Besalú torna a ser el centre d'atenció dels lectors amants de la literatura independent. En total 65 editorials exposen centenars de títols a la Liberisliber que celebra el seu desè aniversari. Unes xifres ben diferents de les que hi havia el 2009 quan Miquel-Àngel Codes, el director de la fira, va iniciar "aquesta aventura". "En deu anys hem passat de fer difusió per veure si aconseguíem arrossegar editorials petites, a haver de seleccionar les que poden exposar", assenyala.
De fet, la Plaça de Sant Pere ja va quedar petita fa uns anys, fet que va obligar Codes i la resta d'organitzadors a ampliar l'espai amb la Plaça del Claustre. El que també ha augmentat són les activitats que s'hi fan. Aquest any n'hi ha més d'una trentena, amb una presència important de les que fan referència a la literatura per als més petits.
En aquest sentit, l'Oriol González, editor de la Bira Biro de Barcelona assenyala que en els últims anys hi ha hagut una eclosió d'aquest gènere, i reclama més fires com la Liberisliber per poder arribar a més lectors. González reconeix, però, que si hi ha un gènere que ha pogut aguantar més bé la crisi ha estat l'infantil, però demana que se'l reconegui com es fa amb la literatura per a adults.
Més enllà de l'àmbit per a la mainada, entre les activitats que més destaquen hi ha el 5è Simposi Educació i Edició, que es va fer a la Universitat de Girona el passat dijous. A més, també s'han convidat escriptors, actors i s'han repartit premis Liberisliber. L'edició d'aquest any es tancarà, com és habitual, amb un concert, el que oferirà demà el duet Jansky a la Plaça de Sant Pere, interpretant versions de lletres de Patti Smith.
Crear "més xarxa"
Una de les reivindicacions de la majoria de paradistes és la necessitat de crear una "xarxa" entre les editorials independents. Asseguren que suposen un "pes molt important" del consum de lectura que es fa a Catalunya, però que, en canvi, no tenen uns aparadors acord a la rellevància dels llibres que venen.
En aquest sentit, Codes considera que Liberisliber ha servit de "model" per a altres fires com la Literal de Barcelona o la Indilletres de la Bisbal d'Empordà, i espera que es puguin "anar reproduint" propostes similars arreu del país.
Amb tot, Codes reconeix que aquest és un sector que "pateix una autoregulació involuntària", o sigui, que veu limitat el seu públic, ja que els textos que porta a exposició són "més difícils, o més compromesos" que el "producte comercial".
Un bon exemple d'aquest tipus de literatura és l'editorial empordanesa Wunderkammer. La seva propulsora, Elisabet Riera, explica que "és difícil sobreviure" amb un gènere tant complex com el que porta i per això aposta per "agrupar-nos tots" per intentar tenir més visibilitat.
Riera recupera obres literàries d'artistes que han publicat "textos estranys, perduts o que mai no han estat traduïts". Se centra especialment en el segle XIX, i l'editora reconeix que el seu públic és "diferent i molt particular".
