Prop de 700 gironins majors de 65 anys fan front a la solitud amb la Creu Roja

Més de 743 persones són voluntàries

L'experiència, la pràctica quotidiana i les investigacions anuals que realitza Creu Roja sobre la vulnerabilitat social de les persones i grups atesos per l'Organització, permeten identificar que els principals reptes que afronten les persones grans són la solitud i l'aïllament social, a més de la promoció de l'autonomia personal i la protecció a la dependència, la pobresa, la discriminació per edat, l'abús i / o la negligència i la falta d'un paper social d'acord amb la seva contribució a la societat i el seu pes demogràfic.

L'impacte de la solitud i el seu alt cost humà i econòmic preocupen especialment a Creu Roja. Precisament, un dels compromisos que ha adoptat l'Organització en la seva última Assemblea General fa referència a "Contribuir a trencar l'aïllament i la solitud de les persones en situació de vulnerabilitat".

La tasca de Creu Roja per reduir la soledat i l'aïllament social involuntari es porta a terme millorant el seu benestar emocional i restaurant les seves connexions socials a través del voluntariat. Més de 743 persones són voluntàries de Creu Roja amb la gent gran. Una dada a tenir en compte: el voluntariat de Creu Roja a la demarcació de Girona va realitzar el passat any 2018 més de 6.592 hores d'acompanyament a 189 persones grans per pal·liar la solitud, no només en el domicili, sinó generant relació amb el seu entorn, sigui físicament o a través d'eines digitals. De vegades, simplement a través d'una tauleta, es pot crear una xarxa d'amistat, relacions i suport mutu entre persones a qui afecta la solitud i facilitar la connexió entre persones molt allunyades entre si.

La soledat és un sentiment subjectiu negatiu de manca de companyia i suport. Partint d'aquesta base - encara que generalment s'associa a l'envelliment- la soledat no és un problema exclusiu de la gent gran ni afecta a totes elles. Molts esdeveniments vitals poden provocar crisi d'identitat que dificulten les connexions socials i desencadenen situacions de soledat en determinats moments del cicle vital. Aquestes situacions de soledat conjuntural poden cronificar.

Moltes de les problemàtiques descrites anteriorment, com la soledat i l'aïllament de la gent gran, es relacionen amb un model social que hem de canviar per configurar, com diuen els experts, una societat que té cura. Una societat que no aparca a la gent gran. Cal conciliar polítiques socials, laborals, sanitàries, econòmiques, fiscals i d'habitatge per garantir una vida digna a la gent gran i una societat inclusiva que eviti la bretxa intergeneracional. També ho és entendre que es tracta d'un repte de conjunt: administracions públiques, agents socials, Tercer Sector i societat en general.