Avui ha estat un dia força tranquil. També us he de dir que la majoria de partits polítics i entitats mira el calendari futbolístic abans de programar actes. I clar, avui jugava el Barça i no hi havia gaires actes programats.
Un dels que m'hagués agradat anar era el que organitzava la Xarxa pels Drets Socials de Girona sobre "Justícia i Memòria Històrica. La Querella Argentina" en què hi havia la germana de Salvador Puigantich. No hi he pogut anar per temes d'organització familiar. Però m'hagués agradat saber com avança la querella que va admetre a tràmit la jutge Servini, on també s'inclou la investigació per l'assassinat del president Lluís Companys.
D'altra banda he vist que ahir (dimarts) sortia publicada una entrevista d'ACN a Carles Puigdemont. L'entrevista es titula amb una declaració: 'Els gironins escolliran entre un govern sòlid o un víctima de la fragmentació'. Entenc que la fragmentació no és l'escenari desitjat pels qui preferirien governar amb majoria absoluta. És més còmode i requereix menys esforç. Per contra si no hi ha majories clares, caldran acords i pactes a dues o tres bandes. Un ple "fragmentat" és reflex d'una major pluralitat. Ens passem el dia queixant-nos del bipartidisme que impera en altres terres, però resulta que si hi ha massa partits tampoc ens agrada. Personalment prefereixo un ple amb sis o set partits, que no una majoria aplastant que no dialogui i no escolti. Per tant el titular també podria ser "Els gironins escolliran entre un govern plural o un víctima de la majoria absoluta". Posats a alertar... alertem de tot.
Però encara em fa més gràcia el subtítol: "L'alcaldable alerta de la "possibilitat real" d'una coalició d'esquerres que portaria "inestabilitat" a la ciutat". Puigdemont torna a treure el fantasma del tripartit (del que mai hem sabut reivindicar tot allò de positiu que va fer) i ho vincula a inestabilitat. Aquesta declaració per si sola ja és molt discutible. Però de fet qui ha portat inestabilitat al Ple en els darrers anys ha estat Puigdemont. O no és veritat que va treure atribucions al seu primer tinent d'alcalde? I que pocs mesos més tard aquest va presentar la seva dimissió? I no podem veure una acció d'inestabilitat en l'operació de fitxatge de Glòria Plana i Carles Bonaventura, que van abandonar els seus partits per anar uns mesos després a la llista de l'alcalde.
D'altra banda cal dir que ERC-MES per Girona no ha fixat cap estratègia de pactes postelectorals, i ja vam deixar clar que aquests només es regiran pel model de ciutat i el programa. Tenim clar que hem de fer avançar la ciutat cap a la cohesió i prosperitat i el país cap a la independència.
Alerta que ve el llop! (Diari de campanya. Dia 8)
