No us ha passat mai que, quan els responsables d'un projecte no foten res de res, els que anem tot darrera ens acabem apagant?
Doncs, per aquí, ens passa...
Darrerament em costava molt escriure amb la periodicitat acostumada els articles d’opinió... No ho entenia fins que m’he adonat que, en realitat, em passo els dies “esperant” que passin “coses”. L’actual govern ha elevat la política del “qui dia passa, any empeny” a categoria d’art.
Han agafat el vici d’explicar els seus projectes a cop de roda de premsa (això sí, sempre tenint cura d’avisar als que diran que ja ho sabíem -com si això els legitimés i ens en fes corresponsables- amb un mínim d’anterioritat). I és clar, ens trobem esperant si allò a què es comprometen, acaba passant. Al final, no fan ni deixen fer.
I així, els de Sant Narcís esperem la remodelació de la Plaça Ermessenda, la redistribució de les zones blaves, la reconstrucció de l’arc de la plaça, l’estació de la Girocleta, la remodelació de l’avinguda, la poda dels arbres, el pla de dinamització comercial , l’ampliació del centre cívic, més equipaments socials, culturals i esportius, l’arranjament de les voreres, la millora de l’enllumenat, la renovació dels contenidors, la reordenació de la L5 i col·locació de marquesines ... i és clar, la recuperació del barri -post arribada de l’AVE- (sí! del barri!! No només de la zona zero! O es pensen que ja hem oblidat el carrer Alacant, l’Oviedo, l’escola Cassià Costal? I que hi ha el compromís d’un Pla Especial per a la totalitat del barri per als propers anys?).
I mentre esperem, les nostres propostes són sistemàticament arraconades per la "imminència" d’una de pròpia que poques vegades supera “l’estudi previ”.
La nostra aportació sempre queda, de cara a la galeria , com una contesta (o crítica) a la proposta presumptament consensuada inicialment .
Els nostres esforços per tenir informació i saber, per poder opinar i participar, han estat silenciats: ni les audiències, ni els fòrums, ni les oficines d’atenció als afectats, ni els programes informatius, ni tan sols la participació als plens els mereixen la consideració de l’esforç que ens representa a molts, ni de la sort que els representa a ells tenir veïns disposats a donar-los un cop de mà. No volem ser “Astèrixs”, el “Barrufets rondinaires” ni “líders veïnals”. Ni tenim cap mena d’aspiració personal en la seva "carrera" política.
Jo tinc la sort de ser al capdavant d’una associació de veïns que ens estimem el barri i que hi deixem la pell per fer-ne el millor barri del món, i per aquesta raó ens hem mantingut ferms en la denúncia, tant del que passa com -sobretot- del que no passa.
No som l’enemic a batre. I sovint ens hi sentim, ens hi fan sentir. Només som una veueta que els recorda que es van deixar l’empenta a l’oposició.
Alerta! La desídia s'encomana...
