Tot i que la majoria de canvis en la reordenació de l'atenció continuada es produeixen aquest estiu, a la Regió Sanitària de Girona ja s'havien fet modificacions amb anterioritat, amb la posada en marxa del Punt d'Atenció Continuada (PAC) de Figueres per a les ABS de l'Alt Empordà de Figueres, Vilafant i Peralada; el PAC de Banyoles, i el PAC del Güell, on el 2005 es va iniciar el procés perquè inclogués les urgències nocturnes, del cap de setmana i dels dies festius de les localitats del Gironès de Celrà, Sarrià, Salt i de quatre ABS de Girona que fins aleshores derivaven a l'ambulatori de Santa Clara els serveis d'aquestes franges horàries.
Després de gairebé sis anys d'experiència, la responsable del PAC del Güell, Carme Mallorquí, considera que és un "bon model", principalment perquè ha ajudat a descongestionar les urgències de l'Hospital Josep Trueta. El sistema de triatge del telèfon d'emergències 112 ha influït en aquesta disminució de visites al Trueta. Excepte les situacions en què l'usuari està en una situació greu que requereix l'assistència d'una ambulància o d'un professional sanitari que es desplaci a casa seva, el telèfon d'emergències aconsella per a la resta de casos quin és el centre més adequat per la patologia que descriu l'usuari, o si per contra es tracta d'un cas lleu i pot esperar a anar al seu CAP l'endemà. Aquest triatge ha permès acomplir l'objectiu que la majoria de pacients amb situacions menys complexes acudeixin a l'atenció primària que proporciona el PAC del Güell i no pas al Trueta, reservat per als problemes de salut més difícils. En xifres, han disminuït un 10% les visites al Trueta dels usuaris que viuen a l'àrea d'influència del Güell, i hi ha hagut un 16% de consultes menys provinents de la zona d'influència del PAC de Banyoles.
"La proximitat és una fal·làcia"
Mallorquí considera que aquest model és més "eficient i optimitzat" i amb un "poquíssim impacte cap al ciutadà" per la poca activitat nocturna dels ambulatoris. Recorda que l'ABS de Celrà, per exemple, atenia de zero a tres pacients a les nits. A part, la responsable del PAC del Güell creu que "la proximitat és una fal·làcia, ja que no significa seguretat". "El més important és que davant d'un problema de salut s'activi el recurs més eficient per donar-hi resposta", mitjançant aquest sistema de triatge del telèfon d'emergències, argumenta Mallorquí.
Opinions diverses entre els alcaldes
Amb la perspectiva del temps els alcaldes valoren de manera diferent aquest canvi de model impulsat a les seves localitats ara fa uns anys. L'alcalde de Peralada, Pere Torrent, reflexiona que amb el tancament de l'ambulatori del poble a les nits han perdut "proximitat", però reconeix que són "temps complicats" i que cal "mullar-se una mica". Per la seva banda, l'alcalde de Flaçà (Gironès), Josep Perich, diu que no ha tingut cap queixa dels veïns, que a partir que es va implementar el nou model han d'anar al PAC del Güell en lloc de l'ABS de Celrà a les nits.
Més crític es mostra l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, que diu que tot i que s'han "acostumat" a la situació, tem que la mesura no hagi augmentat encara més el nombre de visites al Trueta, per la proximitat de la localitat amb l'hospital. Per la seva banda, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, creu que aquest model crea una situació "incòmoda" sobretot per la població envellida i amb poca mobilitat. En canvi, l'alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, diu que les molèsties pels veïns "no són molt grans", per la proximitat amb l'hospital de Figueres.
Una atenció continuada "duplicada"
L'atenció continuada està "duplicada" per una banda amb un dispositiu de metges i infermeres als centres on les visites arriben "amb comptagotes", i per l'altra, per una altra xarxa d'emergències formada per les ambulàncies, segons el director de Sector de la Regió Sanitària de Girona (RSG), Salvador Campasol. Argumenta que en cas que es tracti d'una urgència greu, hi hagi o no el servei nocturn a l'ambulatori, atendrà l'usuari un vehicle sanitari que el traslladarà a l'hospital o bé un professional que anirà a casa seva.
Campasol diu que a part de la "poca activitat" que tenen a la nit els ambulatoris, les visites que hi acudeixen són en alguns casos perquè l'usuari no ha pogut anar al metge durant el dia per qüestions laborals, o per "urgències subjectives" que es poden detectar si el professional sanitari que està de guàrdia va al domicili o bé a través del sistema de triatge del telèfon d'emergències. El director de Sector de la RSG considera que per a aquests casos "no cal tenir un metge pendent les 24 hores".
Sobre el criteri per decidir quin CAP manté les urgències nocturnes i quin no, Campasol concreta que es fa segons el volum de població que ha d'atendre. Per tant, és en funció de l'activitat que registra cada centre que Salut decideix si roman o no obert a les nits.
