L’Ajuntament de la Vall d’en Bas (Garrotxa) estudia portar al contenciós administratiu el projecte de la variant d’Olot i les Preses i demanar-ne la suspensió cautelar. L’alcaldessa del municipi, Magda Roca, ha anunciat que el consistori ha presentat un requeriment previ a la Generalitat perquè considera que la resposta a la majoria de les 42 al·legacions presentades ha estat “incompleta”.
“Ja no és un tema de variant sí, variant no. És que les respostes que ens han donat no ens deixen tranquils ni ens donen garanties”, ha afirmat Roca en roda de premsa. L’objectiu de l’equip de govern és que la Generalitat incorpori les concrecions pendents en un document addicional al projecte.
La Vall d’en Bas estudia així recórrer als tribunals contra una infraestructura que afecta directament el municipi. L’alcaldessa ha denunciat públicament que les respostes rebudes no resolen de manera satisfactòria bona part de les qüestions plantejades en les al·legacions que el ple municipal va aprovar per unanimitat el setembre de l’any passat.
Roca ha criticat també la manera com es va gestionar el procés. Segons ha explicat, l’Ajuntament va rebre la documentació amb les respostes el 24 de març d’aquest any i, malgrat demanar temps per poder-les estudiar amb deteniment, quatre dies després la Generalitat ja presentava oficialment el projecte en un acte celebrat a Olot amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Territori, Sílvia Paneque. “Les coses no es van fer bé”, ha lamentat.
El consistori assegura que ha analitzat les més de 17.000 pàgines que conformen el projecte constructiu i reconeix que s’hi han incorporat algunes de les propostes formulades. Tot i això, considera que continuen sense resposta aspectes fonamentals relacionats amb la protecció ambiental i paisatgística, la defensa del sòl agrícola, la preservació dels aqüífers i la reducció de l’impacte acústic sobre els nuclis habitats.
Per abordar aquestes qüestions, l’Ajuntament ha mantingut diverses reunions amb responsables del Departament de Territori i amb l’equip tècnic encarregat del projecte. Malgrat aquests contactes, l’alcaldessa afirma que les explicacions rebudes continuen sent insuficients.
En aquest sentit, Roca ha remarcat que el debat ja no gira únicament al voltant del posicionament del municipi respecte a la variant. “Si s’ha de fer, es faci amb garanties”, ha insistit.
Per aquest motiu, la setmana passada el consistori va presentar un requeriment previ a la Generalitat, un tràmit obligatori abans d’acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’Ajuntament reclama que les seves demandes siguin incorporades en un document complementari al projecte. En cas contrari, ha avançat que recorrerà als jutjats i sol·licitarà mesures cautelars per paralitzar-ne la tramitació mentre es resol el litigi.
L’alcaldessa també ha aclarit que, de moment, el consistori no es planteja impulsar aquesta via judicial conjuntament amb l’entitat ecologista Salvem les Valls.
Onze quilòmetres i 472 milions d’euros
La Generalitat va presentar el projecte a finals de març a Olot. La futura variant tindrà una longitud d’onze quilòmetres i vorejarà els nuclis d’Olot i les Preses. El traçat inclourà dos viaductes i aproximadament un 40% del recorregut en túnels o trams soterrats, amb l’objectiu d’afavorir la integració paisatgística de la infraestructura.
La carretera connectarà amb l’actual rotonda del polígon de la Serra, a la Vall d’en Bas, on conflueixen les carreteres C-63, C-37 i C-152, i finalitzarà a l’autovia A-26, a Olot.
El Govern preveu iniciar les obres l’any 2027, amb una durada estimada de cinc anys i una inversió que ascendeix fins als 472 milions d’euros.
Coincidint amb la presentació institucional del projecte, diverses entitats i col·lectius contraris a la variant van convocar una concentració de protesta a l’exterior de l’Ajuntament d’Olot. Entre els participants hi havia Salvem les Valls, Garrotxa Viva i Unió de Pagesos.
Els manifestants van exhibir pancartes amb missatges com “Carreteres plenes, aqüífers buits” o “Això és un eix al servei de les càrnies” i van denunciar el que consideren “un greu error en plena crisi ecològica”.
