L'Audiència de Girona ha absolt un acusat que s'enfrontava a una pena de 15 anys de presó per abusar reiteradament de la fillastra menor d'edat. La fiscalia i l'acusació particular sostenien que els tocaments van començar l'any 2004, quan la petita tenia 9 anys, i van "augmentar progressivament tant en freqüència com en intensitat" fins a arribar a penetracions quan tenia entre 13 i 15 anys. Segons les acusacions, els atacs van ser freqüents fins que la víctima va complir els 21, i més tard va denunciar els fets. La sentència conclou que no hi ha proves que acreditin els presumptes abusos quan era menor de 16 anys i que els missatges que s'enviaven porten a "no descartar l'existència d'una relació sexoafectiva consentida i oculta".
La fiscalia l'acusava d'un delicte continuat d'abús sexual a menor de 13 anys i d'un delicte continuat d'abús sexual amb penetració i sol·licitava 10 anys de presó. L'acusació particular va elevar la petició a 15 anys i la defensa, encapçalada pel lletrat Óscar Álvarez, demanava l'absolució.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Antonia Godia, recull que l'acusat va tenir una relació de parella amb la mare de la víctima durant dotze anys i que va assumir el rol de "figura paterna" amb la menor. Al llarg dels anys, la família va viure a diverses poblacions de Múria i finalment es va instal·lar a Lloret de Mar (Selva).
El tribunal conclou que no s'ha provat que l'acusat comencés a fer tocaments a la menor l'any 2004, quan la nena tenia 9 anys, ni que fos una conducta "que es repetís en múltiples ocasions" fins que va complir els 13. Segons l'Audiència, les proves tampoc acrediten que els episodis "augmentessin progressivament tant en freqüència com en intensitat" arribant a penetracions quan la menor tenia entre 13 i 15 anys.
"No s'ha provat que, des del juliol del 2011, quan la menor tenia 15 anys, fins a l'any 2016, quan en tenia 21, fos a Múrcia o a Lloret de Mar, l'acusat mantingués amb ella, sense la seva anuència, relacions sexuals íntimes", conclou la sentència.
Al llarg de 25 pàgines, la secció quarta desgrana els indicis i les proves desplegats al judici i resol que no s'han pogut provar els tocaments i abusos reiterats des que la menor tenia 9 anys fins als 17.
En aquest sentit, el tribunal lamenta no haver pogut comptar amb informes o testificals dels pediatres i psicòlegs que van atendre la menor al llarg d'aquells anys i remarca que els professionals que l'han tractat més recentment no han pogut acreditar que el seu patiment psicològic "derivi de les conductes descrites comeses per l'acusat": "El mateix dictamen pericial conclou que el dany psicològic de la víctima, emmarcat en un trastorn d'adaptació ansiós de caràcter moderat, no és possible imputar-lo directament als abusos sexuals objecte d'enjudiciament, detectant-se i mencionant-se diversos factors estressants que podrien ser-ne l'origen".
"Incestuosa i consentida"
"L'absència al quadre probatori d'elements objectius de pes que dotin de fiabilitat el relat de la víctima se suma a la versió de descàrrec apuntada per l'acusat", argumenta la sentència que remarca que el processat ha al·legat, tant a la sala de vistes com a instrucció, que havia mantingut una "relació incestuosa i consentida" amb la menor des del 2012, quan ella tenia 17 anys. "Per més repulsió que ens pugui merèixer aquesta relació, està apuntalada per un testimoni que situa la notícia de la relació l'any 2013 i que va observar l'any 2015 la convivència i les mostres d'afecte marital entre els dos", ressalta el tribunal.
A més, l'Audiència també analitza captures de pantalla de missatges de Whatsapp, converses de Messenger i cartes escrites des de la presó aportats a la causa. Són "converses on proclama el seu amor cap a la víctima referint l'acusat l'existència entre els dos de trobades i pràctiques sexuals, però indicant que sempre van passar a partir dels 16-17 anys d'ella". L'Audiència assenyala que no hi cap rastre a les comunicacions de reconeixement d'episodis anteriors a l'edat legal de consentiment.
En aquests missatges, l'acusat li diu a la víctima "ets la meva filla, amiga, amant, i això no ho canviarà ningú". Per això, i tot i que la sentència subratlla que no ha detectat cap indici d'ànim de perjudicar l'acusat en la declaració de la víctima, el tribunal considera que no hi ha proves "que dotin la versió de la denunciant de la fiabilitat necessària" per dictar una sentència condemnatòria: "Es pot inferir, o com a mínim no descartar, l'existència entre els interlocutors dels missatges d'una relació sexoafectiva consentida i oculta als ulls dels altres".
La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.
