Hola Ali. Benvingut al món i a Catalunya! D'entre tots els països d'Europa, has nascut en un país ben curiós. Un país ben diferent als que veuràs marcats en diferents colors a l'atles escolar que d'aquí uns anys veuràs a l'escola. Diferent perquè no gaudeix de les coses que normalment gaudeixen els països aquells. No sé si la gent que tindràs al teu voltant t'ho faran veure com una anomalia o com la cosa més normal del món, però et criaràs en un país marcat per moltes coses bones, però algunes de menys bones. Per exemple la hipocresia i certa resignació. A l'escola, i potser a la teva família, veuràs que el país té dos idiomes, que segurament et presentaran com els dos idiomes legítims i oficials del país. Aprèn-los els dos (quin remei!), més el dels teus pares i l’anglès, i serà enriquidor, però no creguis en cap moment de la teva vida (si és que les coses no canvien molt) que les dues llengües del país que t’ha vist néixer –Ali- tenen un mateix tracte i les mateixes possibilitats. Catalunya té un idioma d'arrel i tradició, la llengua catalana. És l'idioma que s'ha parlat en aquesta terra nostra durant mil anys. Però ho té tot en contra. Tot. El castellà és l'idioma privilegiat, el que gaudeix de tota una gamma de favors per imposar-se arreu. Quan puguis llegir i caminar, quan t'apropis a un quiosc, veuràs que quasi tot el que s'hi ven és en castellà. Sí, si tens sort, alguna tieta potser et farà subscriptora d'algun còmic en català que algun grup de dibuixants ocurrents i voluntariosos produeix quasi miraculosament. No podràs veure Disney Channel en català, el favorit dels nens i nenes com tu, i com a molt podràs ser sòcia del Club Super 3, si les retallades ho permeten. Aniràs veient (o potser no) que tot el que són avantatges per a un idioma són entrebancs per a l'altre. Si un dia aprens a engegar la ràdio i fas un repàs pel dial a l'àrea de Mollet, sentiràs desenes d'estacions de ràdio en castellà i, entremig, algun en català. Quan et portin al cinema, i l’any 2017 ja tindràs cinc anyets, per cada pel·lícula que puguis veure en català n'hi haurà desenes en castellà. I el més bo és que algú pretendrà dir-te que hi ha igualtat. O fins i tot que el català s'imposa! Aniràs veien que hi ha gent amb un acusat sentit de l'humor, que diuen coses que, com que fan riure, eviten que ens facin plorar que és que hauríem de fer.
Et diran que a l'actual mil·lenni en què has nascut no hi ha privilegis ni privilegiats. Però n'hi ha la tira. Hi ha un aristòcrata que és el rei d'Espanya. Aquest pot fer el que vulgui. Fa coses que si les fas tu, pagaràs molt car, però que quan les fa ell, encara l'aplaudeixen. Diuen que regna per tots per igual. Però no és cert. Ell regna per als castellans, i per a aquella part dels catalans que ja els va bé això dels privilegis. Potser perquè ells mateixos se'n beneficien. O potser perquè ja tenen el cervell xuclat per tres segles (o més) de dominació castellana a Catalunya. Una dominació que no tothom veu, però que és una gota malaia que no té altra finalitat que la de xuclar-nos el cervell, esprémer tot el que poden de la nostra riquesa i fer que perdem la nostra manera de ser. Als dos anys anteriors al teu naixement, això se'ls ha notat molt. Uns tribunals molt importants a Madrid han dictaminat (pràcticament durant la teva gestació) que els catalans no havíem de tenir poders per regir la nostra vida. Anul·laven i limitaven aquella aparença de poder que ens atorgaven d'altres lleis dels anys 70 i 80. Ara volen que siguem unes províncies qualssevol. Fins i tot, uns anys abans, van fer dir al seu rei que el castellà mai no s'havia imposat a ningú. Així de dolents arriben a ser. Tristament, veuràs com molta gent catalana, sobretot els joves, ignoren tot això. De tantes armes que tenen els que volen imposar la cosa espanyola a casa nostra, en tenen una que fa que els joves se sentin més còmodes parlant en castellà. Senten que el català és poc "autèntic". I és que les identitats poden arribar-ho a ser, de poc autèntics, quan han estat massacrats durant segles, prohibits durant dècades, i que després -i aquí ve la jugada mestra- que ningú ho expliqui als joves com tu.
