Un vice-President del Parlament Europeu, el Sr. Miguel Ángel Martínez, ens acaba d’anunciar que no veu "ni viable ni raonable" d’autoritzar l'ús de la llengua catalana a la màxima cambra europea. Contràriament al que es podria pensar, el Sr. Martínez no és un dirigent del PP sinó un eurodiputat del grup socialista per Castella-La Manxa. És clar, no considera poc raonable l’ús de la seva llengua, sinó de la nostra, naturalment, Amb aquest enèsim exemple d’intolerància i catalanofòbia, els gironins tenim un nou argument per confirmar la nostra incompatibilitat amb el pensament polític espanyol i, en definitiva, amb el projecte polític d’Espanya.
Vist des de Girona, crida l’atenció que sigui precisament aquest senyor que ens hagi d’alliçonar sobre allò que “no és viable” i allò que “no és raonable”. No és precisament de les persones més indicades per emetre certificats de viabilitat en aquest sentit. Cal tenir en compte que el mes de maig de 2010, Ecologistas en Acción va acusar el Sr. Martinez de ser un dels màxims i més directes responsables del monumental dispendi que va significar la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, projecte actualment tutelat pel Banc d’Espanya després de la seva condemna a un concurs de creditors degut a mil.lionaris impagaments a Montreal i a Cajasur. Precisament aquest grup ecologista va considerar “inviable” el faraònic i il·luminat projecte promogut pels socialistes des del govern de Castella la Manxa. Un projecte que, per cert, inicialment havia de dur el nom d’un gran il·luminat: Don Quixot. ¿El van canviar perquè la gent no fes l’associació entre il.luminats del segle XVI i els d’avui?
Efectivament, amb una de les pistes d’aterratge més llargues d’Europa però sense companyies que la vulguin utilitzar avui, l’aeroport de Ciudad Real (ara tancat) és una de les obres més poc “viables” i poc “raonables” que s’hagin construït a l’Estat espanyol en els darrers vint anys. El projecte, de cost 1.100 milions d'euros, inclús va comportar la fallida de la Caja Castilla-La Mancha. No podem oblidar que al Sr. Martinez se l’ha considerat un dels màxims impulsors d’aquest aeroport. Certament, ell va utilitzar la seva influència per convèncer les autoritats europees de la seva idoneïtat en contra dels arguments econòmics, ambientals i de sentit comú que des de la UE inicialment en desaconsellaven la construcció. El Sr. Martinez s’insereix directament en aquella categoria de polítics que l’actual Govern espanyol diu voler penalitzar a través de nova legislació que en persegueixi la irresponsabilitat i la malversació de fons públics en l’exercici del seu càrrec. Ja l’any 2010 el diari francès Le Monde va descriure el projecte com un “escàndol” i una “trista desviació de les finances públiques”.
Amb polítics com el Sr. Martinez, admirador d’Hugo Chavez, no ens hem d’estranyar d’aquest ús maldestre d’adjectius com “raonable” i “viable” en referència a projectes absolutament delirants. Per a ell era raonable que el TGV arribés a Ciudad Real divuit anys abans que a Barcelona. Era viable que Ciudad Real tingués un gegantí aeroport sense passatgers. Era raonable que s’hi fes una aportació de €140M de diners públics, a fons perdut, amb la intenció frustrada de mirar-lo de reanimar. Per a ell sembla que era raonable comprometre Caja Castilla-La Mancha amb un projecte tan desproporcionat com aquest, basat, com està, en el somni delirant de portar dos milions i mig de passatgers/l’any a un aeroport fantasma. Era viable invertir diner públic en projectes faraònics a la Meseta mentre que a Girona se la deixava amb una N-II sense desdoblar i a Catalunya sense connexions ferroviàries al seu principal port.
En vista del que considera viable i racional el Sr. Martínez en el passat, ¿perquè a algú li hauria de resultar avui convincent el que ara considera “inviable” i “poc raonable” aquest senyor? Per exemple, el fet d’emprar el català al Parlament europeu. En vista de la fiabilitat del criteri d’aquest inestable i irresponsable polític, ¿no caldria que consideréssim el seu veredicte contra el català com al millor dels avals per a la seva immediata adopció com a llengua oficial per part de la UE? No és cap deliri apuntar que és l’idioma que emprem a diari set milions i mig d’europeus, tres vegades més que no els viatgers que suposadament havien de visitar el seu aeroport en tot un any. Si algun dia l’eurodiputat Martínez diu que la independència de Catalunya no és “ni viable ni raonable”, també en prendrem bona nota.