Algunes persones veuen amb bons ulls l'alternativa de l'atenció domiciliària. És el cas de dos usuaris d'Anglès, que argumenten que "quasi és el mateix" que tenir el CAP obert a la nit, sempre i quan el professional arribi ràpid. Un altre veí d'aquesta població diu que si li porten el metge a casa "ja poden tancar ara el CAP si volen".
Mocions al territori contra la mesura
La supressió de les urgències nocturnes a diversos CAP gironins, però, en general ha causat malestar al territori. La prova en són les nombroses mocions aprovades o els acords de junta de govern crítics amb aquesta mesura. Arbúcies, la Cellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Vidreres, Hostalric, Anglès, Ripoll, Camprodon, Llanars i altres poblacions han consensuat textos en contra.
Es dóna la circumstància que el govern municipal d'alguns d'aquests consistoris està format per CiU, amb alcaldes que han deixat clar que havien de prioritzar els interessos locals. És el cas, per exemple, dels ajuntaments nacionalistes de la Selva de Vidreres, Hostalric, Anglès o Maçanet; el de Besalú (Garrotxa), o dels consistoris de CiU del Ripollès de Molló, Vilallonga de Ter, Sant Pau de Segúries o el de la capital mateix, Ripoll.
Els arguments en contra del tancament de les urgències nocturnes són variats i lligats a les especificitats de cada zona. El més repetit, però, són les llargues distàncies que s'han de recórrer a comarques com la Selva o el Ripollès, amb pobles com Beget, que a part que no té cobertura de mòbil, si fins ara el separava una mitja hora del CAP de Camprodon, a partir del setembre els seus veïns hauran de fer gairebé una hora de cotxe per arribar a l'Hospital de Campdevànol en cas d'una urgència nocturna.
Besalú i Bàscara, els primers pobles on s'ha aplicat la nova reordenació
Les ABS on des de l'1 d'agost ja es va fer efectiva l'eliminació de les urgències nocturnes són les de Besalú (Garrotxa) -els usuaris del seu ambulatori tenen l'Hospital Sant Jaume d'Olot com a centre de referència a les nits-, i Bàscara (Alt Empordà) -en aquest cas els veïns han de desplaçar-se al PAC de Figueres per urgències nocturnes. En tots els casos Salut ofereix l'alternativa de trucar al telèfon d'emergències.
El tancament nocturn a les ABS del Ripollès a partir del 5 de setembre farà que sigui l'Hospital de Campdevànol el centre més proper en determinades hores per als veïns de la comarca. I tot i que Salut està ultimant el calendari per a la Selva, la previsió és que també al setembre arribin les restriccions horàries a les ABS d'Anglès, Arbúcies-Sant Hilari, Vidreres-Sils-Maçanet, i Hostalric-Breda, així com també a les de la Selva marítima.
Després de gairebé sis anys d'experiència, la responsable del PAC del Güell, Carme Mallorquí, considera que és un "bon model", principalment perquè ha ajudat a descongestionar les urgències de l'Hospital Josep Trueta. El sistema de triatge del telèfon d'emergències 112 ha influït en aquesta disminució de visites al Trueta. Excepte les situacions en què l'usuari està en una situació greu que requereix l'assistència d'una ambulància o d'un professional sanitari que es desplaci a casa seva, el telèfon d'emergències aconsella per a la resta de casos quin és el centre més adequat per la patologia que descriu l'usuari, o si per contra es tracta d'un cas lleu i pot esperar a anar al seu CAP l'endemà. Aquest triatge ha permès acomplir l'objectiu que la majoria de pacients amb situacions menys complexes acudeixin a l'atenció primària que proporciona el PAC del Güell i no pas al Trueta, reservat per als problemes de salut més difícils. En xifres, han disminuït un 10% les visites al Trueta dels usuaris que viuen a l'àrea d'influència del Güell, i hi ha hagut un 16% de consultes menys provinents de la zona d'influència del PAC de Banyoles.
"La proximitat és una fal·làcia"
Mallorquí considera que aquest model és més "eficient i optimitzat" i amb un "poquíssim impacte cap al ciutadà" per la poca activitat nocturna dels ambulatoris. Recorda que l'ABS de Celrà, per exemple, atenia de zero a tres pacients a les nits. A part, la responsable del PAC del Güell creu que "la proximitat és una fal·làcia, ja que no significa seguretat". "El més important és que davant d'un problema de salut s'activi el recurs més eficient per donar-hi resposta", mitjançant aquest sistema de triatge del telèfon d'emergències, argumenta Mallorquí.
Opinions diverses entre els alcaldes
Amb la perspectiva del temps els alcaldes valoren de manera diferent aquest canvi de model impulsat a les seves localitats ara fa uns anys. L'alcalde de Peralada, Pere Torrent, reflexiona que amb el tancament de l'ambulatori del poble a les nits han perdut "proximitat", però reconeix que són "temps complicats" i que cal "mullar-se una mica". Per la seva banda, l'alcalde de Flaçà (Gironès), Josep Perich, diu que no ha tingut cap queixa dels veïns, que a partir que es va implementar el nou model han d'anar al PAC del Güell en lloc de l'ABS de Celrà a les nits.
