Un centenar de persones s’han aplegat aquest dilluns al Centre Cívic Sant Narcís per assistir a la presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la ciutat de Girona (EUL-Gi 2025), el primer estudi sociolingüístic municipal impulsat per l’Ajuntament de Girona i elaborat per la Universitat de Girona.
L’acte, sota el títol “I tu, en quina llengua vius?”, ha comptat amb la participació de la periodista i humorista Elisenda Pineda i del divulgador Long Li Xue, que han conduït una conversa sobre llengua, identitat, convivència i hàbits lingüístics. La sessió també ha inclòs la participació de la tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, i de la investigadora responsable de l’estudi, Carla Ferrerós, professora de la Universitat de Girona i de la Universitat de Perpinyà.
La trobada ha finalitzat amb una intervenció directa del públic, quan Long Li Xue ha baixat a la platea per preguntar als assistents en quina llengua viuen. Comerciants, joves migrants, estudiants de català i voluntaris lingüístics han compartit experiències personals que han servit per posar context a les dades de l’estudi.
Entre els assistents hi havia representants de l’Associació de Comerciants Girona Centre, Girona Buddies, l’Associació Atzavara, Joves pel Català, Xarxa pel Català i el Centre de Formació d’Adults de Girona.
El català és habitual per a més del 60% de la població
Segons els resultats de l’enquesta, un 60,7% dels gironins i gironines utilitza habitualment el català, ja sigui de manera exclusiva (38,7%) o combinada amb altres llengües (22%).
L’estudi també revela que el català manté una presència destacada en àmbits com el comerç, la restauració, l’esport i els centres de salut. Una de les dades més significatives és que un de cada quatre habitants continua parlant català fins i tot quan l’interlocutor respon en castellà, una proporció superior a la mitjana catalana.
La investigació apunta igualment una evolució positiva en la transmissió intergeneracional de la llengua, ja que el percentatge de persones que fan servir el català amb els fills supera el de les que el van rebre dels seus progenitors.
Tot i això, l’estudi també posa de manifest la diversitat lingüística de la ciutat, amb una realitat marcada pel fet que quatre de cada deu residents no han nascut a Catalunya.
Una eina per definir polítiques lingüístiques
La regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, ha destacat que l’estudi ofereix una radiografia precisa dels usos lingüístics a Girona i ha defensat la necessitat de convertir aquestes dades en accions concretes.
“Aquest estudi sobre el català a Girona ens dona una mirada rigorosa i ajustada sobre com parlem, quan parlem i per què deixem de parlar català en determinats contextos. El futur de la llengua es decideix sobretot al carrer, a les botigues, a les escoles i a les converses de cada dia”, ha afirmat.
Girona és la primera ciutat catalana que impulsa un estudi d’aquestes característiques seguint els estàndards acadèmics de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població. En els pròxims mesos, el treball es completarà amb nous encreuaments de dades i grups focals per elaborar un informe final amb propostes d’actuació per fomentar l’ús del català a la ciutat.
