La salut mental ha deixat de ser un tema tabú i finalment se’n parla obertament i sense estigmes. Tanmateix aquesta evolució també ha anat acompanyada de noves eines que poden acabar desembocant en algun tipus d’afecció mental. Un exemple d’això són les xarxes socials, on moltes persones s’hi cabussen durant hores a diari.
Aquesta finestra on ensenyem a familiars, amics i desconeguts el que fem, som o pensem s’ha convertit també en un arma de doble tall. Joves i no tant joves cauen a través de les seves publicacions o les d’altres en importants problemes de salut com ara trastorns de conducta alimentària, depressió, pensaments suïcides o, els més habituals, pèrdua de percepció de la realitat o trastorns d’oposició desafiant.
Cada dia són més els casos de persones que mitjançant els filtres d’Instagram o TikTok presenten una imatge seva que no és real, que els porta a enfrontar-se amb el seu “jo” fora de les xarxes, generant una fòbia a les relacions anàlogues.
Aquesta limitació a la vida virtual comporta també una manca d’estímuls, ja que tot es limita a una pantalla. En alguns casos deriva doncs en trastorns d’oposició, buscant el conflicte a través de les xarxes discutint amb altres, inventant disputes o creant perfils falsos on vomitar la ira sobre els demès (coneguts popularment com trolls).
Malauradament el dany que aquestes persones s’afligeixen sobre elles mateixes també el projecten contra els altres, ampliant l’àrea d’agressió. Comentaris fora de lloc, insults, assetjament, canvis d’humor sobtats, crides d’atenció,… són només alguns exemples del que fan.
La solució no és fàcil i encara estem a les beceroles però potser, el més sensat, seria prohibir les xarxes socials a aquestes persones o supervisar-ne l’ús mitjançant un professional de la salut combinat amb teràpia. Si a un alcohòlic no li convé beure a ells segurament tampoc els convé “donar likes” o publicar reels.
