La temàtica és religiosa en totes tres obres. Representen el martiri de Sant Esteve, Maria Magdalena i Sant Jacint amb la Verge i el Nen.
Les obres formen part d'un conjunt d'onze pintures sobre tela que decoraven les capelles de la banda nord de la catedral de Girona.
Estat de conservació
Les pintures s'havien deteriorat bàsicament pel pas del temps. De les alteracions destaquen l'atac d'insectes xilòfags a la fusta dels bastidors, que provocava el seu afebliment; la deformació de les teles, i l'acumulació d'una gran quantitat de pols, tant en la superfície pictòrica com en el revers de les teles.
La pols actua com a captadora d'humitat i això afavoreix la degradació de la tela del suport i afebleix l'adhesió dels diferents estrats, com són les capes de preparació i pictòrica, i provoca despreniments d'aquests estrats.
Aquest efecte era especialment evident en el quadre que representa Maria Magdalena. En aquesta obra, la part inferior del suport estava molt degradada i havia perdut les seves propietats físiques de resistència, i, en conseqüència, la seva qualitat de suport. A més, la major part de la pintura d'aquesta zona s'havia perdut.
En el cas del Martiri de Sant Esteve, la principal problemàtica eren en els nombrosos estrips de la tela que es repetien regularment en sentit horitzontal, la qual cosa va fer sospitar que l'obra havia estat enrotllada i aplanada temps enrere.
El mal estat del suport era també la principal problemàtica de l'obra Sant Jacint amb la Verge i el Nen, ja que presentava nombrosos talls coberts per pedaços antics i importants deformacions.
Procés de conservació-restauració
El procés de conservació i restauració s'ha basat en el criteri de la mínima intervenció i el màxim respecte a la integritat de l'obra, amb l'objectiu d'aportar a les obres la màxima estabilitat i millorar la lectura de la pintura.
Els treballs de restauració s'han centrat principalment en la consolidació del suport. En tots tres casos els estrips s'han unit mitjançant la tècnica d'adhesió fil a fil, i s'han reforçat amb fils pont perpendiculars als talls. Aquest sistema permet preservar en tot moment la integritat del suport i deixa al descobert tota la informació del revers original de l'obra per a posteriors estudis.
Un cop consolidat el suport i eliminades les deformacions, les tres teles s'han muntat en nous bastidors, ja que els antics estaven molt afeblits i tenien els llistons trencats, per un atac generalitzat d'insectes xilòfags i per un excés d'humitat.
Pel que fa a l'anvers de les obres, s'ha fixat puntualment la capa de preparació i la pictòrica, en aquelles zones amb risc de despreniments i, posteriorment, s'ha dut a terme la neteja de la superfície, que ha consistit a retirar la pols superficial i la capa desigual de vernís esgrogueït, que mostrava emblanquinament, especialment a la part inferior de les obres, la més malmesa per la humitat.
Finalment, s'ha fet l'anivellament i la reintegració cromàtica de les llacunes de capa de preparació i capa pictòrica, i s'ha aplicat una capa homogènia de vernís.
A més de la tela, també s'ha fet una intervenció als marcs. Aquests presentaven alguns problemes d'estructura, amb atac d'insectes xilòfags i pèrdues de pintura, en especial el de Maria Magdalena. Els marcs s'han desinsectat, s'ha consolidat la seva estructura i s'ha netejat químicament la superfície.
Les obres formen part d'un conjunt d'onze pintures sobre tela que decoraven les capelles de la banda nord de la catedral de Girona.
Estat de conservació
Les pintures s'havien deteriorat bàsicament pel pas del temps. De les alteracions destaquen l'atac d'insectes xilòfags a la fusta dels bastidors, que provocava el seu afebliment; la deformació de les teles, i l'acumulació d'una gran quantitat de pols, tant en la superfície pictòrica com en el revers de les teles.
La pols actua com a captadora d'humitat i això afavoreix la degradació de la tela del suport i afebleix l'adhesió dels diferents estrats, com són les capes de preparació i pictòrica, i provoca despreniments d'aquests estrats.
Aquest efecte era especialment evident en el quadre que representa Maria Magdalena. En aquesta obra, la part inferior del suport estava molt degradada i havia perdut les seves propietats físiques de resistència, i, en conseqüència, la seva qualitat de suport. A més, la major part de la pintura d'aquesta zona s'havia perdut.
En el cas del Martiri de Sant Esteve, la principal problemàtica eren en els nombrosos estrips de la tela que es repetien regularment en sentit horitzontal, la qual cosa va fer sospitar que l'obra havia estat enrotllada i aplanada temps enrere.
El mal estat del suport era també la principal problemàtica de l'obra Sant Jacint amb la Verge i el Nen, ja que presentava nombrosos talls coberts per pedaços antics i importants deformacions.
Procés de conservació-restauració
El procés de conservació i restauració s'ha basat en el criteri de la mínima intervenció i el màxim respecte a la integritat de l'obra, amb l'objectiu d'aportar a les obres la màxima estabilitat i millorar la lectura de la pintura.
Els treballs de restauració s'han centrat principalment en la consolidació del suport. En tots tres casos els estrips s'han unit mitjançant la tècnica d'adhesió fil a fil, i s'han reforçat amb fils pont perpendiculars als talls. Aquest sistema permet preservar en tot moment la integritat del suport i deixa al descobert tota la informació del revers original de l'obra per a posteriors estudis.
Un cop consolidat el suport i eliminades les deformacions, les tres teles s'han muntat en nous bastidors, ja que els antics estaven molt afeblits i tenien els llistons trencats, per un atac generalitzat d'insectes xilòfags i per un excés d'humitat.
Pel que fa a l'anvers de les obres, s'ha fixat puntualment la capa de preparació i la pictòrica, en aquelles zones amb risc de despreniments i, posteriorment, s'ha dut a terme la neteja de la superfície, que ha consistit a retirar la pols superficial i la capa desigual de vernís esgrogueït, que mostrava emblanquinament, especialment a la part inferior de les obres, la més malmesa per la humitat.
Finalment, s'ha fet l'anivellament i la reintegració cromàtica de les llacunes de capa de preparació i capa pictòrica, i s'ha aplicat una capa homogènia de vernís.
A més de la tela, també s'ha fet una intervenció als marcs. Aquests presentaven alguns problemes d'estructura, amb atac d'insectes xilòfags i pèrdues de pintura, en especial el de Maria Magdalena. Els marcs s'han desinsectat, s'ha consolidat la seva estructura i s'ha netejat químicament la superfície.
