'Santos Torroella' 1 - 'Nyap Central' 0

Quan Foment va dir que marxava de Girona sense complir cap dels compromisos que havia pres amb l’anterior equip consistorial, els responsables de l'actual ja sabien que passaria tot el que patim ara.

ADIF marxarà sense fer-se càrrec de les despeses de recuperació de tot el que aquests sis anys d’obres ens han destrossat (ells en diuen zona “fora tanques”, nosaltres, Sant Narcís).

El consistori -govern i oposició- han fet els “escarafalls” mediàtics que els ha convingut, però el cert és que no han fet res per evitar que ens abandonin.

El que ho fa més indignant és que han pres al barri de Sant Narcís com a l’ostatge necessari per a les seves trifulgues polítiques.

Aquesta setmana comerciants i veïns del barri hem recollit signatures per demanar que ens soterrin el transformador de la plaça Montserrat (fora de les tanques i per tant –a partir d’ara- a càrrec del pressupost municipal) i fa unes setmanes vàrem haver d’insistir a demanar el soterrament dels contenidors en el mateix espai... es veu que per arreglar un espai de la “nova centralitat” de Girona ens hi hem de mirar molt cada cèntim invertit. I que hem de ser els que hi vivim els que hem de convèncer de la seva importància (per a l'equip de govern queden clares les prioritats).

Ja sé que aquestes despeses (sobretot urbanístiques) no son, ara mateix, tant urgents com ho són qualsevol actuació que faci més suportable, si es pot, la situació d’emergència social que vivim, però m'emprenya que els mateixos que ens fiscalitzen totes les propostes, ens refreguin per la cara la despesa de milions d’euros en un fons pictòric de dubtós reconeixement. (Si! la Santos Torroella!!)

L’historial dels nostres polítics em fa sospitar que buscaran una excusa que eviti la despesa que ells pensen supèrflua: la catalogació de l’edifici ( que no va ser impediment per fotre a terra els pisos que l’envoltaven quan els va interessar) sempre trobarà alguns veïns disposats a lluitar per protegir-lo... quan la realitat és que tornen a ser incapaços d’obligar a l’empresa elèctrica de torn (com ho van ser en el seu moment amb ADIF) a fer-se càrrec de l’obra com els correspon.

I ho faran, perquè ja ho han fet en un altre espai de les rodalies de la zona zero, el carrer Bisbe Sivillà hauria de ser una possibilitat d’obrir el barri, d’esponjar els carrers, potenciar el comerç, pacificar el trànsit i permetre la futura i tant necessària remodelació de l’avinguda Sant Narcís . En comptes d’explicar el projecte s’han estimat més buscar l’enfrontament amb els del “vengo a hablar de mi libro” puntual que tot ho atura. I continuarem tenint un cul de sac per vergonya seva.

Ara, si els veïns de Sant Narcís exigim que se'ns arregli el barri, ens volen fer sentir insolidaris amb la resta de la ciutat. Ens fan convèncer de la necessitat de cada argument, proposta, projecte, despesa. Nosaltres hem de promoure la informació i la participació ciutadana quan ells ens han demostrat que quan els interessa (i torno a referir-me a la Santos-Torroella) no cal argumentar. Només perquè és seva, la idea és bona .

I en aquesta manera de fer política hi perdem tots, i –en aquest cas- sobretot i principalment els de Sant Narcís , però també tots els gironins que es deixen enganyar amb uns pressupostos que permeten endeutar-nos (o que ho paguem amb la privatització d’un altre dret nostre, com és l’accés a l’aigua) per quatre quadres, però no per fer les obres pensant en la Girona del futur.

I és en aquest intent de pensar d’un cop globalment la Girona del futur –abans fins i tot de gastar un sol euro- que exigíem el Ple Extraordinari. Però ningú pensa que calgui. No s’ha mogut res, no han fet els deures (només han d'anar a Madrid a reclamar compromisos o deixar les coses clares i després, consensuar uns mínims totes les forces del consistori) amb la secreta esperança que mantenir-nos distrets amb "petites batalletes" que ens desgastin i ens llangueixin...

El secret és que –en aquesta situació- nosaltres ens hi llevem cada dia, ells –potser- aviat ja no.