El 70% dels polígons industrials de la demarcació de Girona tenen almenys una coberta amb amiant o fibrociment, segons les últimes dades del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032). En total, s’han identificat 1.204 cobertes que sumen més de 906.000 metres quadrats de superfície afectada, repartits en 68 municipis gironins.
Aquest volum suposa més del 6% de tot l’amiant industrial de Catalunya, on hi ha prop de 15.200 cobertes que acumulen 13,4 quilòmetres quadrats de superfície i 238.000 tones de material. En proporció, la demarcació gironina és una de les més afectades del país tenint en compte la dimensió del seu teixit industrial i la distribució dels seus polígons, que sovint són més petits però densament concentrats.
La presència d’amiant és especialment significativa al Gironès, on la capital i el seu entorn concentren una gran part de les cobertes antigues. Girona ciutat és el municipi amb més superfície afectada, amb 82.589 metres quadrats i 95 cobertes, seguida de Fornells de la Selva, amb 69.506 m², i Vilablareix, amb 32.676 m². En aquest cinturó industrial també hi destaquen Aiguaviva i Sarrià de Ter, que mantenen teulades instal·lades fa dècades i que en molts casos ja han arribat al final de la seva vida útil. Aquesta conurbació industrial al voltant de la capital acumula prop d’un terç de tot l’amiant de la demarcació.
A l’Alt Empordà, Figueres és la localitat amb una afectació més alta. Registra 72.560 metres quadrats de fibrociment repartits en 74 cobertes, especialment als polígons de Vilatenim i Pont del Príncep, on moltes naus daten dels anys seixanta i setanta. També la Garrotxa destaca per la seva incidència, amb Olot com a punt principal: la ciutat acumula 58.139 m² i gairebé un centenar de cobertes afectades. Al Ripollès, tot i la seva menor dimensió industrial, Ripoll registra més de 32.000 m² de cobertes amb amiant, especialment en zones com el Pla del Vinyes i la Colònia Botey.
La presència d’aquest material nociu també s’estén a altres punts del territori. Banyoles, Palafrugell, Blanes, Salt i Lloret de Mar tenen diversos polígons amb fibrociment a les seves cobertes, fruit de l’activitat industrial dels anys seixanta i setanta. En molts casos, aquestes estructures encara es mantenen operatives, però ja han arribat al final del seu cicle de vida.
En el conjunt de Catalunya, el 71% dels polígons industrials contenen amiant en les seves teulades, però la distribució és desigual. La demarcació de Barcelona concentra més del 60% del total per la seva extensió industrial, mentre que Girona i Tarragona es mantenen en una franja intermèdia i Lleida presenta una incidència menor. Tot i això, Girona sobresurt per la seva afectació relativa, ja que molts dels seus polígons, tot i tenir una superfície modesta, registren una elevada proporció d’estructures amb fibrociment.
El cost estimat de la retirada d’aquest material a Catalunya és de 1.446 milions d’euros, segons el càlcul a partir del preu mitjà de retirada i reposició per metre quadrat. Si s’aplica aquesta mateixa mitjana a la demarcació gironina, la despesa podria arribar als 100 milions d’euros. La retirada de plaques de coberta amb amiant té un cost d’entre 25 i 40 euros per metre quadrat, als quals s’hi afegeixen entre 70 i 80 euros més per la nova coberta i uns 0,15 euros per quilo per al tractament del material.
Malgrat la seva perillositat, la retirada de l’amiant no és obligatòria mentre el material no presenti risc per a la salut. Només s’exigeix en casos en què la coberta està degradada o ha superat la seva vida útil. Per facilitar-ne l’eliminació, la Generalitat ofereix cada any línies d’ajuts a través de l’Agència Catalana de Residus (ACR) destinades a particulars i empreses. Catalunya és, de fet, la comunitat autònoma amb més inversió pública en subvencions per a la retirada d’amiant.
El marc legal que regula aquesta qüestió és la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant, actualment en fase final de tramitació parlamentària. El text estableix criteris de priorització per zones amb més densitat de població, proximitat a entorns sensibles i major exposició als elements meteorològics. En el cas dels polígons gironins, aquests criteris podrien aplicar-se especialment als entorns industrials propers a nuclis habitats o centres escolars, com Domeny, Mas Xirgu o Montfullà, on la presència d’amiant és elevada.
A més del risc per a la salut, la persistència d’aquest material és un obstacle per a la transició energètica. Les cobertes de fibrociment no permeten instal·lar plaques solars, i això frena la transformació energètica d’uns espais que són grans consumidors d’electricitat. Diverses entitats industrials i ambientals demanen que els ajuts públics combinin la retirada d’amiant amb la instal·lació de sistemes fotovoltaics, de manera que la substitució de cobertes serveixi també per impulsar la generació d’energia neta.
Amb més de 900.000 metres quadrats de cobertes pendents de renovació, la demarcació de Girona té per davant una dècada clau per afrontar l’eliminació completa de l’amiant.
