Ara és l'hora dels valents!

La setmana passada vàrem celebrar la segona Audiència Pública del projecte ferroviari de Girona. Només a uns pocs ens va decebre la poca assistència de gironins a l'acte (es veu que als que manen ara ja els està bé no tenir qui pugui recordar, i als que manaven abans no tenir qui recordi) , però a aquests mateixos pocs ens va enorgullir la participació activa ( i activista) dels assistents. Estic content de ser de les entitats que vàrem obligar a què es convoquessin aquests espais. El temps ens ha donat la raó i hem fet sentir la veu dels veritables protagonistes: els veïns.

L'argumentació de la "Mesa d'Entitats per la Participació Ciutadana" (en representació de moltes entitats de la ciutat) ha estat posar els interessos dels ciutadans per davant dels d'un suposat "projecte de progrés de Girona".
I la gran esperança de la unitat política per defensar els nostres interessos cau, cada cop més, en un sac foradat... mentre la CUP i ICV es posicionen favorablement a consultar a la ciutadania (prèviament) informada, PSC i PP continuen posant el projecte (faraònic i megalòman) per davant de les persones.
A l'audiència es va fer evident que no cal demanar-los unitat. El que cal és sumar i tirar endavant. I ens cal convèncer a qui té la potestat de decidir! CiU té ara una oportunitat de fer política en majúscula.

Els demanem informació i lideratge i ens donen copets a l'esquena. (i ja n'estem tips, farts, fastiguejats! de la condescendència!)
Els demanem que sense pressupost ni comencin i ens diuen que cal esperar...( esperar què? que es confirmi la deslleialtat anunciada?)
Els demanem que ens expliquin el com i ens continuen castigant amb el (seu) per què!

Ara és l'hora dels valents! Ara és l'hora dels veïns, dels que hem patit sols unes obres que ni enteníem ni ens han explicat, i dels que davant la manca de concretament i "els sopars de duro" sabem que amb la situació econòmica i política actual res no podem esperar d'un govern espanyol que ens demostra cada dia que ni vol ni en té ganes.
Ara ens hem de fer sentir! Volem que ens tinguin en compte, que ens ho expliquin bé! Que ens deixin valorar si el preu que paguem ens compensa, que ens deixin decidir què volem fer els propers vint anys de la nostra vida.
Que qui ens demana confiança sigui realment digne d'aquesta responsabilitat, que qui ha de decidir vulgui i pugui saber realment la nostra opinió...

No ens fem trampes... ara per ara, demanar informació, responsabilitat i opinió, és ser valent... molt valent!! Ens havien acostumat a girar al ritme de la roda, i ja els anava molt bé... Ara que hem decidit decidir i exigir que ens hi ajudin informant-nos, ens caldrà treballar molt per explicar i saber explicar que ara ja tenim un pla B! (Que ho aturin fins que sigui econòmicament possible, i que paguin la recuperació dels espais perduts!)

Que no ens diguin que "possiblement", "si tot va bé" , "el nas em diu"... Estem parlant de deu (quinze?) anys de les nostres vides, dels nostres negocis, les nostres cases, els nostres carrers, de la nostra salut!