Vist des de Girona, crida l’atenció que sigui precisament aquest senyor que ens hagi d’alliçonar sobre allò que “no és viable” i allò que “no és raonable”. No és precisament de les persones més indicades per emetre certificats de viabilitat en aquest sentit. Cal tenir en compte que el mes de maig de 2010, Ecologistas en Acción va acusar el Sr. Martinez de ser un dels màxims i més directes responsables del monumental dispendi que va significar la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, projecte actualment tutelat pel Banc d’Espanya després de la seva condemna a un concurs de creditors degut a mil.lionaris impagaments a Montreal i a Cajasur. Precisament aquest grup ecologista va considerar “inviable” el faraònic i il·luminat projecte promogut pels socialistes des del govern de Castella la Manxa. Un projecte que, per cert, inicialment havia de dur el nom d’un gran il·luminat: Don Quixot. ¿El van canviar perquè la gent no fes l’associació entre il.luminats del segle XVI i els d’avui?
Efectivament, amb una de les pistes d’aterratge més llargues d’Europa però sense companyies que la vulguin utilitzar avui, l’aeroport de Ciudad Real (ara tancat) és una de les obres més poc “viables” i poc “raonables” que s’hagin construït a l’Estat espanyol en els darrers vint anys. El projecte, de cost 1.100 milions d'euros, inclús va comportar la fallida de la Caja Castilla-La Mancha. No podem oblidar que al Sr. Martinez se l’ha considerat un dels màxims impulsors d’aquest aeroport. Certament, ell va utilitzar la seva influència per convèncer les autoritats europees de la seva idoneïtat en contra dels arguments econòmics, ambientals i de sentit comú que des de la UE inicialment en desaconsellaven la construcció. El Sr. Martinez s’insereix directament en aquella categoria de polítics que l’actual Govern espanyol diu voler penalitzar a través de nova legislació que en persegueixi la irresponsabilitat i la malversació de fons públics en l’exercici del seu càrrec. Ja l’any 2010 el diari francès Le Monde va descriure el projecte com un “escàndol” i una “trista desviació de les finances públiques”.
Amb polítics com el Sr. Martinez, admirador d’Hugo Chavez, no ens hem d’estranyar d’aquest ús maldestre d’adjectius com “raonable” i “viable” en referència a projectes absolutament delirants. Per a ell era raonable que el TGV arribés a Ciudad Real divuit anys abans que a Barcelona. Era viable que Ciudad Real tingués un gegantí aeroport sense passatgers. Era raonable que s’hi fes una aportació de €140M de diners públics, a fons perdut, amb la intenció frustrada de mirar-lo de reanimar. Per a ell sembla que era raonable comprometre Caja Castilla-La Mancha amb un projecte tan desproporcionat com aquest, basat, com està, en el somni delirant de portar dos milions i mig de passatgers/l’any a un aeroport fantasma. Era viable invertir diner públic en projectes faraònics a la Meseta mentre que a Girona se la deixava amb una N-II sense desdoblar i a Catalunya sense connexions ferroviàries al seu principal port.
En vista del que considera viable i racional el Sr. Martínez en el passat, ¿perquè a algú li hauria de resultar avui convincent el que ara considera “inviable” i “poc raonable” aquest senyor? Per exemple, el fet d’emprar el català al Parlament europeu. En vista de la fiabilitat del criteri d’aquest inestable i irresponsable polític, ¿no caldria que consideréssim el seu veredicte contra el català com al millor dels avals per a la seva immediata adopció com a llengua oficial per part de la UE? No és cap deliri apuntar que és l’idioma que emprem a diari set milions i mig d’europeus, tres vegades més que no els viatgers que suposadament havien de visitar el seu aeroport en tot un any. Si algun dia l’eurodiputat Martínez diu que la independència de Catalunya no és “ni viable ni raonable”, també en prendrem bona nota.
