A les eleccions municipals del 2007, Convergència i Unió de Girona hi vam concórrer amb una proposta estrella que trencava esquemes en una ciutat tradicionalment poc ambiciosa pel que fa a la projecció cultural internacional: lluitar per la Capitalitat Europea de la Cultura, el que al programa electoral s’anomenava “Girona 2016”.
Allà s´hi deia, entre d’altres coses: “Tenim la capacitat suficient, un gran potencial creatiu, una gran activitat cultural, un patrimoni excepcional, un entorn fantàstic, unes infraestructures culturals cada dia millors i en creixement, i unes bones comunicacions amb Europa. A més a més, el projecte de Capital Europea de la Cultura descansa també sobre la potència artística del conjunt de les comarques gironines, que tenen amb la figura i obra de Salvador Dalí un aliat d’excepció per a l’objectiu de situar Girona en el centre del mapa cultural d’Europa”.
CiU va guanyar les eleccions del 2011 i va aconseguir l’alcaldia en la persona de Carles Puigdemont... i el projecte es va abandonar, entre d’altres raons perquè Tarragona també havia manifestat la seva intenció de competir pel mateix títol i el mateix any 2016.
Mai més no se n’ha tornat a parlar, i potser ja és hora de recuperar del calaix de l’oblit aquest projecte, per vàries raons: la primera, perquè els arguments que donàvem el 2007 continuen vigents, segurament encara més avui que fa deu anys. Girona ha fet de la cultura un dels seus motors de riquesa, de progrés i de cohesió. Però ens hem quedat a mitges i podem anar a més, molt més !
Europa Creativa, en el marc de la qual se situa el projecte de Capitalitats Europees, a través de la concessió del Premi Melina Mercouri, dotat amb 1,5 milions d’euros, és un gran projecte que destaca la riquesa i la diversitat culturals d’Europa, reafirma els trets culturals comuns i impulsa la contribució de la cultura al desenvolupament de les ciutats.
Nosaltres hi volem ser ! Estem convençuts que la Cultura, en totes les seves manifestacions i diversitat, és el vehicle comú de diàleg entre pobles i un motor de riquesa que agermana, desfà desigualtats i genera benestar material i espiritual. No estem d’acord amb aquells qui volen contraposar allò que en diuen “alta cultura” a la “cultura popular”. Nosaltres apostem per la cultura, sense adjectius ni qualificacions.
La segona raó, perquè la Capitalitat Europea reforçaria un altre dels projectes culturals de CiU (2011 i 2015): la candidatura de Girona com a patrimoni de la humanitat de la UNESCO (eix 73 de Cultura de l’actual Pla de Govern 2016-19). Girona ha estat sempre una ciutat de vocació i tradició europeista, compromesa amb els països i els ideals d’una Europa unida, i així ho van reconèixer la UE concedint a la ciutat el Premi Europa 2015, la seva màxima distinció.
La tercera raó, perquè Girona podria situar-se com a capdavantera en la construcció d’estructures culturals del nou Estat. Són els Estats membres de la Unió Europea els qui, un cop designats com a amfitrions, trien les ciutats –una per cada Estat amfitrió- d’entre totes les candidatures presentades per Estat. La funció de la Comissió Europea és vetllar perquè tot el procés s’ajusti a les normes establertes per la UE.
Les Capitals Europees de la Cultura ja estan designades fins al 2021: Aarhus (Dinamarca) i Pafos (Xipre) per aquest 2017; seguiran Països Baixos i Malta (2018), Bulgària i Itàlia (2019), Croàcia i Irlanda (2020), Romania, Grècia i Sèrbia com a país candidat (2021), i Lituània i Luxemburg (2022).
Espanya va designar Capital Europea el 2016 (Donostia, en comptes de Tarragona) i no tornarà a designar-ne fins al 2031, segons el calendari aprovat per la UE en una Decisió del 16 d’abril de 2014.
Amb tot, i això és el més important, aquesta Decisió estableix que un país candidat o potencialment candidat a la UE pot ser designat per a triar Ciutat Europea els propers anys 2024, 2027, 2030 i 2033. És en aquest punt que Girona i el Govern de Catalunya haurien de treballar, ja des d’ara, per sumar esforços i energies per a optar a una potencial candidatura, tant si el procés cap a la independència culmina en un reconeixement de Catalunya com a Estat membre de la UE de ple dret des del moment 0, com si cal iniciar, sigui el que sigui, un procés de convalidació per a esdevenir-ne membre a curt termini.
Girona no pot deixar passar aquest moment històric i faria bé, al nostre entendre, l’equip de govern actual de sumar esforços d’institucions, organismes, empreses culturals, entitats públiques i privades, agents del teixit cultural i ciutadania per consolidar la Cultura com a motor de la riquesa de ciutat, amb la projecció, el prestigi i els recursos que pot proporcionar el projecte Europa Creativa i la Capitalitat Europea de la Cultura.
