"Us comunico una possible columna de fum, massa forestal, blanca, no gaire intensa, una mica dispersa, no fa vent, a llevant de Cistella, aproximadament a un quilòmetre, canvi". Aquest era l'avís que el 7 de juliol passat donava Xavier Borruel, un dels dos guaites que treballen des del santuari de la Mare de Déu del Mont, a Albanyà. De forma instantània es va rebre l'avís a centraleta, que va demanar les coordenades per enviar-hi una dotació de bombers.
Aquesta és la vint-i-unena campanya que cobreix Borruel i l'experiència li deia que podria tractar-se de la pols procedent dels treballs d'una màquina agrícola però el fum tenia un "comportament irregular" i no es podia descartar un incendi. Al cap d'una estona, però, es va confirmar la primera hipòtesi i va quedar tot en una falsa alarma.
Un únic punt per a tres comarques
Tres són les comarques que ha de controlar aquest guaita durant les dotze hores que dura el seu torn: Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa. Aquestes dues últimes no tenen cap més punt de control i a l'Alt Empordà n'hi ha dos més, a Puigdesquers i l'Altrera, però aquell dia tampoc estaven oberts perquè dos dels quatre torns no han quedat coberts i per tant només funcionen la meitat dels dies. Des del Departament d'Interior es reconeix que a comarques gironines hi ha quatre torns que han quedat deserts - els altres dos punts són Montbarbat i Sant Grau, a la Selva i al Gironès, respectivament- però afirmen que en el termini màxim de dues setmanes es tornarà a obrir el concurs per tal de cobrir les vacants el més aviat possible durant aquest estiu.
L'any 2007 hi havia un total de 18 torres de guaita a comarques gironines però el Govern ha optat per tancar-ne gairebé la meitat en els últims cinc anys i actualment n'hi ha obertes un total d'11, la mateixa xifra que l'any passat. Interior considera, entre altres causes com ara d'organització, que en les zones més poblades aquests punts de control han perdut la seva utilitat perquè els habitants, amb la telefonia mòbil, poden alertar d'un possible incendi. Segons dades del Departament, en alguns indrets han vist com fins a un 10% dels avisos provenien dels guaites forestals mentre que el restant procedia de particulars. Aquest és un dels arguments pels quals s'ha decidit "racionalitzar" el seu nombre al territori i també perquè algunes torres no complien els requisits de seguretat que exigeix la llei.
Des del sindicat de la CNT, en canvi, consideren que no es pot deixar a les mans dels ciutadans l'avís d'un incendi, entre altres coses, perquè no tenen els coneixements suficients com per destriar els tipus de focs o donar les coordenades exactes de la columna de fum. I posen l'exemple de l'incendi que hi va haver a Vilopriu (Alt Empordà) el 28 de juliol del 2010 on es van cremar més de 100 hectàrees i es van haver de desallotjar 150 persones, i que al seu entendre podria haver-se controlat abans. I és que, segons el sindicat, en aquell moment tres dels punts de guaita que podrien haver permès detectar-lo estavan tancats.
Per altra banda, defensen la necessitat que hi hagi un mínim de dos punts de guaita per poder fer la 'triangulació' del foc i ser concisos en la seva localització d'una forma ràpida i eficaç. Per això reivindiquen tornar a tenir els 18 punts que s'havia tingut fa uns anys. En el cas del santuari de la Mare de Déu del Mont, on el terreny a vigilar és molt muntanyós, sobretot per la banda de la Garrotxa, alerten que les zones fosques, és a dir, on els guaites no poden veure amb la vista, ha passat de ser d'un 20% amb els punts de guaita del 2007 a més d'un 70%.
La rapidesa en la detecció, un factor clau
Joan Montserrat és enginyer tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, situat a uns quinze quilòmetres de distància del santuari en línia recta. Assenyala que "aquest és un punt molt bo perquè domines la zona de pineda mediterrània" que hi ha de forma contínua i que és molt perillosa per als incendis, perquè es propaga fàcilment.
Segons el tècnic, l'experiència ha demostrat que un vigilant permanent com aquest és "molt important" per poder avisar el més aviat possible. "Un foc es pot extingir fàcilment si es detecta ràpidament però si es tarda en temps, sobretot en sectors com aquest on bufa la tramuntana el foc s'estén més i per tant és molt més difícil de controlar", assenyala Montserrat.
Una primavera plujosa equival a més risc d'incendis
Les pluges abundants de la primavera han fet que els boscos gironins tinguin una vegetació molt ufanosa. La humitat i la verdor encara es manté però el perill arribarà a partir de finals de juliol, quan la calor hagi assecat tota aquesta vegetació, segons explica el cap d'agents forestals de la Garrotxa, Josep Vilar. "No es pot abaixar la guàrdia", assenyala Vilar, que destaca la campanya de prevenció que s'ha dut a terme com cada any pel que fa a la neteja de les zones de seguretat de les carreteres, corredors de les línies elèctriques i urbanitzacions, entre d'altres mesures.
