El film s'estrena de forma exclusiva a Girona després de presentar-se al Festival de Cinema de Sant Sebastià, on va tenir una bona acollida. I no és casualitat. El director ha explicat que Girona és una ciutat que "sempre l'ha tractat bé" i ha recordat que la pel·lícula "Soldados de Salamina" va estar en cartellera durant un any, cosa que ara seria "impossible", segons ha reconegut ell mateix.
La pel·lícula, que ha comptat amb un baix pressupost, és una "petita joia" que "costarà de vendre" perquè no té un perfil comercial, segons ha explicat el director, que considera que per això es mereixia mostrar-se en una ciutat que també és una "petita joia". Davant el perill que es convertís en una "pel·lícula de festivals", ja que va captar l'interès de varis programadors, el madrileny va decidir que calia fer una promoció "petita" amb llocs "que s'estima" i on hi ha espectadors que van a veure un tipus de cinema "diferent" que busquen "excitar" el seu "cervell" i no van acompanyats d'una gran campanya comercial.
Una pel·lícula "personal" i històrica
La història se situa el 18 de juliol de 1987 a Madrid, un dia calorós que ve marcat per la trobada entre Miguel (José Sacristán), un veterà articulista, temut i respectat, amb una jove estudiant de Periodisme, Ángela (María Valverde) i admiradora seva, en un cafè de la ciutat. El que ha de ser una trobada per conèixer-se millor es converteix en una lluita entre el desig, la inspiració, el talent i les perspectives professionals, en una jornada molt particular on es veuen obligats a estar junts per culpa d'una situació absurda.
El que narra aquesta pel·lícula, segons Trueba, és un "enfronatament generacional" entre l'escriptor, que representa aquella generació d'intel·lectuals que van sobreviure al franquisme i que van participar en la transició, i la noia que encarna la generació de joves que sentien una mena de "frustració" perquè els semblava que era molt díficil estar a l'alçada de persones que havien participat en el canvi i que havien deixat un país aparentment perfecte. "El 87 jo era com María Valverde, un estudiant de primer de Periodisme que sentia una admiració i alhora una visió crítica per les grans figures de la premsa nacional i que avui seria impossible de trobar", assenyala Trueba.
Tot i que el 1987 no és una data històrica com el 23-F o el 20-N, sí que va ser un any en què van canviar moltes coses -l'entrada al mercat comú, un any després de formar part de l'OTAN, etc- i que es va viure una sensació de "satisfacció", de que tot anava bé, però que després es va veure que "no era real". Segons el director, "som el resultat d'aquell moment" del final de la transició, que va desencadenar amb el "cinisme" del món occidental, on el diner i l'èxit ho eren tot i que ha acabat amb el "malestar" que sent la societat actual.
Personatges amb "caràcter" d'aquella època
L'actor José Sacristán és una figura "icònica" del cinema de la transició a qui David Trueba va aconsellar que s'inspirés amb la personalitat de Fernando Fernán Gómez, amic i company de repartiment, per donar vida a Miguel. "Volia que fos desagradable en determinats moments, difícil, que parlés de forma sarcàstica", per tal que l'espectador pogués sentir la "incomoditat" que es vivia en aquella època. Personatges com Fernán Gómez o Paco Umbral formaven part d'una generació que no volien caure simpàtics a la gent, a diferència del que passa amb els famosos d'ara, explica Trueba.
Eren uns altres temps, assenyala el director, que ha volgut plasmar amb una "personalitat" i un "caràcter" concret dels personatges, sense la "cosmètica" de l'època que va associada a aspectes com el vestuari o els cotxes."L'espectador ha de veure que la història parla del passat i per això hi ha un context històric al començament" amb portades de diaris i els titulars de la ràdio.
Un equip molt reduït
El rodatge es va fer en ple mes d'agost al centre de Madrid i va comptar amb un equip molt reduït, 4 persones a l'equip tècnic i els dos actors principals. Va ser una "experiència molt especial" i una oportunitat per treballar el cinema "en la puresa total", apunta Trueba, que sempre va pensar que el guió era per una pel·lícula i per tant descarta que es converteixi en novel·la.
Els diàlegs també inclouen cites i frases de personatges rellevants com ara Josep Pla. Vázquez Montalbán o Paco Umbral, i explica que no li ha costat "posar les idees" i les paraules en boca dels personatges. El director també ha reconegut que és un ferm defensor de la força de la paraula i ha lamentat que al cinema d'avui hi hagi una falta de discurs intel·lectual, on les imatges tenen tot el protagonisme.
L'acte de presentació d'aquest dimarts, ha comptat amb la presència de l'escriptor i propietari de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, als cinemes Ocine de Girona, on aquest vespre es farà una sessió especial. A partir del 18 de novembre es podrà veure a aquest cinema durant una setmana.
