La Fundació Espigoladors ha presentat a Girona la seva tasca contra el malbaratament alimentari i a favor d’una alimentació sostenible, en una jornada organitzada per la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni de la Universitat de Girona. L’entitat acumula ja 3 milions de kg d’aliments recuperats en una dècada i incrementa la seva presència a les comarques gironines, on compta amb 175 voluntaris i 12 productors col·laboradors.
La trobada ha servit per exposar el problema global del malbaratament. Segons ha explicat Cristina Cabot, coordinadora de la Fundació al Maresme i Girona, “més d’una tercera part del menjar que es produeix al món s’acaba perdent”, un fenomen que té impacte social, econòmic i ambiental. Cabot ha recordat que es malbaraten 1.300 milions de tones d’aliments cada any al món, amb un cost ambiental de 3.300 milions de tones de CO₂ alliberades.
Cabot també ha remarcat que “es malbarata quasi la meitat de la fruita i la verdura produïda”, mentre que “més d’un 25% de la població viu en risc de pobresa i té dificultats per accedir a una alimentació saludable”. Per això, ha defensat que cal actuar des de l’inici de la cadena de subministrament: “Hem d’assenyalar el sistema, que no funciona com hauria de fer. Per això anem als camps i espigolem.”
Espigoladors impulsa recollides d’aliments descartats del circuit comercial per criteris estètics o excedents, però també projectes de recerca internacional, activitats educatives i iniciatives d’inserció sociolaboral. L’obrador alimentari Es im-perfect, al Prat de Llobregat, transforma fruita i verdura de proximitat en conserves i patés vegetals i dona feina a col·lectius vulnerables.
Cabot ha defensat el paper del sector primari i la necessitat de donar-li més visibilitat: “Volem sensibilitzar sobre l’esforç que hi ha al darrere de qualsevol fruita o hortalissa i generar espais de trobada, perquè tothom ha de tenir una oportunitat.” Ha afegit que l’espigolament és una pràctica antiga que l’entitat ha recuperat: “Nosaltres no hem inventat res; localitzem camps sencers que no s’han collit i hi treballem amb voluntaris i pagesos.”
La Fundació continua creixent i ja col·labora amb productores i entitats de Ventalló, Montiró, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Albons, Crespià, Banyoles, Blanes, Maçanet de la Selva, Torroella de Montgrí i Girona. El seu model integra aprofitament alimentari, sensibilització comunitària i economia circular, amb un objectiu clar: reduir el malbaratament i garantir una alimentació digna i accessible per a tota la població.
