, ara fa un any. A partir del moment en què el nostre partit es posiciona al centre, amb un espai prou ample entre la dreta i l'esquerra, això permet fer aquests acords que no són contranatura. A més, a la nostra regió en particular, el fet que George Frêche hagi estat un anticatalà notori i conegut, fa que una aliança contra la seva política sigui completament legítima.
- Per què és possible aquest acord a la Catalunya del Nord i no a Catalunya?
Perquè hi ha molts fets diferencials. D'entrada, a Catalunya les eleccions se celebren amb un sistema proporcional gairebé integral, i això permet als partits presentar-se i després fer acords. Aquí, a diferència, ja hi ha un llistó molt alt per poder ser present a la segona volta. Això comporta, entre d'altres, que els partits es reagrupin a l'hora d'anar a les eleccions. I a més, deixant de banda el sistema electoral, a Catalunya el PSC i CiU són dos partits d'alternança, concurrents i incompatibles. Les coalicions s'han de fer amb l'un o amb l'altre.
- Després de la polèmica Frêche, que està dividint els socialistes i se n'endu la major part, quines possibilitats veu que CDC tingui representació al consell regional?
Dependrà del resultat de la primera volta, ho ignoro. El que sí puc dir és que, quan encara no se sabia si la llista es formaria o no, tenia intencions de vot del 5%. Una setmana després, ja formada, aquesta era del 10%, i a hores d'ara, amb la candidatura ja dipositada, cal esperar allò que decideixin els electors. Tot i això, el que és segur i innegable és que CDC ha estat ben visible durant la campanya. Per bé o per malament n'han parlat, i això ens ha permès donar-nos a conèixer. No som una llista que ens presentem amb els socialistes com si fóssim una floreta catalana. Ens hi sentim ben representats; penso que el nostre acord polític té cara i ulls i que era el millor que podríem fer per a la Catalunya del Nord.
- Quina opinió li mereix George Frêche, que ha arribat a dir que els catalans el fan –literalment- cagar?
He estat un dels seus enemics més ferms i, a més a més, ell ho sap. Quan va proposar canviar el nom de la regió pel de Septimània, jo vaig ser un dels qui vaig federar el moviment en contra. Opino que Frêche és algú que ha fet molt per a Montpeller, i que s'ha aprofitat de la presidència per enaltir la vila de la qual va ser-ne batlle. Però també crec que és algú que, en un moment donat, va començar a dir 'burricades' i s'ha comportat com un 'dictador'. Ha perdut el sentit de la realitat: és una caricatura del sistema polític, que es beneficia d'una simpatia importantíssima de la gent que votava el Front Nacional, perquè troben que parlava com Le Pehn. Puc dir, per resumir, que George Frêche és algú que ha fet molt per al seu territori i res per als catalans.
- Vostè ha rebut crítiques per haver format part de la FAC i Terra Lliure en el passat...
Tothom sap que en el passat vaig formar part de la FAC i de Terra Lliure, però també tinc clar que em trobo en territori francès i conec molt bé la llei. Mai he estat condemnat per això, i en territori francès acusar algú d'una cosa per la qual no ha estat condemnat, és cometre un delicte de difamació greu. Tothom coneix el meu passat, fins i tot abans d'estar a CDC. Considero, però, que haver-me aixecat contra el franquisme és un plus, perquè en els anys 70 potser érem una cinquantena d'independentistes, i ara veiem com aquella grana que vam sembrar s'ha anat escampant.
