L'Ajuntament de Girona aprovarà aquest vespre el pressupost de 2013 després d'un rocambolesc episodi on els grups a l'oposició que inicialment es van abstenir van acabar donant l'esquena a Carles Puigdemont. La qüestió de confiança va planar sobre el cap del govern convergent a iniciativa del propi alcalde però, finalment, el PSC ha arribat a un acord amb CiU per tal de desencallar la situació.
D'aquest episodi se'n pot fer un exercici comparatiu amb la confiança dipositada per part dels ciutadans envers els polítics. L'exemple més flagrant apareix per part de la portaveu del grup municipal del PP a Girona, Concepció Veray. La setmana passada va sortir ràpidament al pas dient que si Puigdemont no era capaç de pactar el pressupost amb cap grup i li era necessari tirar endavant amb la qüestió de confiança aleshores era indispensable que presentés la seva dimissió.
El dissabte l'alcalde va aconseguir arribar a un acord amb el PSC però Veray l'endemà mateix va dir que el convergent hauria de presentar la dimissió igualment perquè al pactar "in extremis" significa que "no té il·lusió ni ganes per tirar endavant amb la ciutat". Mal moviment per part de la popular que va quedar com un jugador de futbol que no sap perdre. Les seves declaracions desprenen més estratègia política que no pas bona voluntat per aconseguir el millor per Girona.
El que Veray volia era que CiU arribés a un pacte amb ells i no pas amb qualsevol altre grup. La popular apuntava que “si Puigdemont no és capaç d’aprovar el pressupost hauria de dimitir”. El que hauria d'haver dit és; "si Puigdemont no és capaç d'aprovar el pressupost amb el PP, hauria de dimitir".
I és que aquesta petició és totalment lícita, vàlida i democràtica. És clar que potser no hauria estat ben vista per part dels ciutadans però de ben segur obtindria més simpaties que amb aquestes maniobres encobertes.
Tot plegat afavoreix que cada dia hi hagi una manca de confiança més gran envers als polítics.