Escoltant les declaracions dels polítics pel que fa al projecte ferroviari de Girona, m’ofega una profunda tristesa.
Les disputes polítiques tornen a pesar més que les necessitats i demandes veïnals.
Després de suportar quatre anys d’obres amb el total menysteniment del govern municipal i de la oposició, ens trobem que, davant la certesa que el projecte ferroviari s’aturarà (temporalment, que en codi Foment vol dir durant moooolts anys) sense haver fet la fase II (soterrament del tren convencional) ni la III (desmantellament del vial elevat) alguns partits centren totes les forces a acusar als contraris de ser-ne el responsable.
És immensament patètic que, sortint d’una reunió convocats pel senyor Alcalde, (amb els portaveus municipals i diputats, senadors i parlamentaris gironins de totes les formacions –on van brillar per l’absència noms il.lustres fins fa poc responsables municipals i l’actual “megaregidor” responsable del projecte- el suposat “front comú” per defensar el projecte a Madrid duri tant sols l’instant que tarden uns i altres a posar-se davant dels micros i grabadores dels periodistes.
Quatre anys de silencis culpables. Quatre anys de no-oposició necessària, irresponsable i submisa als designis de les “sigles mare” del Ministeri de torn . Quatre anys fent-nos creure que qualsevol dubte era traïció (quan els traïdors a la nostra confiança han estat els polítics)
Pels veïns han estat quatre anys d’obres molestes, perilloses i (tot i tenir-les a sota casa) desconegudes. Quatre anys de repetir les mateixes preguntes, les mateixes exigències i les mateixes pors. Pors i rumors que han acabat esdevenint reals. Quatre anys sense entendre com, a part de demanar-nos paciència i agrair-nos l’esforç, l’ajuntament no ha fet cap gest de complicitat i suport cap als més directament afectats.
Els nostres representants polítics continuen posant la lleialtat i obediència de partit per davant de la de ciutat.
S’estimen més continuar fent el ridícul embolicats en disputes de responsabilitats passades i ens tornen a deixar als ciutadans al marge.
I els veïns no estem disposats a quedar-nos al marge vuit o deu anys més. No sense posar sobre la taula mecanismes de participació, mecanismes d’informació i mecanismes de gestió de les compensacions, indemnitzacions i reposicions negades fins ara.
Que ens quedi clar: sigui quina sigui la decisió del ministeri de Foment, els veïns perdem.
Si les obres continuen amb el soterrament del tren convencional, tindrem cinc o sis anys més d’obres EN SUPERFÍCIE! (Molt més molestes i perilloses que les del TAV) a afegir els que pugui tardar tenir el projecte fet ( o modificat).
Si les obres no continuen per manca de pressupost, ja ens podem preparar a una quinzena llarga d’anys amb la ciutat empantanegada.
No per ja dit és menys cert: ens han aixecat la camisa !
