Segueix la polèmica per la violenta detenció d'un regidor de Portbou a mans de la Guàrdia Civil

L'acusació particular vol portar els agents a judici

L'acusació vol portar a judici els guàrdies civils investigats per detenir il·legalment, el 7 de juliol del 2018, l'exregidor de Seguretat de Portbou (Alt Empordà), Francisco Ábalos, per negar-se a identificar-se.

El jutjat d'instrucció 5 de Figueres, després de prendre declaració als investigats, al denunciant i a testimonis, ha arxivat el cas perquè considera que els agents van actuar "amb la legítima creença" que el podien arrestar tot i que no identificar-se és una infracció administrativa.

A la interlocutòria, el jutjat també subratlla que no es pot descartar que hi hagi "ànim espuri" en la denúncia: "És ben coneguda la complexa situació política actual a Catalunya, on en molts consistoris municipals s'imposen tesis que, entre altres extrems, pretenen l'expulsió del territori català dels funcionaris públics espanyols".

L'acusació ha recorregut l'arxiu a l'Audiència de Girona perquè considera que hi ha "indicis clars" de la comissió de delictes de detenció il·legal i lesions per part dels guàrdies civils. Al recurs, a més, el seu advocat recorda que l'exregidor era Policia Nacional.

És el segon cop que el jutjat d'instrucció arxiva el cas. La primera vegada, l'Audiència de Girona va estimar els recurs presentat pel lletrat de l'acusació particular, Carles Monguilod, al qual es va adherir la fiscalia i va ordenar reobrir la investigació.

Aleshores, l'Audiència subratllava que el jutjat va arxivar el cas sense practicar les diligències necessàries, tot i que la detenció tal i com es va denunciar podria ser "potser innecessària". Un cop revocat l'arxiu, el jutjat instructor va prendre declaració als implicats i als testimonis de l'arrest però, un cop acabada la instrucció, ha tornat a arxivar.

A la interlocutòria, el jutjat d'instrucció 5 de Figueres argumenta que de la declaració dels dos guàrdies civils es desprèn "de forma palmària" que van actuar guiats "per la legítima creença" que podien detenir l'aleshores regidor per la comissió d'un delicte de desobediència, a més de la negativa a identificar-se que seria una infracció administrativa de la 'Llei mordassa'. "La creença i la voluntat d'actuar emparats per la llei descarta un element intencional en la detenció i posterior posada en llibertat", argumenta el jutjat.

A més, també subratlla que la detenció va durar "dues hores" i que això fa que l'arrest "manqui objectivament de la gravetat, entitat i rellevància penal suficients per ser constitutiu d'un delicte de detenció il·legal".

El jutjat recorda que en aquest cas hi ha hagut "denúncies creuades" (el mateix jutjat va absoldre el regidor argumentant que negar-se a identificar-se no és delicte) que fan que hi hagi "declaracions contradictòries" en relació a la detenció. Al jutjat van declarar com a testimonis dos treballadors de l'ajuntament que van veure la trifulga però la interlocutòria apunta que la seva declaració no pot ser "objectiva i imparcial" perquè eren "subordinats directes" de l'aleshores regidor.

Finalment, el jutjat assegura que no es pot descartar el "mòbil espuri" en la denuncia interposada per Ábalos. La magistrada argumenta que "és ben coneguda" la "complexa situació política actual a Catalunya" que fa que "a molts consistoris municipals s'imposin tesis que, entre altres extrems, pretenen l'expulsió de territori català dels funcionaris públics espanyols, i singularment dels de la Guàrdia Civil".

Recurs a l'Audiència

L'acusació particular, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, ha recorregut la interlocutòria d'arxiu a l'Audiència de Girona. L'advocat sosté que hi ha "indicis cars" de la comissió dels delictes de detenció il·legal i lesions (causades quan van emmanillar el regidor) per part dels dos agents i vol anar a judici.

El lletrat qualifica "d'improcedent" l'argument del jutjat d'instrucció que apunta a "un complot ordit per molts consistoris municipals" per "expulsar" funcionaris espanyols de territori català. "No cal dir que aquesta afirmació, a banda de gratuïta, ens sembla totalment fora de lloc per considerar que la denúncia del senyor Ábalos pugui tenir un mòbil espuri quan, per exemple, en cap moment s'han aflorat ni tan sols les seves fílies polítiques", apunta Monguilod que afegeix que l'exregidor va ser gran part de la seva vida "un funcionari públic espanyol, en concret del Cos Nacional de Policia". "Entenem que no és necessari efectuar més comentaris al respecte", rebat.

L'acusació considera que "de cap manera" es podrà "trobar justificació" a la detenció, sobretot tenint en compte que no havia comès cap delicte i que els agents que el van arrestar "coneixien perfectament la seva identitat". "Fins i tot l'agent que va dur la iniciativa en l'acció delictiva es va dirigir a ell amb el seu pseudònim", al·lega l'acusació.

"Els agents actuants, abans de procedir a la detenció, el tenien perfectament identificat. Això, unit al fet que el motiu de l'arrest va ser la negativa a identificar-se, patentitza com d'injustificat i il·lícit va ser el procedir dels agents", conclou l'acusació que interposa el recurs d'apel·lació argumentant que és "absolutament procedent" que l'Audiència revoqui l'arxiu.