Fins abans de la darrera edició de Temporada Alta, el servei el feia Serviticket, això és la Caixa -ara s'ha venut el negocia a una altra empresa, Ticketmaster, amb seu a Bilbao-, amb unes comissions que anaven d'abusives a escandalosament abusives, amb l'afegit que les dades del comprador, un botí molt valuós, restava en poder de l'empresa prestadora del servei, i no de qui la contractava, com seria el més normal. Davant la inacció de l'Ajuntament, l'organització de Temporada Alta, Bitò Produccions, va rastrejar el mercat a la recerca d'una empresa que oferís un servei més avantatjós econòmicament i que, a més, permetés que la base de dades fos propietat de l'organització, per tal d'elaborar estratègies de màrqueting i treballar amb més efectivitat sobre els públics per confegir ofertes personalitzades. Finalment en van trobar una que complia aquests requisits, que era referent en el sector -havia fet la venda d'entrades de les dues darreres finals a quatre europees de bàsquet, treballa amb gran part de clubs de l'ACB i amb no pocs equipaments culturals, des de museus a auditoris i teatres- i que, a més, per acabar d'arrodonir-ho, té la seu al Parc Tecnològic i Científic de la Universitat de Girona. Una empresa gironina, que també té seus a Turquia (2011) i Alemanya (2012). L'empresa es Koobin Sports & Cultural Events Management.
Bitò va fer la proposta al consistori i, després de vèncer no poques i incomprensibles resistències, finalment aquest va cedir, i en la darrera edició de Temporada Alta, després de dos mesos de feina per implantar el nou sistema de venda d'entrades, personalitzat, fet a mida, va entrar en funcionament, amb resultats excel·lents, tal i com es remarcava en la roda de premsa de balanç de Temporada Alta. Només un però: algun problema el primer dia de venda, per l'acumulació de públic a taquilla. Cal fer esment d'un detall, que no és menor, per tal que cadascú en faci la seva interpretació: el Director Executiu (CEO) de Koobin, és Carles Arnal, número 10 com a independent de la llista del PSC per Girona, encapçalada per Pia Bosch, en les darreres eleccions municipals.
La lògica assenyala que, si hi ha una empresa gironina, referent en el seu sector, que a més ha funcionat bé, superant una prova de foc com és Temporada Alta, és una candidata a tenir en compte per prestar el servei en el futur. Però heus aquí que les coses s'han de fer seguint un procediment correcte, i l'Ajuntament, per contractar aquest servei, està obligat a convocar concurs públic. I ho fa. Pressupost bàsic de licitació: 8.161,99 euros, IVA inclòs. Durada del contracte: 2 anys. Termini de presentació d'ofertes: 31/08/2012. Això vol dir que es va convocar a principis o mitjans d'agost que, com tothom sap, és un més molt hàbil. Valor estimat del contracte: 162.896,16 euros (sense IVA). L'obertura de pliques va ser el 5 i 17 de setembre; la data d'adjudicació del contracte va ser el 18 de novembre ; la data de formalització del contracte va ser el 4 de desembre i la de publicació, el 13 de desembre, i el dia 18 havia de començar la venda anticipada d'entrades.
És de suposar que, quan es convoca un concurs, cal fer una tasca de comunicació per tal que quantes més empreses del sector ho sàpiguen, millor, perquè vol dir més competència i més alternatives, I si a més, n'hi ha una que interessa especialment que s'hi presenti, no seria pas la primera vegada que, des de l'organisme adjudicador, s'hi faci un especial èmfasi en aquest aspecte, no només una trucada que s'assegura que es va fer, però que a més, es va quedar sense resposta. Doncs bé, finalment, el número d'ofertes rebudes va ser, ni més ni menys que de 2. L'empresa adjudicatària va resultar ser Stendhal Museum Solutions, S.L., una empresa amb seu a tocar de Girona, a Dos Hermanas, Sevilla.
El resultat de tot plegat és que el dia 17 de desembre, un dia abans d'obrir la venda al públic, l'empresa sevillana feia un curset accelerat als responsables de les taquilles dels espais municipals per mostrar-los com anava el sistema. El dia següent, el 18, quan havia de començar la venda, La Planeta decidia retirar tota l'oferta d'entrades, en línia i presencial, pel gran nombre d'errades de tota mena (numeració, horaris, ortografia) que contenia la seva programació en el lloc web de l'empresa. Pel que fa a la resta d'espais, els problemes han estat innombrables, des del primer dia, amb gent esperant fins a 5 hores, per poder comprar les entrades. En línia, hores d'ara, no es pot comprar res, en un lloc web construït de manera absolutament improvisada i amb un munt inadmissible d'errades ortogràfiques. Presencialment, només es poden comprar entrades soltes i, si es demanen abonaments, la resposta és demanar el telèfon del sol·licitant i assegurar-los que Stendhal ja els trucarà.
La campanya de Nadal, en què es consolida l'hàbit de regalar entrades de teatre, ja se n'ha anat a Can Pistraus. A Girona, el teatre, la cultura, a més de ser perjudicada per la pujada al 21% de l'IVA, també és perjudicada per la incompetència de qui hagi decidit engegar aquest procés en un ajuntament en què el regidor de Cultura brilla per la seva absència, i per la incompetència flagrant de la mateixa empresa adjudicatària. Tot això resta autoritat moral i credibilitat a qui des de l'alcaldia, o la regidoria de promoció econòmica, es dedica a fer el discurs aquell tan florit de donar suport a les empreses gironines, i als emprenedors gironins, i bla bla bla. Ah, i si tens problemes, truca'ls a Sevilla, que ara vénen!
NOTA: Aquesta mesura ha suposat, a més, la liquidació del Sistema Metropolità de Teatres i Auditoris (SMTA), fent impossible que els espectadors de Salt puguin comprar entrades dels espectacles de Girona a la seva localitat, i a la inversa. Sempre fent-ho fàcil! Caldrà explicar-ho, també. Ah, a Salt, vénen entrades amb normalitat des de fa dies. Han mantingut Koobin.
