Carles Sentís va néixer a Barcelona el 9 de desembre de 1911. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, uns estudis que va ampliar amb el Dret Internacional a París, a la Sorbona. Malgrat tot, la seva trajectòria professional el va fer destacar en el món del periodisme, una feina que va combinar amb la política.
Sentís inicià la carrera en mitjans com el diari 'La publicitat' o el setmanari 'Mirador', i col·laborant en altres diaris com 'La Veu de Catalunya', o 'L'instant'. Després de la Guerra Civil, durant la dècada dels 40, va ser corresponsal de guerra en alguns mitjans com l''ABC' i 'La Vanguardia', i va publicar 'Del Congo a Argel amb el general De Gaulle', una obra que li va permetre guanyar la Creu de la Legió d'Honor. En acabar al Segona Guerra Mundial, va seguir el procés de Nuremberg i va publicar 'La pau vista des de Londres'. El 1950 va ser agregat de premsa a l'ambaixada d'Espanya a Brussel·les i també París.
A partir del 1963 va ser director de l'agència EFE i 'Tele-Express'. El 1972 va agafar la direcció de Ràdio Barcelona, i dos anys més tard va ser president de l'Associació de la Premsa Barcelona. També ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Ha col·laborat a l''Avui' i a 'La Vanguardia', on encara publicava articles i era membre del consell de direcció.
En el terreny de la política, una de les tasques més destacables en el món de la política va ser la seva gestió pel retorn de Josep Tarradellas a Catalunya, ja que el 1977 l'acompanyà des de París per entrevistar-se amb Adolfo Suárez i el rei. Per això, en el primer govern de Tarradellas va ser nomenat conseller sense cartera la Generalitat de Catalunya. Aquell mateix any va ser escollit diputat per la província de Barcelona la Congrés dels Diputats per part de la UCD, i reescollit en les eleccions generals de 1979.
També va ser conseller polític de la Generalitat provisional entre el 1977-80, secretari general de la UCD catalana entre 1977-80, i president d'honor de Centristes de Catalunya-UCD des del 1979 fins que va desaparèixer el partit i el 1980, va ser ambaixador extraordinari de l'estat espanyol.
Entre les seves publicacions més rellevants hi ha 'Ara' (1986), 'Viatge en transmiserià' (1994), 'Reviure la Costa Brava' (2001) o 'I de sobte, Tarradellas'(2002), 'L'Instant abans del 36' (2004) o 'Seis generaciones de Borbones y un cronista' (2004).
Als 99 anys, Sentís havia recollit alguns dels premis més rellevants al país. Entre els literaris, destaquen el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura de periodisme escrit, un guardó que va recollir el 1988 per la seva trajectòria com a periodista. També va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi i va recollir, el 2001, la Medalla d'honor de la Ciutat de Barcelona.
El 2008, també va ser reconegut amb la Medalla al Mèrit al Treball del govern espanyol. Precisament aquest guardó es va posar en dubte per més de cinquanta col·legiats del col·legi de periodistes de Catalunya que, encapçalats pel degà Josep Carles Rius, van reclamar retirar els elogis de Sentís posant de manifest alguns aspectes biogràfics de Carles Sentís com la seva tasca d'informador durant la guerra al servei de Cambó, o el fet que entrés a Barcelona el gener de 1939 amb els exèrcits de Franco. A més, els col·legiats també criticaven l'article del mateix 1939 '¿Finis cataloniae? El fin de una película de gàngsters, simplemente', en el qual qualificava de gàngster el president Companys.
Aquest mateix any, la cantada d'havaneres de Calella van estar dedicades a Carles Sentís que el més de desembre hagués complert 100 anys. També se li va retre homenatge amb un mirador i una escultura.
Sentís inicià la carrera en mitjans com el diari 'La publicitat' o el setmanari 'Mirador', i col·laborant en altres diaris com 'La Veu de Catalunya', o 'L'instant'. Després de la Guerra Civil, durant la dècada dels 40, va ser corresponsal de guerra en alguns mitjans com l''ABC' i 'La Vanguardia', i va publicar 'Del Congo a Argel amb el general De Gaulle', una obra que li va permetre guanyar la Creu de la Legió d'Honor. En acabar al Segona Guerra Mundial, va seguir el procés de Nuremberg i va publicar 'La pau vista des de Londres'. El 1950 va ser agregat de premsa a l'ambaixada d'Espanya a Brussel·les i també París.
A partir del 1963 va ser director de l'agència EFE i 'Tele-Express'. El 1972 va agafar la direcció de Ràdio Barcelona, i dos anys més tard va ser president de l'Associació de la Premsa Barcelona. També ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Ha col·laborat a l''Avui' i a 'La Vanguardia', on encara publicava articles i era membre del consell de direcció.
En el terreny de la política, una de les tasques més destacables en el món de la política va ser la seva gestió pel retorn de Josep Tarradellas a Catalunya, ja que el 1977 l'acompanyà des de París per entrevistar-se amb Adolfo Suárez i el rei. Per això, en el primer govern de Tarradellas va ser nomenat conseller sense cartera la Generalitat de Catalunya. Aquell mateix any va ser escollit diputat per la província de Barcelona la Congrés dels Diputats per part de la UCD, i reescollit en les eleccions generals de 1979.
També va ser conseller polític de la Generalitat provisional entre el 1977-80, secretari general de la UCD catalana entre 1977-80, i president d'honor de Centristes de Catalunya-UCD des del 1979 fins que va desaparèixer el partit i el 1980, va ser ambaixador extraordinari de l'estat espanyol.
Entre les seves publicacions més rellevants hi ha 'Ara' (1986), 'Viatge en transmiserià' (1994), 'Reviure la Costa Brava' (2001) o 'I de sobte, Tarradellas'(2002), 'L'Instant abans del 36' (2004) o 'Seis generaciones de Borbones y un cronista' (2004).
Als 99 anys, Sentís havia recollit alguns dels premis més rellevants al país. Entre els literaris, destaquen el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura de periodisme escrit, un guardó que va recollir el 1988 per la seva trajectòria com a periodista. També va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi i va recollir, el 2001, la Medalla d'honor de la Ciutat de Barcelona.
El 2008, també va ser reconegut amb la Medalla al Mèrit al Treball del govern espanyol. Precisament aquest guardó es va posar en dubte per més de cinquanta col·legiats del col·legi de periodistes de Catalunya que, encapçalats pel degà Josep Carles Rius, van reclamar retirar els elogis de Sentís posant de manifest alguns aspectes biogràfics de Carles Sentís com la seva tasca d'informador durant la guerra al servei de Cambó, o el fet que entrés a Barcelona el gener de 1939 amb els exèrcits de Franco. A més, els col·legiats també criticaven l'article del mateix 1939 '¿Finis cataloniae? El fin de una película de gàngsters, simplemente', en el qual qualificava de gàngster el president Companys.
Aquest mateix any, la cantada d'havaneres de Calella van estar dedicades a Carles Sentís que el més de desembre hagués complert 100 anys. També se li va retre homenatge amb un mirador i una escultura.
