Hi ha gent que vol quedar bé amb tothom. Està de moda. No sé d’on polles ha sortit aquesta moda, però és així. Gent que no critica, a la que tot li està bé. Que escolten un grup merdós i diuen “està bé, home”, que veuen una peli catalana infumable i et diuen “està bé, s’hi han esforçat, és maca”.
No es pot ser massa sincer, perquè hi ha un tio que sempre és allà, darrera la porta, assegut al teu costat, que està intentant quedar bé amb tothom. És aquell el que evita que el món avanci, que la selecció natural s’imposi, que la cultura triomfi. L’idiota que vol quedar bé amb tothom.
“No es pot dir això, que s’emprenyarà”. “No li comentem que és un inútil i que l’haurien d’enviar a un gulag, que no està bé”. Està mal vist dir les coses tal com raja, perquè sempre hi ha un fill de la gran puta que està intentant quedar bé amb tothom. T’estàs cagant en la mare del tio que va dirigir “Campamento Flipy” i apareix un tio a dir “no, home, això no es pot dir perquè la pel·lícula era vàlida”.
Estàs en una tertúlia. Et demanen la opinió sobre un llibre i dius que sembla que l’hagi escrit una gallina retrassada amb un retolador enganxat amb cinta aïllant a la pota. Dos o tres tertulians s’adscriuen a la teoria. N’hi ha un que no hi està d’acord i diu que el llibre és una obra mestra postmoderna. I n’hi ha un altre, el que va vestit amb tons grisos per no destacar ni ofendre, el que només parla quan li demanen, que diu que el llibre està bé. No es posiciona. Diu que potser no és una obra mestra, però que no cal jutjar-lo severament, que l’autor ha fet un esforç lloable escrivint-lo. La societat necessita gent d’aquesta: gent innòcua que refredi els debats i aporti dades de merda a les tertúlies. Gent que, simplement, és allà. Bartlebys de pa sucat amb oli que, no se sap com, ocupen càrrecs de certa categoria.
Aquí va un truc nois: NO ES POT QUEDAR BÉ AMB TOTHOM. I qui ho intenta o ho aconsegueix és probablement un fill de puta de la pitjor calanya. Aparteu-vos d’ell, feu-li mobbing, trenqueu-li les putes cames. Ell és el culpable de tot.
Follow @vedellconsagratNo es pot ser massa sincer, perquè hi ha un tio que sempre és allà, darrera la porta, assegut al teu costat, que està intentant quedar bé amb tothom. És aquell el que evita que el món avanci, que la selecció natural s’imposi, que la cultura triomfi. L’idiota que vol quedar bé amb tothom.
“No es pot dir això, que s’emprenyarà”. “No li comentem que és un inútil i que l’haurien d’enviar a un gulag, que no està bé”. Està mal vist dir les coses tal com raja, perquè sempre hi ha un fill de la gran puta que està intentant quedar bé amb tothom. T’estàs cagant en la mare del tio que va dirigir “Campamento Flipy” i apareix un tio a dir “no, home, això no es pot dir perquè la pel·lícula era vàlida”.
Estàs en una tertúlia. Et demanen la opinió sobre un llibre i dius que sembla que l’hagi escrit una gallina retrassada amb un retolador enganxat amb cinta aïllant a la pota. Dos o tres tertulians s’adscriuen a la teoria. N’hi ha un que no hi està d’acord i diu que el llibre és una obra mestra postmoderna. I n’hi ha un altre, el que va vestit amb tons grisos per no destacar ni ofendre, el que només parla quan li demanen, que diu que el llibre està bé. No es posiciona. Diu que potser no és una obra mestra, però que no cal jutjar-lo severament, que l’autor ha fet un esforç lloable escrivint-lo. La societat necessita gent d’aquesta: gent innòcua que refredi els debats i aporti dades de merda a les tertúlies. Gent que, simplement, és allà. Bartlebys de pa sucat amb oli que, no se sap com, ocupen càrrecs de certa categoria.
Aquí va un truc nois: NO ES POT QUEDAR BÉ AMB TOTHOM. I qui ho intenta o ho aconsegueix és probablement un fill de puta de la pitjor calanya. Aparteu-vos d’ell, feu-li mobbing, trenqueu-li les putes cames. Ell és el culpable de tot.
