La campanya KONY 2012? Una estafa

Les darreres dues setmanes s'ha observat un "interessant" moviment a les xarxes socials on molts joves han començat a penjar-se l'adjectiu d'activistes. El motiu és un vídeo que sota el nom de KONY 2012 intenta aconseguir fons per aturar un personatge malèfic anomenat Joseph Kony.

El que molts d'aquests joves no saben és que el documental en qüestió no és més que una estafa per engrandir les arques d'una associació anomenada Invisible Children (IC) que tan sols destina un 32% dels ingressos a "accions directes" mentre que la resta els utilitza per altres finalitats que no especifica (com ara propaganda, vídeos, viatges, salaris, etc). El professor de Ciències Polítiques i Economia de la Universitat de Yale (California), Chris Battlman, va publicar al seu bloc que IC és una associació "enganyosa, ingènua i possiblement perillosa", remarcant que "seria hora que molts comencin a actuar com persones adultes" i es facin algunes preguntes abans de donar diners a aquesta organització.

Tanmateix seria bo aclarir alguns punts que, a mesura que es visualitza el vídeo, caldria tenir en consideració. Deixant de banda que els primers minuts de metratge semblen un publi-reportatge de YouTube i Facebook; com que també apel·la directament a despertar els sentiments de les persones abans que fer-les pensar, hi han aspectes preocupants.

D'una banda el documental es va gravar i editar el 2004. Aleshores tenia una hora de durada i ara s'ha editat de nou per reduir el temps en trenta minuts per a distribuir-lo a les xarxes socials. Per què després de tant de temps justament ara ho tornen a emetre i convertir el vídeo en un fenomen viral?

Joseph Kony, el malvat home que centra totes les mirades, va abandonar Uganda el 2006 per amagar-se al Sudan. Quin interès hi ha en portar a terme una acció militar a Uganda? També és important saber que l'exercit de Kony ja no són els milers que abans el conformaven. Les darreres estimacions apunten que són prop de 250 persones i per capturar-lo caldria eliminar els seus soldats. Tanmateix, sembla que algú s'ha oblidat un petit detall: més de la meitat d'aquests soldats són els nens segrestats i que van matar els seus propis pares. No és una mica cínic recaptar diners per matar nens a canvi de capturar un home? Potser són dolents i van amb metralladores però, igualment, són nens.

En un punt del vídeo es diu que una de les intencions és fer de Joseph Kony una persona famosa perquè tothom sàpiga que és dolent. Sorprenentment aquest "fill de Satanàs" ja apareix a moltes llistes com un dels més buscats, entre elles, la Interpol. Per tant podríem considerar que aquest és un objectiu redundant. Seria estúpid creure que ens hem de gravar el seu rostre a la retina per si un dia ens el trobem al McDonald's de Girona o del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Per acabar comentaré algunes notícies que justificarien una intervenció militar dels EUA o una ocupació a Uganda. Aquestes fan referència a la descoberta d'importants pous petrolífers a la zona. Un exemple és la companyia Tullow Oil plc, una empresa petrolífera nord-americana anunciava l'obtenció d'unes llicències el passat 21 de febrer per iniciar extraccions a Uganda per un valor de gairebé 3 bilions de dòlars. D'altra banda, també cal tenir en compte que el país conté una elevada concentració d'un mineral anomenat Coltan, fonamental per a la construcció de telèfons mòbils, portàtils, televisors de plasma i aparells GPS, entre d'altres.

Potser molts ja heu vist el (fals) documental però seria bo que, amb totes aquestes dades al cap, el visualitzéssiu un altre vegada:


 

Acabo amb una proposta. Destineu els vostres diners i esforços a d'altres causes, com la independència de Catalunya o, si us sentiu solidaris, participeu en organitzacions més fiables com ara Unicef o Intermón Oxfam.