El Cirque Éloize va obrir el seu Hotel a Peralada, a l’auditori dels jardins del castell, que era ple d’hostes per comprovar si aquell establiment de tanta nomenada feia justícia a tot el que se n’havia dit. La companyia canadenca, que ha bastit aquest espectacle per celebrar el seu 25è aniversari, va complir les expectatives. Hotel és un espectacle de més d’una hora de durada que s’arriba a fer curt i, com en un establiment de cinc estrelles, tot hi funciona amb la precisió d’un rellotge. Quin gran sentit de l’espectacle!
L’escenari, hi hagi un, dos o onze artistes, sempre és ple i tothom sap què hi fa, quin és el seu comès. Tothom hi té una funció, ja sigui executant els exercicis, en primer pla, o formant part del quadre perfectament coreografiat, en segon pla, però sempre tenint present que qualsevol mirada dels espectadors que omplien la platea i la grada pot anar a fixar-se en el racó de l’escenari més allunyat de l’acció principal. La direcció d’Emmanuel Guillaume és curosa amb tots els detalls, una de les característiques dels espectacles dels canandencs –Cirkópolis i Saloon, un pèl per damunt d’aquest Hotel, en són una mostra- que fan que l’espectador tingui la sensació que tot flueix, perquè els lligams entre número i número, recorrent en ocasions al teatre de gest i al clown, són adients i encertats.
El que meravella d’aquesta mena de companyies és la polivalència dels seus artistes, que són artistes totals i també veritables i divertidíssims folls a escena. Són acròbates, malabaristes, veritables atletes, però també són músics, intèrprets teatrals, dominen el gest i també són ballarins. I tot plegat relligat amb la potent i meravellosa veu de Sabrina Halde, que es manté durant gran part de l’espectacle a l’escenari cantant en directe les composicions d’Éloi Painchaud i alguna versió. La música en directe és un altre dels trets distintius de l’Éloize, que ja li va donar un molt bon resultat a Saloon, juntament amb un magnífic sentit de l’humor que travessa la peça de cap a cap. La música en directe, combinada amb bases pregravades, li dona una autenticitat i una vitalitat a l’espectacle que altrament seria difícil d’aconseguir.
L’espectacle s’inicia en la recepció de l’hotel. Lentament va despertant, com si hagués passat una temporada clausurat i arriba la temporada alta. Comencen a circular els treballadors, algun de ben curiós i divertit i de seguida hom s’adona de l’estupenda feina de coordinació feta en els assajos per tal que tot surti amb naturalitat, amb una facilitat aparent, però que en realitat no és tal. Perquè el que fa aquesta companyia no és gens fàcil. Són virtuosos de les seves especialitats circenses, el mans-mans, els malabarismes, però molt especialment de la perxa xinesa –els moments més espectaculars de la peça amb diferència- i de l’hipnòtica roda cyr, de la qual n’és l’inventor un dels fundadors del circ, Daniel Cyr. Aquests dos parelles, el primer per partida doble, van proporcionar alguns dels moments més trepidants i més estètics, respectivament, d’aquest espectacle que potser va quedar una mica desdibuixat conceptualment a mesura que va avançar, però que en canvi va millorar pel que feia a ritme i espectacularitat.
És un bon senyal que Peralada s’hagi obert a aquest tipus d’espectacles, d’una gran qualitat, que cap dels festivals d’estiu que es celebren al nostre país no s’atreveixen a programar. La direcció del festival altempordanès no perd de vista la seva especialització en lírica i clàssica, però això no el priva de programar Hotel, com tampoc el va privar l’any passat de programar Folia, una meravella visual basada en la música clàssica, sí, però sobretot en la dansa urbana i força tocs circenses. Els hostes van abandonar els seients de l’auditori ben satisfets i programant la seva propera estada a Peralada.
Crítica elaborada amb col·laboració amb la Revista Proscenium
Fitxa:
Espectacle: Hotel (Cirque Éloize)
Espai: Auditori dels Jardins del Castell de Peralada
Direcció: Emmanuel Guillaume
Intèrprets: A. Anissimov, T. Ariri, U. Bennett, P. Dupuis, J. Bitterling, S. Halde, C. Marsh, C. Mispelon, E. Rogers, A. Wicky i J. Vitupier.
Música original: Éloi Painchaud.
Coreografia: Julie Lachance.