Més crític es mostra l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, que diu que tot i que s'han "acostumat" a la situació, tem que la mesura no hagi augmentat encara més el nombre de visites al Trueta, per la proximitat de la localitat amb l'hospital. Per la seva banda, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, creu que aquest model crea una situació "incòmoda" sobretot per la població envellida i amb poca mobilitat. En canvi, l'alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, diu que les molèsties pels veïns "no són molt grans", per la proximitat amb l'hospital de Figueres.
Una atenció continuada "duplicada"
L'atenció continuada està "duplicada" per una banda amb un dispositiu de metges i infermeres als centres on les visites arriben "amb comptagotes", i per l'altra, per una altra xarxa d'emergències formada per les ambulàncies, segons el director de Sector de la Regió Sanitària de Girona (RSG), Salvador Campasol. Argumenta que en cas que es tracti d'una urgència greu, hi hagi o no el servei nocturn a l'ambulatori, atendrà l'usuari un vehicle sanitari que el traslladarà a l'hospital o bé un professional que anirà a casa seva.
Campasol diu que a part de la "poca activitat" que tenen a la nit els ambulatoris, les visites que hi acudeixen són en alguns casos perquè l'usuari no ha pogut anar al metge durant el dia per qüestions laborals, o per "urgències subjectives" que es poden detectar si el professional sanitari que està de guàrdia va al domicili o bé a través del sistema de triatge del telèfon d'emergències. El director de Sector de la RSG considera que per a aquests casos "no cal tenir un metge pendent les 24 hores".
Sobre el criteri per decidir quin CAP manté les urgències nocturnes i quin no, Campasol concreta que es fa segons el volum de població que ha d'atendre. Per tant, és en funció de l'activitat que registra cada centre que Salut decideix si roman o no obert a les nits.
Algunes persones veuen amb bons ulls l'alternativa de l'atenció domiciliària. És el cas de dos usuaris d'Anglès, que argumenten que "quasi és el mateix" que tenir el CAP obert a la nit, sempre i quan el professional arribi ràpid. Un altre veí d'aquesta població diu que si li porten el metge a casa "ja poden tancar ara el CAP si volen".
Mocions al territori contra la mesura
La supressió de les urgències nocturnes a diversos CAP gironins, però, en general ha causat malestar al territori. La prova en són les nombroses mocions aprovades o els acords de junta de govern crítics amb aquesta mesura. Arbúcies, la Cellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Vidreres, Hostalric, Anglès, Ripoll, Camprodon, Llanars i altres poblacions han consensuat textos en contra.
Es dóna la circumstància que el govern municipal d'alguns d'aquests consistoris està format per CiU, amb alcaldes que han deixat clar que havien de prioritzar els interessos locals. És el cas, per exemple, dels ajuntaments nacionalistes de la Selva de Vidreres, Hostalric, Anglès o Maçanet; el de Besalú (Garrotxa), o dels consistoris de CiU del Ripollès de Molló, Vilallonga de Ter, Sant Pau de Segúries o el de la capital mateix, Ripoll.
Els arguments en contra del tancament de les urgències nocturnes són variats i lligats a les especificitats de cada zona. El més repetit, però, són les llargues distàncies que s'han de recórrer a comarques com la Selva o el Ripollès, amb pobles com Beget, que a part que no té cobertura de mòbil, si fins ara el separava una mitja hora del CAP de Camprodon, a partir del setembre els seus veïns hauran de fer gairebé una hora de cotxe per arribar a l'Hospital de Campdevànol en cas d'una urgència nocturna.
Besalú i Bàscara, els primers pobles on s'ha aplicat la nova reordenació
Les ABS on des de l'1 d'agost ja es va fer efectiva l'eliminació de les urgències nocturnes són les de Besalú (Garrotxa) -els usuaris del seu ambulatori tenen l'Hospital Sant Jaume d'Olot com a centre de referència a les nits-, i Bàscara (Alt Empordà) -en aquest cas els veïns han de desplaçar-se al PAC de Figueres per urgències nocturnes. En tots els casos Salut ofereix l'alternativa de trucar al telèfon d'emergències.
El tancament nocturn a les ABS del Ripollès a partir del 5 de setembre farà que sigui l'Hospital de Campdevànol el centre més proper en determinades hores per als veïns de la comarca. I tot i que Salut està ultimant el calendari per a la Selva, la previsió és que també al setembre arribin les restriccions horàries a les ABS d'Anglès, Arbúcies-Sant Hilari, Vidreres-Sils-Maçanet, i Hostalric-Breda, així com també a les de la Selva marítima.
