TAV merda: punt i final!

Quina merda de país! Ens destrossen l'entorn i la llar, ens roben, ens menystenen, i encara ens demanen que somriem a la foto!

Dimarts 8 vindran totes les personalitats (?) possibles a inaugurar el TAV.
Que vinguin, que somriguin, que se'ns pixin a la cara ... i que marxin!
Que facin per un dia d'allò que són: CUCS, que passaran per la ciutat que han trinxat d'amagat i a corre-cuita per sota terra!!!

Ja sé que l'endemà als "seus" diaris només sortiran les fotos d'uns cràpules somrients i d'uns llepes aplaudint... i només en alguns casos, potser, alguna foto dels molts ciutadans que voldran mostrar el seu descontentament vestits de negre.
Però igual que em faria vergonya haver sortit al carrer per celebrar l'entrada dels "nacionals" aquell 1939 (encara que fos per no aixecar sospites), penso que l'única resposta que es mereixen els seus hereus és el menyspreu i la ignorància.

He decidit que no hi aniré! Ni a veure'ls ni a que em vegin!!

I que aquest serà dels darrers comentaris que faré d'una batalla perduda. Dignament!, però perduda. Ja sé que no es porta, ja sé que no és el més habitual, però ens cal reconèixer la derrota en el precís moment que s'esdevé.
Hem perdut un Parc, una oportunitat de reescriure plegats el futur de Girona.
I sobretot hem perdut ser ciutat!! Mentre uns veïns hem patit les incomoditats d'unes obres i el menyspreu del qui les feia i del qui ens havia de protegir, la resta de la ciutat -la que ara plora per la evidència de l'engany- ens ha oblidat pensant només en el futur millor que mals polítics de tots els colors els prometien!

La tasca de l'AAVV durant tots aquests anys ha estat fer evident el nostre descontentament i les nostres pors, i exigir als nostres representants que ens informin i ens defensin.
De la nostra feina n'han sortit les Audiències, els fòrums, les reunions informatives, els processos participatius i l'oficina municipal d'atenció als afectats.
Qui ho negui, senzillament, menteix!
Per això, i només per això, estic content de la feina feta.
Ara, pertoca a cada gironí -i sobretot als santnarcisencs- fer-ne l'ús que els plagui.

Decebut de molts polítics de molts colors, fastiguejat pels sous que reben per no fer res i per l'alt preu que ens ha tocat pagar als afectats (salut, llar, negoci, temps, il.lusions...) he decidit no tornar a reunir-m'hi per parlar d'aquest tema.

No plego (si no em pleguen o m'ho demanen) de les meves responsabilitats al capdavant de l'AV (què més voldrien alguns!).
Orgullós de tota la gent que hi col·labora en cadascuna de les moltes activitats que fem al cap de l'any i agraït a tots els qui ens han donat suport tot aquest temps, vull dedicar el meu preciós temps al barri on visc (i ara treballo) exigint el respecte i les compensacions que molts ens han negat.