Amb El Miquel i l’Olga tornen, els Manel donaven la benvinguda a un públic de totes les edats disposat a gaudir no només de les cançons del grup, sinó dels parèntesis quan en Guillem Gisbert feia volar la seva imaginació amb un seguit d’anècdotes que el públic rebia amb grans ovacions i somriures. Des de referències a les assignatures de cultura d’en Martí Maymó o a un remei infalible contra els mosquits que duia en Roger Padilla a la camisa, qualsevol excusa era vàlida per interrompre les cançons i arrancar més d’un somriure al públic que va demostrar que aquestes històries s’han convertit en un ingredient imprescindible d’una recepta que agrada, i molt.
En un primer moment, semblava que el públic no acabava de connectar amb el grup, i cançons com 'La Bola de Cristall' o 'Aniversari', probablement les més coneguda del nou àlbum- no van tenir la resposta que s’esperava. A mesura que anaven avançant i amb l’ajuda de temes tan emblemàtics com 'En la que en Bernat se’t troba', del primer àlbum titulat 'Els millors professors europeus', el públic va començar a respondre corejant amb més força les cançons. Amb una clara referència a la ubicació del Festival, que va definir com "un lloc espectacular" rodejat de les ruïnes, els Manel van tocar 'Roma' i per una nit, aquest petit (petit) indret, amb tanta història al darrera, es va fer encara més gran.
El punt més àlgid del concert va arribar amb 'Benvolgut', quan bona part del públic va arrencar a córrer davant de l’escenari per ballar a ritme de la cançó estrella de la nit. A partir d’aquí el públic que quedava a les cadires, es va posar dempeus i va restar així, durant més de mitja hora. Quan van insinuar que ja s’acabava el concert, els espectadors van manifestar amb grans crits que no es conformarien si marxaven sense tocar 'Al Mar', però el grup es va fer esperar i abans van recuperar èxits com 'Gent normal'. L’actuació va acabar amb 'Deixa-la Toni, deixa-la', i amb una petició al públic que acompanyés al grup. Aquesta petició, va anar acompanyada d’una de les moltes històries que en Guillem, que inexplicablement va convèncer el públic, perquè es convertís per un moment en tres grans vaixells enmig de l’oceà. Amb aquesta havanera moderna, els Manel van cloure una nit per emmarcar on quasi van aconseguir fer oblidar al públic, -tret d’uns quants auriculars dissimulats i alguns crits d’alegria amb els gols del Barça-, que hi havia una Supercopa en joc.
En un primer moment, semblava que el públic no acabava de connectar amb el grup, i cançons com 'La Bola de Cristall' o 'Aniversari', probablement les més coneguda del nou àlbum- no van tenir la resposta que s’esperava. A mesura que anaven avançant i amb l’ajuda de temes tan emblemàtics com 'En la que en Bernat se’t troba', del primer àlbum titulat 'Els millors professors europeus', el públic va començar a respondre corejant amb més força les cançons. Amb una clara referència a la ubicació del Festival, que va definir com "un lloc espectacular" rodejat de les ruïnes, els Manel van tocar 'Roma' i per una nit, aquest petit (petit) indret, amb tanta història al darrera, es va fer encara més gran.
El punt més àlgid del concert va arribar amb 'Benvolgut', quan bona part del públic va arrencar a córrer davant de l’escenari per ballar a ritme de la cançó estrella de la nit. A partir d’aquí el públic que quedava a les cadires, es va posar dempeus i va restar així, durant més de mitja hora. Quan van insinuar que ja s’acabava el concert, els espectadors van manifestar amb grans crits que no es conformarien si marxaven sense tocar 'Al Mar', però el grup es va fer esperar i abans van recuperar èxits com 'Gent normal'. L’actuació va acabar amb 'Deixa-la Toni, deixa-la', i amb una petició al públic que acompanyés al grup. Aquesta petició, va anar acompanyada d’una de les moltes històries que en Guillem, que inexplicablement va convèncer el públic, perquè es convertís per un moment en tres grans vaixells enmig de l’oceà. Amb aquesta havanera moderna, els Manel van cloure una nit per emmarcar on quasi van aconseguir fer oblidar al públic, -tret d’uns quants auriculars dissimulats i alguns crits d’alegria amb els gols del Barça-, que hi havia una Supercopa en joc.
