Un actor, un barber, un professor de matemàtiques i un enterramorts són els quatre protagonistes de l'obra 'Els Jugadors'. Quatre homes cinquantenaris que troben en la partida un espai on parlar de la seva quotidianitat, i compartir la seva existència insatisfactòria.
Les misèries de la seva vida professional passada, un present sense al·licients i un futur incert enmig d'una societat canviant i en crisi són els ingredients d'aquesta "història petita", en paraules de Miró, que condueix a un desenllaç sorprenent, gairebé com una llicència teatral de l'autor.
'Els jugadors' és la primera producció del nou Lliure de Gràcia, en aquest cas juntament amb El Canal (Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona). L'obra s'estrenarà el cap de setmana vinent al Festival Temporada Alta de Girona, però al Lliure no arribarà fins el proper mes d'abril de l'any vinent. Aquí s'hi estarà, en principi, entre el 19 d'abril i el 20 de maig de 2012.
Pau Miró, els actors Jordi Bosch i Jordi Boixaderas i el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, han presentat aquest dilluns el muntatge des del Teatre Lliure de Gràcia. D'aquest acte n'ha transcendit el fet que Miró va escriure l'obra des d'una dependència del mateix teatre, per petició dels seus responsables, i amb una forta interacció dels actors en el text i el desenvolupament de l'acció.
Miró s'ha mostrat molt agraït que la institució confiés en la seva persona per dur la primera producció pròpia del Lliure a Gràcia a escena. El jove director també ha confessat que la coproducció de l'obra ha permès comptar amb un repartiment de nivell.
Un text més social que polític
Sense tractar-se d'un text de teatre polític, l'obra de Miró és un mirall de la societat actual i en concret, dels daltabaixos econòmics i socials derivats de la crisi. De fet, és la incertesa i la sensació de desarrelament dels personatges derivada dels canvis socials i econòmics el que guia l'obra i el que, en última instància, els empeny a emprendre una acció temerària (que el director prefereix reservar als espectadors de l'obra).
No obstant això, el director català ha afirmat que ha "intentat potenciar la ironia del text sobretot en funció dels Quatre intèrprets que tenia", i ha apuntat que el resultat és "un text lleuger i divertit" en el fons, malgrat que no sigui una comèdia.
Les misèries de la seva vida professional passada, un present sense al·licients i un futur incert enmig d'una societat canviant i en crisi són els ingredients d'aquesta "història petita", en paraules de Miró, que condueix a un desenllaç sorprenent, gairebé com una llicència teatral de l'autor.
'Els jugadors' és la primera producció del nou Lliure de Gràcia, en aquest cas juntament amb El Canal (Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona). L'obra s'estrenarà el cap de setmana vinent al Festival Temporada Alta de Girona, però al Lliure no arribarà fins el proper mes d'abril de l'any vinent. Aquí s'hi estarà, en principi, entre el 19 d'abril i el 20 de maig de 2012.
Pau Miró, els actors Jordi Bosch i Jordi Boixaderas i el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, han presentat aquest dilluns el muntatge des del Teatre Lliure de Gràcia. D'aquest acte n'ha transcendit el fet que Miró va escriure l'obra des d'una dependència del mateix teatre, per petició dels seus responsables, i amb una forta interacció dels actors en el text i el desenvolupament de l'acció.
Miró s'ha mostrat molt agraït que la institució confiés en la seva persona per dur la primera producció pròpia del Lliure a Gràcia a escena. El jove director també ha confessat que la coproducció de l'obra ha permès comptar amb un repartiment de nivell.
Un text més social que polític
Sense tractar-se d'un text de teatre polític, l'obra de Miró és un mirall de la societat actual i en concret, dels daltabaixos econòmics i socials derivats de la crisi. De fet, és la incertesa i la sensació de desarrelament dels personatges derivada dels canvis socials i econòmics el que guia l'obra i el que, en última instància, els empeny a emprendre una acció temerària (que el director prefereix reservar als espectadors de l'obra).
No obstant això, el director català ha afirmat que ha "intentat potenciar la ironia del text sobretot en funció dels Quatre intèrprets que tenia", i ha apuntat que el resultat és "un text lleuger i divertit" en el fons, malgrat que no sigui una comèdia.