'Madrid, 1987' arribarà de forma oficial als cinemes a partir del febrer del 2012, a Madrid i Barcelona.
La pel·lícula, que ha comptat amb un baix pressupost, és una "petita joia" que "costarà de vendre" perquè no té un perfil comercial, segons ha explicat el director, que considera que per això es mereixia mostrar-se en una ciutat que també és una "petita joia". Davant el perill que es convertís en una "pel·lícula de festivals", ja que va captar l'interès de varis programadors, el madrileny va decidir que calia fer una promoció "petita" amb llocs "que s'estima" i on hi ha espectadors que van a veure un tipus de cinema "diferent" que busquen "excitar" el seu "cervell" i no van acompanyats d'una gran campanya comercial.
Una pel·lícula "personal" i històrica
La història se situa el 18 de juliol de 1987 a Madrid, un dia calorós que ve marcat per la trobada entre Miguel (José Sacristán), un veterà articulista, temut i respectat, amb una jove estudiant de Periodisme, Ángela (María Valverde) i admiradora seva, en un cafè de la ciutat. El que ha de ser una trobada per conèixer-se millor es converteix en una lluita entre el desig, la inspiració, el talent i les perspectives professionals, en una jornada molt particular on es veuen obligats a estar junts per culpa d'una situació absurda.
El que narra aquesta pel·lícula, segons Trueba, és un "enfronatament generacional" entre l'escriptor, que representa aquella generació d'intel·lectuals que van sobreviure al franquisme i que van participar en la transició, i la noia que encarna la generació de joves que sentien una mena de "frustració" perquè els semblava que era molt díficil estar a l'alçada de persones que havien participat en el canvi i que havien deixat un país aparentment perfecte. "El 87 jo era com María Valverde, un estudiant de primer de Periodisme que sentia una admiració i alhora una visió crítica per les grans figures de la premsa nacional i que avui seria impossible de trobar", assenyala Trueba.
Tot i que el 1987 no és una data històrica com el 23-F o el 20-N, sí que va ser un any en què van canviar moltes coses -l'entrada al mercat comú, un any després de formar part de l'OTAN, etc- i que es va viure una sensació de "satisfacció", de que tot anava bé, però que després es va veure que "no era real". Segons el director, "som el resultat d'aquell moment" del final de la transició, que va desencadenar amb el "cinisme" del món occidental, on el diner i l'èxit ho eren tot i que ha acabat amb el "malestar" que sent la societat actual.
Personatges amb "caràcter" d'aquella època
L'actor José Sacristán és una figura "icònica" del cinema de la transició a qui David Trueba va aconsellar que s'inspirés amb la personalitat de Fernando Fernán Gómez, amic i company de repartiment, per donar vida a Miguel. "Volia que fos desagradable en determinats moments, difícil, que parlés de forma sarcàstica", per tal que l'espectador pogués sentir la "incomoditat" que es vivia en aquella època. Personatges com Fernán Gómez o Paco Umbral formaven part d'una generació que no volien caure simpàtics a la gent, a diferència del que passa amb els famosos d'ara, explica Trueba.
Eren uns altres temps, assenyala el director, que ha volgut plasmar amb una "personalitat" i un "caràcter" concret dels personatges, sense la "cosmètica" de l'època que va associada a aspectes com el vestuari o els cotxes."L'espectador ha de veure que la història parla del passat i per això hi ha un context històric al començament" amb portades de diaris i els titulars de la ràdio.
Un equip molt reduït
El rodatge es va fer en ple mes d'agost al centre de Madrid i va comptar amb un equip molt reduït, 4 persones a l'equip tècnic i els dos actors principals. Va ser una "experiència molt especial" i una oportunitat per treballar el cinema "en la puresa total", apunta Trueba, que sempre va pensar que el guió era per una pel·lícula i per tant descarta que es converteixi en novel·la.
Els diàlegs també inclouen cites i frases de personatges rellevants com ara Josep Pla. Vázquez Montalbán o Paco Umbral, i explica que no li ha costat "posar les idees" i les paraules en boca dels personatges. El director també ha reconegut que és un ferm defensor de la força de la paraula i ha lamentat que al cinema d'avui hi hagi una falta de discurs intel·lectual, on les imatges tenen tot el protagonisme.
L'acte de presentació d'aquest dimarts, ha comptat amb la presència de l'escriptor i propietari de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, als cinemes Ocine de Girona, on aquest vespre es farà una sessió especial. A partir del 18 de novembre es podrà veure a aquest cinema durant una setmana.
'Madrid, 1987' arribarà de forma oficial als cinemes a partir del febrer del 2012, a Madrid i Barcelona.
