La terminologia PSY en francès s'utilitza per a descriure tot el que té relació amb la psicologia. Val a dir que hi ha un altre variant anglosaxona que, sota la forma PSI, s'empra per a la parapsicologia. Estaríem parlant de telepatia, telecognició i premonició, entre d'altres. L'espectacle dels canadencs 'Les 7 doigts de la main' té poc de sobrenatural, tot i que en alguns moments es pot arribar a pensar que les seves acrobàcies són d'un altre planeta.
L'escenografia és simple però encaixa en tot moment en la dinàmica de l'acció, malgrat s'hi presta poca atenció en vistes del que els joves canadencs són capaços de fer. Malauradament també s'atreveixen a fer malabars, un dels punts més fluixos de la seva actuació. Olga Kosova va iniciar un número amb ganivets que va posar en tensió al públic amb cada moviment, sobretot als de les primeres files després d'observar com se li escapava un d'ells al terra. Per la seva banda, Florent Lestage va intentar sorprendre fent malabars amb les bitlles, superant els tres errors que habitualment es permeten en aquest tipus d'espectacles i assolint més de set errades en el seu compte particular i una desena llarga en el comput total de tots els membres de la companyia.
Tanmateix no deixen de ser aspectes menors. PSY en conjunt és un espectacle amb majúscules que deixarà satisfets a grans i petits. Un muntatge familiar que conté les dosis justes de bojeria, realisme, fantasia i espectacularitat combinades amb una música que poc té a envejar amb la del Cirque Du Soleil malgrat no és de producció pròpia. El punt àlgid és a la segona part just en el moment que sonen els primers compassos de "Frontier Psychiatrist" del grup The Avalanches. També es mereixen menció especial Héloïse Bourgeois i William Underwood pel seu treball a la barra vertical.
L'escenografia és simple però encaixa en tot moment en la dinàmica de l'acció, malgrat s'hi presta poca atenció en vistes del que els joves canadencs són capaços de fer. Malauradament també s'atreveixen a fer malabars, un dels punts més fluixos de la seva actuació. Olga Kosova va iniciar un número amb ganivets que va posar en tensió al públic amb cada moviment, sobretot als de les primeres files després d'observar com se li escapava un d'ells al terra. Per la seva banda, Florent Lestage va intentar sorprendre fent malabars amb les bitlles, superant els tres errors que habitualment es permeten en aquest tipus d'espectacles i assolint més de set errades en el seu compte particular i una desena llarga en el comput total de tots els membres de la companyia.
Tanmateix no deixen de ser aspectes menors. PSY en conjunt és un espectacle amb majúscules que deixarà satisfets a grans i petits. Un muntatge familiar que conté les dosis justes de bojeria, realisme, fantasia i espectacularitat combinades amb una música que poc té a envejar amb la del Cirque Du Soleil malgrat no és de producció pròpia. El punt àlgid és a la segona part just en el moment que sonen els primers compassos de "Frontier Psychiatrist" del grup The Avalanches. També es mereixen menció especial Héloïse Bourgeois i William Underwood pel seu treball a la barra vertical.