De seguida et trobaràs amb una escola ben curiosa. Aviat ja no servirà per ensenyar la llengua del país, llengua que pateix condicions ben difícils, com t'he explicat abans, que és la funció que generalment tenen les escoles dels països. Aquí a les greus dificultats que té la llengua del país se li estan afegint de noves, com si el procés de desaparició del català com a eina social no acabés de ser prou ràpida per als que manen. Però recorda que vius en un país on les formes de domini de l'estat veí han estat curosament perfeccionades a través del temps. Fixa't que aquí passen coses que no passen gairebé enlloc més del món civilitzat. Per exemple, en teoria som un país ric (fa poc temps ens descrivien -no riguis ara- com una de les 4 locomotores de l'economia europea). Però en pocs anys, i degut a la fatídica política especuladora dels mandarins espanyols, tenim un 20-25% de catalans que viuen al llindar de la pobresa! I tot perquè tenim un dèficit fiscal brutal. Saps, aquest país cada dia s’assembla més als deus teus pares perquè tots dos són països d’emigració. Sí, molts catalans i gironins es veuren forçats a emigrar si volen prosperar. Per dir-te una altra cosa que ha passat ben darrerament, abans d'ahir per ser exactes, quan encara no havies trencat aigües, va ser nomenada Delegada del Govern espanyol a Catalunya una senyora que no usa mai la nostra llengua. Que no li ha interessat de fer-ho. Potser et semblarà normal. Però imagina't, Ali -aviat ho podràs fer- que a un país d'Europa nomenessin un delegat d'un país veí que no sabés l'idioma del país on l'envien. Seria considerat un greu insult, pots pujar-t'hi de peus. Perquè és insultant. Són del tipus de coses que quan passen al Tibet o a la Banya d'Àfrica, per exemple, conciten titulars a la premsa internacional més sensible. Però quan passen aquí, són vistes de la manera més normal. Com ho és el fet que un 10% de la riquesa que creem, els catalans, s'ho emportin a Madrid per fer-ne el que els rota, mentre que aquí ni acaben les carreteres que ens han promès fa anys. I és que les promeses espanyoles, Diana, ja aniràs veient, què t'explicaré jo ara.
Bé, Ali, no sé què portaran els propers anys. No has nascut en un moment gaire galdós. Però seràs molt benvingut. Necessitem braços i veus per moure tot això. Que tinguis sort, que les coses et vagin bé, prepara't molt perquè vénen corbes. M'agradaria molt que t'afegissis als qui volem fer d'aquest país un país lliure, un país respectat, un país on la infància sigui protegida i alegre, on no hi hagi violència de cap mena, i menys de gènere, on la banca fos ètica sempre, on s'abolissin les armes i el seu comerç i on la llibertat fos respectada. M'encantaria que algun dia diguessis ben alt i ben clar, com tants fills de Girona han fet al llarg dels anys, Visca Catalunya independent!