Aquesta és la vint-i-unena campanya que cobreix Borruel i l'experiència li deia que podria tractar-se de la pols procedent dels treballs d'una màquina agrícola però el fum tenia un "comportament irregular" i no es podia descartar un incendi. Al cap d'una estona, però, es va confirmar la primera hipòtesi i va quedar tot en una falsa alarma.
Un únic punt per a tres comarques
Tres són les comarques que ha de controlar aquest guaita durant les dotze hores que dura el seu torn: Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa. Aquestes dues últimes no tenen cap més punt de control i a l'Alt Empordà n'hi ha dos més, a Puigdesquers i l'Altrera, però aquell dia tampoc estaven oberts perquè dos dels quatre torns no han quedat coberts i per tant només funcionen la meitat dels dies. Des del Departament d'Interior es reconeix que a comarques gironines hi ha quatre torns que han quedat deserts - els altres dos punts són Montbarbat i Sant Grau, a la Selva i al Gironès, respectivament- però afirmen que en el termini màxim de dues setmanes es tornarà a obrir el concurs per tal de cobrir les vacants el més aviat possible durant aquest estiu.
L'any 2007 hi havia un total de 18 torres de guaita a comarques gironines però el Govern ha optat per tancar-ne gairebé la meitat en els últims cinc anys i actualment n'hi ha obertes un total d'11, la mateixa xifra que l'any passat. Interior considera, entre altres causes com ara d'organització, que en les zones més poblades aquests punts de control han perdut la seva utilitat perquè els habitants, amb la telefonia mòbil, poden alertar d'un possible incendi. Segons dades del Departament, en alguns indrets han vist com fins a un 10% dels avisos provenien dels guaites forestals mentre que el restant procedia de particulars. Aquest és un dels arguments pels quals s'ha decidit "racionalitzar" el seu nombre al territori i també perquè algunes torres no complien els requisits de seguretat que exigeix la llei.
Des del sindicat de la CNT, en canvi, consideren que no es pot deixar a les mans dels ciutadans l'avís d'un incendi, entre altres coses, perquè no tenen els coneixements suficients com per destriar els tipus de focs o donar les coordenades exactes de la columna de fum. I posen l'exemple de l'incendi que hi va haver a Vilopriu (Alt Empordà) el 28 de juliol del 2010 on es van cremar més de 100 hectàrees i es van haver de desallotjar 150 persones, i que al seu entendre podria haver-se controlat abans. I és que, segons el sindicat, en aquell moment tres dels punts de guaita que podrien haver permès detectar-lo estavan tancats.
Per altra banda, defensen la necessitat que hi hagi un mínim de dos punts de guaita per poder fer la 'triangulació' del foc i ser concisos en la seva localització d'una forma ràpida i eficaç. Per això reivindiquen tornar a tenir els 18 punts que s'havia tingut fa uns anys. En el cas del santuari de la Mare de Déu del Mont, on el terreny a vigilar és molt muntanyós, sobretot per la banda de la Garrotxa, alerten que les zones fosques, és a dir, on els guaites no poden veure amb la vista, ha passat de ser d'un 20% amb els punts de guaita del 2007 a més d'un 70%.
La rapidesa en la detecció, un factor clau
Joan Montserrat és enginyer tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, situat a uns quinze quilòmetres de distància del santuari en línia recta. Assenyala que "aquest és un punt molt bo perquè domines la zona de pineda mediterrània" que hi ha de forma contínua i que és molt perillosa per als incendis, perquè es propaga fàcilment.
Segons el tècnic, l'experiència ha demostrat que un vigilant permanent com aquest és "molt important" per poder avisar el més aviat possible. "Un foc es pot extingir fàcilment si es detecta ràpidament però si es tarda en temps, sobretot en sectors com aquest on bufa la tramuntana el foc s'estén més i per tant és molt més difícil de controlar", assenyala Montserrat.
Una primavera plujosa equival a més risc d'incendis
Les pluges abundants de la primavera han fet que els boscos gironins tinguin una vegetació molt ufanosa. La humitat i la verdor encara es manté però el perill arribarà a partir de finals de juliol, quan la calor hagi assecat tota aquesta vegetació, segons explica el cap d'agents forestals de la Garrotxa, Josep Vilar. "No es pot abaixar la guàrdia", assenyala Vilar, que destaca la campanya de prevenció que s'ha dut a terme com cada any pel que fa a la neteja de les zones de seguretat de les carreteres, corredors de les línies elèctriques i urbanitzacions, entre d'altres mesures.
