Tenim acord! Guanya la gent. La que ha sortit al carrer els darrers 11 de setembre, la que va votar el 9N i el 27 de setembre. Ells són qui han fet possible l'acord. I m'explico. La força de la gent és la que ha fet arribar al punt on som, i ha fet precipitar una decisió darrera l'altra. La gent són les entitats, i l'opinió pública, però també són els votants. Uns votants que segurament no haguessin perdonat la manca d'acord que s'entreveia. La reacció previsible hagués estat un resultat pitjor que l'actual per culpa de la desmobilització a les files independentistes. I per tant era l'escenari a evitar. Però aquests votants també estaven al cap dels qui havien de prendre la decisió. En el cap dels dirigents de Convergència finalment es va entendre que no els convenia anar a eleccions, ja que no havien tingut temps de refundar el partit i els hagués complicat molt la victòria davant d'ERC, que ja havia mig dit que no estava per reeditar Junts pel Sí (doncs no hagués servit per l'objectiu marcat). A ERC l'objectiu que prima és avançar cap a la independència, i intentar aconseguir una victòria fora d'aquest escenari, hagués estat estèril. A la CUP se'm fa més difícil saber què ha passat i crec que només s'explica fruit de tensions internes mal resoltes. Finalment però s'han avingut a un acord que els impedeix mostrar com a victòria la renúncia de Mas, ja que ells també n'han hagut de fer.
En qualsevol cas Mas finalment ha jugat una carta que només ell tenia al seu abast. La possibilitat que la seva renuncia assegurés un full de ruta pactat i que fes avançar el país cap a la independència, era massa poderosa per no tenir-la en compte. La seva generositat ha estat però condicionada pel poder dels votants i per tant tots hi hem influït. No subestimem mai el poder que tenim tots plegats.
Ara és moment de que tots aprenguem dels errors, de no fer retrets, però sobretot de passar pàgina i agafar-nos bé al seient, perquè això accelerarà de forma vertiginosa i vindran reptes més grans. Un nou president, en Carles Puigdemont, a qui desitjo molta sort i tot l'encert, un nou govern exemple de la República que volem, i un pla de xoc (pactat amb la CUP) haurien de servir per explicar que volem un estat propi per disposar d'un país millor per a tothom. Passem pàgina i mirem endavant!
Guanya la gent. Mirem endavant