Et diran que a l'actual mil·lenni en què has nascut no hi ha privilegis ni privilegiats. Però n'hi ha la tira. Hi ha un aristòcrata que és el rei d'Espanya. Aquest pot fer el que vulgui. Fa coses que si les fas tu, pagaràs molt car, però que quan les fa ell, encara l'aplaudeixen. Diuen que regna per tots per igual. Però no és cert. Ell regna per als castellans, i per a aquella part dels catalans que ja els va bé això dels privilegis. Potser perquè ells mateixos se'n beneficien. O potser perquè ja tenen el cervell xuclat per tres segles (o més) de dominació castellana a Catalunya. Una dominació que no tothom veu, però que és una gota malaia que no té altra finalitat que la de xuclar-nos el cervell, esprémer tot el que poden de la nostra riquesa i fer que perdem la nostra manera de ser. Als dos anys anteriors al teu naixement, això se'ls ha notat molt. Uns tribunals molt importants a Madrid han dictaminat (pràcticament durant la teva gestació) que els catalans no havíem de tenir poders per regir la nostra vida. Anul·laven i limitaven aquella aparença de poder que ens atorgaven d'altres lleis dels anys 70 i 80. Ara volen que siguem unes províncies qualssevol. Fins i tot, uns anys abans, van fer dir al seu rei que el castellà mai no s'havia imposat a ningú. Així de dolents arriben a ser. Tristament, veuràs com molta gent catalana, sobretot els joves, ignoren tot això. De tantes armes que tenen els que volen imposar la cosa espanyola a casa nostra, en tenen una que fa que els joves se sentin més còmodes parlant en castellà. Senten que el català és poc "autèntic". I és que les identitats poden arribar-ho a ser, de poc autèntics, quan han estat massacrats durant segles, prohibits durant dècades, i que després -i aquí ve la jugada mestra- que ningú ho expliqui als joves com tu.
De seguida et trobaràs amb una escola ben curiosa. Aviat ja no servirà per ensenyar la llengua del país, llengua que pateix condicions ben difícils, com t'he explicat abans, que és la funció que generalment tenen les escoles dels països. Aquí a les greus dificultats que té la llengua del país se li estan afegint de noves, com si el procés de desaparició del català com a eina social no acabés de ser prou ràpida per als que manen. Però recorda que vius en un país on les formes de domini de l'estat veí han estat curosament perfeccionades a través del temps. Fixa't que aquí passen coses que no passen gairebé enlloc més del món civilitzat. Per exemple, en teoria som un país ric (fa poc temps ens descrivien -no riguis ara- com una de les 4 locomotores de l'economia europea). Però en pocs anys, i degut a la fatídica política especuladora dels mandarins espanyols, tenim un 20-25% de catalans que viuen al llindar de la pobresa! I tot perquè tenim un dèficit fiscal brutal. Saps, aquest país cada dia s’assembla més als deus teus pares perquè tots dos són països d’emigració. Sí, molts catalans i gironins es veuren forçats a emigrar si volen prosperar. Per dir-te una altra cosa que ha passat ben darrerament, abans d'ahir per ser exactes, quan encara no havies trencat aigües, va ser nomenada Delegada del Govern espanyol a Catalunya una senyora que no usa mai la nostra llengua. Que no li ha interessat de fer-ho. Potser et semblarà normal. Però imagina't, Ali -aviat ho podràs fer- que a un país d'Europa nomenessin un delegat d'un país veí que no sabés l'idioma del país on l'envien. Seria considerat un greu insult, pots pujar-t'hi de peus. Perquè és insultant. Són del tipus de coses que quan passen al Tibet o a la Banya d'Àfrica, per exemple, conciten titulars a la premsa internacional més sensible. Però quan passen aquí, són vistes de la manera més normal. Com ho és el fet que un 10% de la riquesa que creem, els catalans, s'ho emportin a Madrid per fer-ne el que els rota, mentre que aquí ni acaben les carreteres que ens han promès fa anys. I és que les promeses espanyoles, Diana, ja aniràs veient, què t'explicaré jo ara.
Bé, Ali, no sé què portaran els propers anys. No has nascut en un moment gaire galdós. Però seràs molt benvingut. Necessitem braços i veus per moure tot això. Que tinguis sort, que les coses et vagin bé, prepara't molt perquè vénen corbes. M'agradaria molt que t'afegissis als qui volem fer d'aquest país un país lliure, un país respectat, un país on la infància sigui protegida i alegre, on no hi hagi violència de cap mena, i menys de gènere, on la banca fos ètica sempre, on s'abolissin les armes i el seu comerç i on la llibertat fos respectada. M'encantaria que algun dia diguessis ben alt i ben clar, com tants fills de Girona han fet al llarg dels anys, Visca Catalunya independent!
